Publicat a Tribuna Catalana el 23/06/2010
En un article anterior, comentàvem que per valorar la participació a les consultes cal tenir en compte la composició sociopolítica del municipi. No és el mateix aconseguir la mateixa participació en poblacions de majoria nacionalista que, per exemple, en feus socialistes.
Actualitzem en aquesta crònica el quadre de poblacions amb més de 25.000 empadronats on s’ha celebrat la consulta. Compararem els vots assolits pels “Sí” amb la suma dels vots aconseguits per CiU i ERC en les eleccions al Parlament de 2006. D’aquesta manera, podem comparar la mobilització dels municipis per la independència, sense el biaix que representa el diferent comportament polític de cada un d’ells.
Veure gràfic aquí
D’entrada podem veure diferències substancials entre municipis. Mentre que alguns només aconsegueixen mobilitzar el 30% dels vots d’ERC i CIU, altres superen els que aconseguiren els dos partits conjuntament. L’observació de la taula ens permet constatar com en aquesta darrera onada, si bé hi ha hagut municipis que han punxat, n’hi ha d’altres que tot i ser “feus socialistes”, com Cerdanyola o Cornellà, han aconseguit mobilitzar molt bona part de l’electorat de CiU i ERC. El suport a les consultes, contra el que pugui fer semblar, no davalla sinó que es manté de manera ferma. El nivell de vots del Sí en relació als vots aconseguits pels partits nacionalistes no depèn de en quina onada s’ha fet la consulta sinó de com s’ha organitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada