Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consultes independència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consultes independència. Mostrar tots els missatges
dimecres, 14 de desembre del 2011
L’hora de la societat civil, próxima estació: independència
Publicat a Tribuna Catalana el 14/12/2011
Després dues dècades d'estancament, la societat civil catalanista va donar fa pocs anys un salt qualitativament important. Naixement de les plataformes sobiranistes, modernització d'Òmnium i, en definitiva, la sobiranització del catalanisme.
Parlem de les tres manifestacions, dues de massives (2006 i 2007) i una de monstruosa (2010). Entremig l'èxit esclatant del cicle de consultes començant per Arenys de Munt (2009) i acabant a Barcelona (2011). Per primera vegada a la història qualsevol proposta seriosa de mobilització sobiranista, independentment de la plataforma que la convoqués, aconseguia un ampli seguiment.
Després de tres convocatòries electorals gairebé seguides es presenta un panorama de dos anys i mig sense eleccions on la societat civil pot iniciar un nou cicle de mobilitzacions. Caldrà estar alerta a tres moviments que tindran èxit si són flexibles, si van coordinats i, sobretot, si saben aprofitar les conjuntures propicies a la mobilització per augmentar el suport social a la independència.
El primer és l'Assemblea de Municipis per la Independència constituïda aquest matí a Vic, que pot jugar un paper determinant ja que primera vegada són les administracions públiques les que es mullen per la independència. Superats els 150 adherits és fàcil que la xifra vagi augmentant els propers mesos.
El segon és l'Assemblea Nacional Catalana per l'Estat propi que es constituirà el proper mes de març amb amplis suports. Ja no es tracta de defensar la legitimitat del dret a decidir sinó d'elaborar un full de ruta per assolir la independència.
El tercer és una possible campanya per la insubmissió fiscal. El simple anunci d'Òmnium que "estudiaria" el tema si no s'arriba a un acord fiscal entre la Generalitat i l'Estat espanyol ja aixecat moltes expectatives i ha despertat iniciatives de base.
Sense eleccions a la vista, de nou la societat civil pot fer pujar un esglaó més en l'escala que porta a la independència. No està clar quants esglaons encara falten per arribar-hi però, el que és evident, és que s'hi està més a prop que mai.
dimarts, 17 de maig del 2011
Què hauria sortit si el 10A hagués votat un 70%?
Publicat a Tribuna Catalana, el 13/4/2011. Després de l'èxit de participació de la consulta de diumenge, han estat molts els que ens recorden que "només" va votar un de cada cinc ciutadans. Venen a dir que els que no han votat estan en contra de la independència. Fins i tot alguns han dit que la consulta "simplement" ha constatat el que diuen les enquestes, que a Catalunya hi ha un 20% d'independentistes.
Els motius pels quals molts ciutadans no han anat a votar són diversos. Molts no se'n van assabentar. Els informadors dels col·legis electorals van constatar que molt ciutadans no sabien que hi havia consultes. La diferència de bombardeig informatiu respecte a les convocatòries electorals oficials ha estat abismal. N'hi ha d'altres que no han votat perquè el tema no els interessa prou. Molts d'aquests, si haguessin trobat un col·legi electoral davant de casa o algun amic els hagués animat a anar a votar, ho hagueren fet. Estem parlant del segment de ciutadans poc interessat en la política. En cap cas podem aventurar quina opció haguessin triat en cas d'haver anat a votar. Uns altres no han anat a votar perquè no estaven còmodes amb la pregunta i, com defensaven alguns dirigents polítics, preferirien un referèndum multiresposta amb opció federal. No és clar que aquests fossin molts. Almenys, els pocs vots nuls i blancs de la consulta no apunten en aquesta direcció. Finalment tenim els que no volien votar perquè estan en contra de la independència i, per tant, no volien legitimar la consulta votant que no. Els voluntaris saben que aquests existeixen i n'han vist i sentit molts, però també constaten que no eren el perfil majoritari dels vianants.
Si es fes una consulta oficial amb més participació, baixaria el percentatge a favor del Sí, però això no vol dir que tots els que votessin de nou, ho fessin pel NO. Ni molt menys. Imaginem que haguessin votat 250.000 barcelonins més. Si aquests ho fessin pel Si el 40% i pel No el 60%, el resultat continuaria sent àmpliament favorable al Sí.
La consulta no ha constatat que un 20% de la societat dóna suport a l'estat català, sinó que hi ha un 20% altament mobilitzat per l'independentisme. Recordem, a risc de fer-nos pesats, que les enquestes on es pregunta per la independència de Catalunya amb resposta Sí/No, ja fa bastants mesos que donen majories favorables al Sí. La consulta ha estat un baròmetre per demostrar l'alt grau de mobilització de l'independentisme i, amb permís de Duran i Lleida, la definitiva sobiranització del catalanisme polític.
Els motius pels quals molts ciutadans no han anat a votar són diversos. Molts no se'n van assabentar. Els informadors dels col·legis electorals van constatar que molt ciutadans no sabien que hi havia consultes. La diferència de bombardeig informatiu respecte a les convocatòries electorals oficials ha estat abismal. N'hi ha d'altres que no han votat perquè el tema no els interessa prou. Molts d'aquests, si haguessin trobat un col·legi electoral davant de casa o algun amic els hagués animat a anar a votar, ho hagueren fet. Estem parlant del segment de ciutadans poc interessat en la política. En cap cas podem aventurar quina opció haguessin triat en cas d'haver anat a votar. Uns altres no han anat a votar perquè no estaven còmodes amb la pregunta i, com defensaven alguns dirigents polítics, preferirien un referèndum multiresposta amb opció federal. No és clar que aquests fossin molts. Almenys, els pocs vots nuls i blancs de la consulta no apunten en aquesta direcció. Finalment tenim els que no volien votar perquè estan en contra de la independència i, per tant, no volien legitimar la consulta votant que no. Els voluntaris saben que aquests existeixen i n'han vist i sentit molts, però també constaten que no eren el perfil majoritari dels vianants.
Si es fes una consulta oficial amb més participació, baixaria el percentatge a favor del Sí, però això no vol dir que tots els que votessin de nou, ho fessin pel NO. Ni molt menys. Imaginem que haguessin votat 250.000 barcelonins més. Si aquests ho fessin pel Si el 40% i pel No el 60%, el resultat continuaria sent àmpliament favorable al Sí.
La consulta no ha constatat que un 20% de la societat dóna suport a l'estat català, sinó que hi ha un 20% altament mobilitzat per l'independentisme. Recordem, a risc de fer-nos pesats, que les enquestes on es pregunta per la independència de Catalunya amb resposta Sí/No, ja fa bastants mesos que donen majories favorables al Sí. La consulta ha estat un baròmetre per demostrar l'alt grau de mobilització de l'independentisme i, amb permís de Duran i Lleida, la definitiva sobiranització del catalanisme polític.
La consulta de Barcelona. Baròmetre de motivació sobiranista
Publicat a Tribuna.cat el 6/4/2011
Quan diumenge al vespre es facin oficials els resultats de participació de la consulta de Barcelona, els organitzadors parlaran d'èxit i els detractors insistiran en què no s'arriba, ni de lluny, a la participació de les eleccions normals. Una manera de saber si ha estat un èxit és comparar la consulta amb altres mobilitzacions cíviques com la consulta de la Diagonal, o la recollida de signatures per la prohibició de les curses de braus. Una altra possibilitat és la de comparar el percentatge en relació al nombre de vots que van obtenir el passat 28-N els partits que anomenarem "sobiranistes".
En el gràfic podem veure el percentatge de vots sobre nombre d'electors totals (cridats a votar, ho fessin o no) que van aconseguir els quatre partits parlamentaris sobiranistes. Incloem tant els que han donat suport explícit i continuat a la consulta com també aquells que no han donat suport oficial però sí que ho han fet públicament alguns dels seus dirigents. És evident que els electors d'ERC i SI aniran a votar amb més percentatge que els de CiU I ICV. Tenint en compte que els dos primers partits només van sumar al voltant d'un 6%, incloent els vots de RCAT, preveiem que la consulta queixalarà de manera important en la bossa de l'electorat de CIU, d'ICV, així com també en la de l'abstenció.
Un de cada 3 barcelonins amb dret a vot en les darrers eleccions al Parlament va votar CiU, ICV, Esquerra o Solidaritat. Aquest percentatge és semblant al de la mitjana catalana. Per districtes, a la part baixa se situa Nou Barris on només 1 de cada 5 electors convocats va votar al novembre un dels quatre partits. La diferències entre zones és força gran, ja que en els districtes amb més participació hi ha tendència a haver-hi més vots a partits sobiranistes. On els quatre partits van obtenir més vots va ser a Sarrià-Sant Gervasi, amb un altíssim percentatge de vot per a CiU i també a Gràcia, que és on ICV,ERC i SI obtenen els millors resultats de la ciutat.
Si la consulta acabés mobilitzant la meitat dels vots dels que van obtenir els partits sobiranistes, al voltant d'un 15% del cens, i tenint en compte l'escàs suport dels mitjans de comunicació i la poca presencia mediàtica real en relació a les campanyes electorals normals, es podrà considerar un èxit rotund. Significaria que la independència i el dret a decidir motiven altament a l'electorat de CiU i ICV, encara que una part dels seus líders s'hagin desentès d'anar a votar.
Quan diumenge al vespre es facin oficials els resultats de participació de la consulta de Barcelona, els organitzadors parlaran d'èxit i els detractors insistiran en què no s'arriba, ni de lluny, a la participació de les eleccions normals. Una manera de saber si ha estat un èxit és comparar la consulta amb altres mobilitzacions cíviques com la consulta de la Diagonal, o la recollida de signatures per la prohibició de les curses de braus. Una altra possibilitat és la de comparar el percentatge en relació al nombre de vots que van obtenir el passat 28-N els partits que anomenarem "sobiranistes".
En el gràfic podem veure el percentatge de vots sobre nombre d'electors totals (cridats a votar, ho fessin o no) que van aconseguir els quatre partits parlamentaris sobiranistes. Incloem tant els que han donat suport explícit i continuat a la consulta com també aquells que no han donat suport oficial però sí que ho han fet públicament alguns dels seus dirigents. És evident que els electors d'ERC i SI aniran a votar amb més percentatge que els de CiU I ICV. Tenint en compte que els dos primers partits només van sumar al voltant d'un 6%, incloent els vots de RCAT, preveiem que la consulta queixalarà de manera important en la bossa de l'electorat de CIU, d'ICV, així com també en la de l'abstenció.
Un de cada 3 barcelonins amb dret a vot en les darrers eleccions al Parlament va votar CiU, ICV, Esquerra o Solidaritat. Aquest percentatge és semblant al de la mitjana catalana. Per districtes, a la part baixa se situa Nou Barris on només 1 de cada 5 electors convocats va votar al novembre un dels quatre partits. La diferències entre zones és força gran, ja que en els districtes amb més participació hi ha tendència a haver-hi més vots a partits sobiranistes. On els quatre partits van obtenir més vots va ser a Sarrià-Sant Gervasi, amb un altíssim percentatge de vot per a CiU i també a Gràcia, que és on ICV,ERC i SI obtenen els millors resultats de la ciutat.
Si la consulta acabés mobilitzant la meitat dels vots dels que van obtenir els partits sobiranistes, al voltant d'un 15% del cens, i tenint en compte l'escàs suport dels mitjans de comunicació i la poca presencia mediàtica real en relació a les campanyes electorals normals, es podrà considerar un èxit rotund. Significaria que la independència i el dret a decidir motiven altament a l'electorat de CiU i ICV, encara que una part dels seus líders s'hagin desentès d'anar a votar.
dilluns, 4 d’abril del 2011
Punts de votació El Carmel (Horta-Guinardó) 10 Abril
El diumenge 10 d'abril hi haurà quatre punts de votació al Carmel per a la Consulta per la independència organitzada per Barcelona Decideix.
- Boca Nord - C/ Agudells 37-45
- Rambla del Carmel 2 (cantonada Dante)
- Parròquia Sta. Teresa - Llobregós 130
- Plaça Salvador Allende (amb Santuaris) Aquí.
Més informació: Horta-Guinardó Decideix
Tots els punts de votació de Barcelona: vegeu mapa
dissabte, 2 d’abril del 2011
L'hora de la veritat de Barcelona Decideix
Publicat a Tribuna Catalana, el 30/3/2011.
La campanya de Barcelona Decideix va cremant etapes. Els primers objectius de mobilització dels entorns més actius i de recollida de vot anticipat s’estan complint de manera molt satisfactòria. Independentment del percentatge de participació final el procés de Barcelona Decideix està constituint un revulsiu ciutadà molt rellevant.
El suport de les entitats ha estat espectacular. Fora molt difícil d’imaginar només fa uns anys que la UGT i el FC Barcelona, per exemple, donessin suport a una consulta per la independència. També fa sensació la el llarguíssim llistat d’associacions de barri de tot tipus. Ens consta que sovint moltes entitats petites, poc acostumades als posicionaments polítics, han hagut de debatre a les seves juntes i fins i tot assemblees el seu suport a Barcelona Decideix. Debat democràtic sa que passa la mà per la cara a totes les teories sobre participació ciutadana dels darrers anys. No es tracta de decidir el nom d’una plaça ni el color de les façanes, les entitats demanen que es pugui decidir sobre les fronteres del nostre país. Ni més ni menys.
També cal destacar d’aquestes setmanes l’engrescament dels voluntaris que han fet autèntiques demostracions de força, sobretot durant els darrers caps de setmana. Els tendals blancs de Barcelona Decideix han estat esquitxant contínuament cantonades i sortides de boques de metro. Els “Ja he votat”, “m’espero al 10 d’abril” o “és que no sóc de Barcelona” són entomats sempre amb un somriure pels incombustibles voluntaris. Vot a vot es va omplint l’urna de la dignitat.
Els percentatges de vot anticipat permeten augurar que com a mínim ja estem parlant d’una de les iniciatives de mobilització ciutadana més reeixides de la història de la ciutat. Res a envejar a consultes municipals de cost milionari o a campanyes mediàtiques que només mobilitzen a la pràctica a minories molt actives.
Però ara ve el més difícil i que, de fet, només es va arribar a aconseguir en alguns municipis. Que el 10 d’abril sigui considerat per molts ciutadans com un dia electoral, en que la famílies, per exemple, compleixen el ritual democràtic de sortir plegades de casa per anar a votar. Per què això passi no només falta que voluntaris i entitats apretin aquests darrers dies engalanant els balcons de banderoles blanques, sinó que també des dels mitjans de comunicació, i amb això els partits polítics hi poden ajudar molt, se’n parli de manera constant i continuada. La implicació en gestos simbòlics dels partits polítics, que haurien de fer un parèntesi en les seves campanyes pre-electorals, mitjans de comunicació i personalitats pot ser el que acabi de decantar la creació d’aquest clima ciutadà.
La campanya de Barcelona Decideix va cremant etapes. Els primers objectius de mobilització dels entorns més actius i de recollida de vot anticipat s’estan complint de manera molt satisfactòria. Independentment del percentatge de participació final el procés de Barcelona Decideix està constituint un revulsiu ciutadà molt rellevant.
El suport de les entitats ha estat espectacular. Fora molt difícil d’imaginar només fa uns anys que la UGT i el FC Barcelona, per exemple, donessin suport a una consulta per la independència. També fa sensació la el llarguíssim llistat d’associacions de barri de tot tipus. Ens consta que sovint moltes entitats petites, poc acostumades als posicionaments polítics, han hagut de debatre a les seves juntes i fins i tot assemblees el seu suport a Barcelona Decideix. Debat democràtic sa que passa la mà per la cara a totes les teories sobre participació ciutadana dels darrers anys. No es tracta de decidir el nom d’una plaça ni el color de les façanes, les entitats demanen que es pugui decidir sobre les fronteres del nostre país. Ni més ni menys.
També cal destacar d’aquestes setmanes l’engrescament dels voluntaris que han fet autèntiques demostracions de força, sobretot durant els darrers caps de setmana. Els tendals blancs de Barcelona Decideix han estat esquitxant contínuament cantonades i sortides de boques de metro. Els “Ja he votat”, “m’espero al 10 d’abril” o “és que no sóc de Barcelona” són entomats sempre amb un somriure pels incombustibles voluntaris. Vot a vot es va omplint l’urna de la dignitat.
Els percentatges de vot anticipat permeten augurar que com a mínim ja estem parlant d’una de les iniciatives de mobilització ciutadana més reeixides de la història de la ciutat. Res a envejar a consultes municipals de cost milionari o a campanyes mediàtiques que només mobilitzen a la pràctica a minories molt actives.
Però ara ve el més difícil i que, de fet, només es va arribar a aconseguir en alguns municipis. Que el 10 d’abril sigui considerat per molts ciutadans com un dia electoral, en que la famílies, per exemple, compleixen el ritual democràtic de sortir plegades de casa per anar a votar. Per què això passi no només falta que voluntaris i entitats apretin aquests darrers dies engalanant els balcons de banderoles blanques, sinó que també des dels mitjans de comunicació, i amb això els partits polítics hi poden ajudar molt, se’n parli de manera constant i continuada. La implicació en gestos simbòlics dels partits polítics, que haurien de fer un parèntesi en les seves campanyes pre-electorals, mitjans de comunicació i personalitats pot ser el que acabi de decantar la creació d’aquest clima ciutadà.
dimarts, 15 de febrer del 2011
Barcelona es llança al carrer pensant en el 10 d’abril
Publicat a Tribuna Catalana el 9/02/2011. La consulta independentista a Barcelona que se celebrarà el 10 d’abril s’ha posat en marxa fa setmanes a la recerca del vot anticipat. Una consulta d’aquestes característiques en una ciutat tan gran comporta un munt de dificultats, ja que la vinculació dels ciutadans amb el teixit associatiu i amb els mitjans de comunicació locals és sempre més feble. Però Barcelona té a favor que, tot i la seva magnitud, té un percentatge de vot sobiranista superior al de ciutats metropolitanes com Sabadell, Mataró, Mollet, Cornellà o Terrassa on ja s’ha fet la consulta. També té a favor que si la consulta aconsegueix esdevenir notícia d’interès nacional, els ciutadans de Barcelona en sentiran a parlar força.
No hauria de ser gaire difícil superar els nivells de participació de ciutats com Lleida, Tarragona o altres metropolitanes. Però una primera fita seria igualar la participació de la consulta que va fer l’Ajuntament barceloní sobre la Diagonal(12,17,%). Aquest fet tindria un doble valor ja que per una banda, en aquella consulta s’hi van destinar uns recursos públics molt més grans que els que s’utilitzaran. A més, la meitat dels votants van fer-ho per internet. En les consultes independentistes, per garantir una rigorositat que precisament la de la Diagonal no va aconseguir, no es pot votar per internet, fet que dificulta més la participació.
En tot cas, constatada la dificultat d’apropar-se a les participacions de les convocatòries electorals, la consulta de Barcelona Decideix es pot arribar a convertir en la més multitudinària de les iniciatives cíviques fetes mai a la capital de Catalunya. Des de l’organització hi ha hermetisme sobre el nombre de vots anticipats ja recollits però es traspua optimisme per la gran implicació de voluntaris, fedataris i l’enorme suport d’entitats de tot tipus i, des d’avui, també personalitats. Una part de l’èxit dependrà de la capacitat per produir un crescendo continuat de mobilització des d’ara fins al mateix 10 d’abril.
Font: www.decidim.cat i www.bcn.cat/diagonal.
Nota: Tot i que les dades de participació de Diagonal-BCN no responen a un mateix criteri respecte el cens electoral, s’ha cregut interessant posar-les en una mateixa gràfica a nivell comparatiu.
No hauria de ser gaire difícil superar els nivells de participació de ciutats com Lleida, Tarragona o altres metropolitanes. Però una primera fita seria igualar la participació de la consulta que va fer l’Ajuntament barceloní sobre la Diagonal(12,17,%). Aquest fet tindria un doble valor ja que per una banda, en aquella consulta s’hi van destinar uns recursos públics molt més grans que els que s’utilitzaran. A més, la meitat dels votants van fer-ho per internet. En les consultes independentistes, per garantir una rigorositat que precisament la de la Diagonal no va aconseguir, no es pot votar per internet, fet que dificulta més la participació.
En tot cas, constatada la dificultat d’apropar-se a les participacions de les convocatòries electorals, la consulta de Barcelona Decideix es pot arribar a convertir en la més multitudinària de les iniciatives cíviques fetes mai a la capital de Catalunya. Des de l’organització hi ha hermetisme sobre el nombre de vots anticipats ja recollits però es traspua optimisme per la gran implicació de voluntaris, fedataris i l’enorme suport d’entitats de tot tipus i, des d’avui, també personalitats. Una part de l’èxit dependrà de la capacitat per produir un crescendo continuat de mobilització des d’ara fins al mateix 10 d’abril.
Font: www.decidim.cat i www.bcn.cat/diagonal.
Nota: Tot i que les dades de participació de Diagonal-BCN no responen a un mateix criteri respecte el cens electoral, s’ha cregut interessant posar-les en una mateixa gràfica a nivell comparatiu.
dijous, 15 de juliol del 2010
Setmana de vertígen. El dret a decidir marca l'agenda
Publicat a Tribuna Catalana 16/06/2010.
L’independentisme està arribant a final de curs exhibint múscul i sense donar mostres de cansament. Ara fa una setmana, la mesa del Parlament aprovà la IP per fer un referèndum oficial per la independència en una decisió que obliga tothom a posicionar-se.
Dissabte passat al matí la direcció d’ERC exhibeix la implicació total d’ERC en la recollida de signatures de la IP. A la mateixa tarda, Manifestació de la PDD, que tot i estar lluny de les massives, supera amb nota l’examen de convocatòria tenint en compte que no compta amb el suport entusiasta dels partits ni dels mitjans de comunicació. Comença la setmana amb el vibrant discurs del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Jaume Cabré, que felicita al Parlament per apostar per la consulta oficial. Probablement, l’únic assistent dels que omplien el Palau de la Música que no arrencà en aplaudiments (7’ 20’’) fou el president Montilla. Ahir dimarts, fou el torn la Docsession sobre Nació d’Artur Mas. Tot i que marca distàncies amb el referèndum immediat, aposta pel “Dret a decidir” com a democràcia en “estat pur”. L’imaginari independentista, estelades, seleccions catalanes, Arenys de Munt i les manifestacions sobiranistes, és assumit com a propi, com es pot comprovar en el vídeo de presentació de l’acte. La setmana s’acabarà diumenge, 20-J, amb una nova onada de consultes per la independència amb aire metropolità i amb la vista posada a Mataró, on sota la direcció de López Tena, el vot anticipat està fent estralls i s’espera una elevada participació.
El sobiranisme marca l’agenda dels partits i aguanta el nivell de mobilització. Si hi ha sentència abans de l’estiu, com vol la presidenta del TC i com no volen els partits catalans majoritaris, hi haurà una manifestació massiva just abans de marxar de vacances. Una manifestació d’elevada temperatura, en tots els sentits de la paraula. Just tornant de l’agost, un probable inici de recollida de signatures per la IP que marcaria la Diada i que enganxaria amb la campanya electoral pel Parlament. D’aquesta manera, l’independentisme haurà estat capaç d’aguantar tot un curs la tensió i condicionar les properes eleccions catalanes.
L’independentisme està arribant a final de curs exhibint múscul i sense donar mostres de cansament. Ara fa una setmana, la mesa del Parlament aprovà la IP per fer un referèndum oficial per la independència en una decisió que obliga tothom a posicionar-se.
Dissabte passat al matí la direcció d’ERC exhibeix la implicació total d’ERC en la recollida de signatures de la IP. A la mateixa tarda, Manifestació de la PDD, que tot i estar lluny de les massives, supera amb nota l’examen de convocatòria tenint en compte que no compta amb el suport entusiasta dels partits ni dels mitjans de comunicació. Comença la setmana amb el vibrant discurs del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Jaume Cabré, que felicita al Parlament per apostar per la consulta oficial. Probablement, l’únic assistent dels que omplien el Palau de la Música que no arrencà en aplaudiments (7’ 20’’) fou el president Montilla. Ahir dimarts, fou el torn la Docsession sobre Nació d’Artur Mas. Tot i que marca distàncies amb el referèndum immediat, aposta pel “Dret a decidir” com a democràcia en “estat pur”. L’imaginari independentista, estelades, seleccions catalanes, Arenys de Munt i les manifestacions sobiranistes, és assumit com a propi, com es pot comprovar en el vídeo de presentació de l’acte. La setmana s’acabarà diumenge, 20-J, amb una nova onada de consultes per la independència amb aire metropolità i amb la vista posada a Mataró, on sota la direcció de López Tena, el vot anticipat està fent estralls i s’espera una elevada participació.
El sobiranisme marca l’agenda dels partits i aguanta el nivell de mobilització. Si hi ha sentència abans de l’estiu, com vol la presidenta del TC i com no volen els partits catalans majoritaris, hi haurà una manifestació massiva just abans de marxar de vacances. Una manifestació d’elevada temperatura, en tots els sentits de la paraula. Just tornant de l’agost, un probable inici de recollida de signatures per la IP que marcaria la Diada i que enganxaria amb la campanya electoral pel Parlament. D’aquesta manera, l’independentisme haurà estat capaç d’aguantar tot un curs la tensió i condicionar les properes eleccions catalanes.
diumenge, 16 de maig del 2010
El vot urbà a les consultes i el cercle virtuós
Publicat a Tribuna Catalana (28/04/2010).
En les tres onades de consultes celebrades els darrers mesos, ja han participat 16 ciutats de més de 25.000 empadronats. Volem veure quin ha estat, més enllà de la participació, el nivell de mobilització de cada ciutat. Tindrem en compte la suma dels resultats que van aconseguir CiU i ERC a les eleccions del Parlament de 2006 a cada ciutat i els compararem amb el nombre de “Sí” obtinguts a les consultes. No es tracta de veure on hi ha hagut més participació, sinó de constatar la capacitat que cada ciutat ha tingut per mobilitzar al propi electorat nacionalista. Aquells municipis molt mobilitzats seran aquells en que el nombre de vots “Sí” s’apropi, o fins i tot superi, als que van obtenir CiU+ERC el 2006. Els resultats no es poden comparar exactament ja que a les consultes podien votar els estrangers i els joves de 16 a 18 anys, però tot i així ens ofereixen dades prou interessants.
| | Vots Sí | erc+ciu 06 | % |
| Vic | 13.783 | 10.960 | 1,26 |
| Girona | 16.055 | 18.165 | 0,88 |
| Olot | 7.106 | 8.312 | 0,85 |
| Sant Cugat | 14.002 | 16.556 | 0,85 |
| Vilafranca | 6.720 | 8.111 | 0,83 |
| Igualada | 7.092 | 9.742 | 0,73 |
| Figueres | 4.878 | 6.909 | 0,71 |
| Vilanova | 7.918 | 11.576 | 0,68 |
| Reus | 11.878 | 17.489 | 0,68 |
| Granollers | 7.622 | 11.280 | 0,68 |
| Manresa | 11.382 | 17.533 | 0,65 |
| Cambrils | 2.315 | 4.480 | 0,52 |
| El Vendrell | 2.423 | 4.935 | 0,49 |
| Montcada | 1.906 | 4.178 | 0,46 |
| Mollet | 2.893 | 6.489 | 0,45 |
| Lleida | 8.769 | 23.354 | 0,38 |
Analitzant aquestes dades podem comprovar que no hi ha cap davallada de mobilització entre les tres onades. La petita baixada de participació d’aquesta tercera onada es deu, tal com diuen els organitzadors, a la diferent composició sociopolítica de les ciutats que van votar diumenge, no pas a cap descens de la mobilització. Prova d’això és que la segona i la tercera ciutat més mobilitzades, Girona i Olot, pertanyen a la tercera onada.
Una de les dades que més destaca són els resultats de Vic, que de manera espectacular, va superar la suma dels vots de CiU i ERC de l’any 2006, que ja era la més alta, proporcionalment, de totes les 16 ciutats. És un cas molt clar de “cercle virtuós” que s’ha donat també en molts municipis de menys de 25.000 empadronats. Com més percentatge de vot nacionalista existeix, més centralitat aconsegueix la campanya a la població, i més capacitat hi ha de mobilitzar tots els vots. A l’inrevés, el “cercle viciós” es dóna en poblacions de l’àrea metropolitana com Mollet o Montcada, que no només tenen un percentatge de vot nacionalista més baix, sinó que també tenen una dificultat més gran per mobilizar-lo. Cal dir, però, que fins i tot en aquestes ciutats els “Sí” superen sempre els vots obtinguts per ERC el 2006.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)