dissabte, 26 de maig del 2012

Seguim buscant l'herència del PSAN arreu del país!

Continuem la ronda de presentacions. A cada una d'elles apareixen antics membres del PSAN, el partit que desperta passions!. Herència ben repartida n'estem trobant a ICV, ERC, PSAN, CUP... El llibre i la tesi estan tancats... però cada dia m'aporten noves dades, anècdotes i interpretacions!

A Sant Boi, vaig presentar el llibre amb l'Enric Garcia a la secció local d'ERC. L'Enric, antic membre del PSAN i l'MDT, que va ser regidor durant 8 anys per ERC a Sant Boi, ens va explicar la vivència d'una de les cèl·lules del PSAN, on hi coincidia un obrer del metall com ell mateix, amb intel·lectuals com la poetessa Maria Mercè Marçal Marçal que havia residit a la població. El "Pla de Llobregat", amb presència important també a Gavà i  El Prat, va ser una comarca de forta implantació. La "marxa del Llobregat" va aparèixer també a la conversa.



La següent presentació va ser a l'Espai Vilaweb de Barcelona i  la van organitzar el hereus directes: el PSAN. Tot i que no els fa gaire gràcia el títol del llibre (El PSAN és ben viu!) estan ben contents amb el debat que genera. Van ser a la taula Sofia Lozano, Salvador Balcells i el dirigent del PSAN Josep Guia que em va convidar a presentar el llibre properament a València. Guia va defensar l'estratègia de "Front Patriòtic" que el PSAN defensa des de 1986 i el suport actual a Solidaritat. A primera fila l'amfitrió Vicent Partal que havia militat també al PSAN a València. De l'acte en podeu veure aquest vídeo resum elaborat per VilawebTV. Si heu de comprar el llibre a Barcelona, un dels millors llocs per fer-ho és a l'Espai Vilaweb, que ha obert recentment una botiga a les tardes amb llibres i productes de la terra.


A Sant Cugat, em va presentar en Guim Pros, ànima del Terra Dolça i regidor de la CUP. Entre els assistents, representació de totes les ànimes de l'independentisme. Des d'una militant fundadora del PSAN, que havia passat pel FNC i posteriorment pel PSUC, fins a una persona gran, acabada de convertir-se a l'independentisme gràcies a l'enuig amb el PP i no pas a la feina feta pels independentistes!. Bon debat sobre la presència del PSAN en el moviment obrer i sobre els antecedents republicans del socialisme independentista. Podeu escoltar uns àudios de l'entrevista que em va fer Cugat.cat sobre la significació del PSAN.


dimecres, 2 de maig del 2012

#novullpagar: Preparant el dia D




La campanya #novullpagar la promou el català emprenyat que espontàniament i amb l'ajuda de xarxes socials es planta. Com les consultes, no és fruit de cap decisió premeditada en un full de ruta. És original, en això el catalanisme darrerament està molt fi.

Els partits s'hi apunten i entre els ciutadans i les xarxes socials, la decisiva complicitat de mitja dotzena d'actius diaris digitals independentistes.

D'entrada el #novullpagar pot semblar insolidari, no vull pagar el meu estat del benestar, no vull pagar les prestacions. Algú podria interpretar com una crida ultraegoista a no pagar en la línia de demanar un estat menys intervencionista. També pot semblar que, més que un enfrontament al centralisme espanyol, és un conflicte intern entre catalans, entre les classes populars i el govern de CiU, proper a La Caixa i Abertis. I que els espanyols se'n en riguin. El govern molt incòmode, només falta que una de les úniques multinacionals catalanes amb èxit mundial sigui ridiculitzada pel seu propi poble.

Però el #novullpagar té grans virtuts. La primera és que marca agenda. La xifra del percentatge d'autopistes de pagament per comunitats autònomes és avui coneguda per tothom. Les xifres de l'espoli es difonen en un exercici de sana transparència, que fa sumar adeptes a la causa sobiranista. El més interessant és que apreta al govern. L'incomoda, sí, perquè li crea un problema, ja que no pot tolerar que la gent passi sense pagar incomplint la llei. Però davant els dubtes de si el poble seguirà una transició nacional amb esquinçament de la legalitat espanyola, està senyalant que ja hi ha milers de valents preparats.

La principal virtut està en la gimnàstica independentista. Quan s'acosti el dia de la independència, potser serà a partir d'una insubmissió fiscal col·lectiva impulsada pel govern català. Aleshores hi haurà catalans (com avui els treballadors de peatges) que veuran perdre els seus privilegis, i hi haurà tensions. També una majoria voldrà la independència però tindrà por de fer el pas. Seran  com els conductors que tot i estar en contra dels peatges, ahir van pagar "per si de cas"  tot i mostrar-se més o menys comprensius amb les cues que van patir.

El dia D demanarà d'una part de la ciutadania, actituds fermes i valentes. Passar un peatge i exposar-se a una multa serà poc comparat amb el què toqui fer aquell dia. Però és un primer pas, qualitativament més arriscat que votar en una consulta cívica. El poble dóna senyals que està preparat. El govern, lògicament incomodat. Però pren nota, i és bo que la prengui. I tant que és bo.