divendres, 4 de juny del 2010

Ara més que mai: 0,7% IRPF

Ara més que mai. Marca la casella de la solidaritat del 0,7% per a fins socials a través de les ONG

És possible un pacte CiU + ERC a Barcelona?

Publicat a Tribuna Catalana (02/06/2010).
El diumenge passat La Vanguardia publicavauna enquesta molt favorable als interessos de CiU a la ciutat de Barcelona. Després de l’embolic de la Diagonal, Trias no només guanyava sinó que prenia un avantatge molt considerable als socialistes. Així CiU obtenia 17 regidors, el PSC 11, el PP 6, ICV 4 i ERC 3. És un dels millors escenaris en què es podria trobar la coalició nacionalista i, si es donés el cas, capgiraria tots els resultats de la ciutat des de 1979.

Aquests resultats tan bons per a CiU, en cas que es fessin realitat, generarien un problema per a Trias, ja que l’opció “fàcil” seria un pacte amb el PP amb qui superaria còmodament la majoria absoluta de 21 regidors. El PP obté sempre a Barcelona uns resultats molt estables i superiors a la mitjana catalana. La seva disponibilitat per fer perdre la segona ciutat de l’Estat als socialistes seria immediata. Però per a CiU la visualització d’un possible pacte amb el PP no seria gens ben vista per als propis electors i de ben segur que tal possibilitat serà recordada pels adversaris com a argument de campanya de manera insistent. Per altra banda, un govern de CiU en solitari seria molt perillós ja que els vots de l’esquerra units el deixarien en minoria i hauria d’acabar pactant, a la pràctica, també amb el PP.


Total d’escons: 41 · Majoria absoluta: 21 regidors


Possibles coalicions. Elaboració pròpia a partir de dades enquesta La Vanguardia, 30 maig 2010.


L’opció idònia per CiU podria ser un govern de coalició amb ERC. Tot i que no arribés a la majoria absoluta, com l’actual bipartit PSC-ICV, podria arribar a esdevenir una majoria prou estable, ja que superaria amb escreix els vots de PSC i ICV que difícilment s’ajuntarien amb els del PP. Per tal que aquest escenari fos possible caldria tant que CiU confirmés els seus bons pronòstics com que ERC mantingués uns resultats semblants als que té actualment.

Reagrupament al baròmetre. Una de freda i una de calenta

Publicat a Tribuna.cat (26/05/2010)

El darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicat la setmana passada, apuntava que Reagrupament.cat tenia 1,2% d’intenció directa de vot. És a dir, que cada 100 persones enquestades amb dret a vot, una mica més de l’1% afirmaven que si demà se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya votarien Reagrupament. Amb aquesta intenció de vot, i tenint en compte diferents escenaris de participació, difícilment s’obtindria prou percentatge per assolir diputats.

De tota manera, la dada no és pas dolenta per a Reagrupament. Perquè un nou partit tingui alguna possibilitat d’assolir representació, cal que abans hagi aparegut a les enquestes com a opció diferenciada i aquesta ja és la segona onada del baròmetre on hi apareix.

Però hi ha una altra dada que no els és tant positiva. L’associació encapçalada per Carretero és incapaç de recollir els fruits de la important davallada que l’enquesta preveu per a ERC. Així, segons el baròmetre, de cada 100 persones que van votar ERC el 2006, només el 43,9% ho tornarien a fer, dada que suposa l’índex de fidelització de vot més baix de tots els partits parlamentaris, només superat per Ciudadanos. Els vots d’ERC, sempre segons aquesta recent baròmetre, no els recull Carretero ni Laporta, sinó que ho fa sobretot CiU, que aplega un substancial 19,4% dels exvotants republicans, i també el vot en blanc amb un espectacular 10,1%. Reagrupament només recull un 4,1% dels antics votants d’ERC, fins i tot per sota del 4,4% d’antics votants d’ERC que ara votarien al PSC.

Reagrupament aconsegueix esgarrapar alguns vots dels qui el 2006 havien votat en blanc o s’havien abstingut però, en canvi, pràcticament cap dels que havien votat CiU el 2006. Reagrupament pot tenir opcions d’entrar al Parlament però no capitalitza el descontent dels republicans. Com ja ha passat en altres ocasions, el relat dels exmilitatns d’ERC, la majoria adherits a Reagrupament, no coincideix amb el relat, més complex i divers, dels seus antics electors.