Vergonya, cavallers, vergonya!!!

Aquest proper dilluns 9 de novembre, el grup valencià Al Tall, estrena a Barcelona "Vergonya, cavallers, vergonya", la cantata dedicada a Jaume I. Una mica d'èpica sempre va bé en aquests moments!.

Més informació al web d'Al Tall

Ja és aquí el nou xarxanet!

Després de mesos de feina, ja tenim aquí el nou xarxanet.org. Després de sis anys de funcionament, el portal dels voluntaris i entitats de Catalunya arriba al 2.0, millora la seva accessibilitat i sobretot s'apropa més als usuaris. Pels qui ja coneixeu la pàgina, trobareu algunes millores importants:

- simplificació del butlletí setmanal

- nova secció de finançament per entitats
- nous recursos pràctics per entitats, classificats per temes

- nova concepció de l'agenda

- xarxanet multicanal present a les xarxes socials (twitter, bloc, youtube, flickr...)

Xarxanet.org és un projecte impulsat per la Generalitat i on hi col·laboren moltes entitats de diversos àmbits. L'administració de la pàgina la portem un equip des de Projectes Socials de la Fundació Pere Tarrés, també responsables de l'edició del butlletí setmanal A l'Abast. Un projecte per a millorar el funcionament de les entitats i voluntaris que treballen per un món millor.

Podeu comentar com ha quedat xarxanet.org en aquesta notícia o bé respondre l'enquesta que tenim al bloc.

Perquè la independència ha estat tant majoritària a Arenys de Munt?

Publicat a Tribuna Catalana, 16 de setembre de 2009
La consulta d’Arenys de Munt ha estat un èxit aclaparador en tot els sentits. La participació ha estat altíssima, es miri d’es d’on es miri. Això ha estat així gràcies a la feina impecable de les comissions organitzadora i avaluadora i també per tres característiques atribuïbles al municipi.En primer lloc, el procés va comptar amb l’impuls de l’alcalde que a la vegada tenia el suport entusiasta del 85% dels regidors, tant de l’equip de govern com també de l’oposició. En segon lloc, Arenys de Munt és un municipi amb un electorat nacionalista, on la suma dels partits d’obediència nacional acostuma a superar amb facilitat el 60% dels vots emesos en tot tipus de convocatòries. En tercer lloc, la mida. Arenys de Munt és un municipi prou gran per tenir un teixit associatiu potent en els àmbits cívics i culturals però a la vegada prou petit perquè hi hagi vincles personals entre els ciutadans i els dirigents polítics i associatius que han encapçalat la iniciativa.Entenc que només que un d’aquests tres aspectes (suport majoritari del consistori, majoria electoral nacionalista i mida mitjana) no s’hagués donat, la consulta no hauria tingut un èxit tant esclatant. Aquesta constatació podria refredar la convocatòria de noves consultes. Ben al contrari. Donant un cop d’ull a les nostres comarques, constatem que existeixen alguns centenars d’Arenys de Munt. Municipis entre 2.000 i 25.000 habitants, amb una intensa vida associativa i on els partits d’obediència nacional treuen resultats superiors a la mitjana catalana.Arenys de Munt no és representatiu del conjunt del país però tampoc és cap excepció. És per això que la noticia que centenars de regidors i, sobretot, d’alcaldes es comencin a coordinar per veure on és més adient fer la segona onada de consultes és una excel·lent noticia perquè el dret a decidir es quedi definitivament en la centralitat política del país.

Això si que és participació ciutadana!

A Catalunya molta gent s'omple la boca de participació ciutadana. Alguns d'aquests avui corriem per Arenys de Munt. Altres no, potser els processos participatius només serveixen per decidir quin nom posem a la plaça o de qui color pintem les parets. Però no per coses tant importants.

Una participació d'un 41% en una consulta no oficial és un resultat espectacular es miri d'on es miri. Arenys de Munt és un municipi amb un alt percentatge de vot nacionalista a les eleccions i demostra que en una part de Catalunya, la centralitat, la modernitat, el dinamisme és avui ja el sobiranisme desacomplexat.

Per altra banda el debat sobre legalitat, legitimitat i democràcia va agafant nous matisos. Alguns diuen que hi ha coses que no es poden fer perquè són ilegals. Però caldria preguntar-los..., però vosaltres esteu d'acord en què siguin ilegals o no hi esteu d'acord?. El que és urgent és plantejar-nos si la Constitució votada el 1978 caldria tornar a votar-la. Han passat ja molts anys. El cens ha canviat, i les mentalitats i el context també.

El sobiranisme respira!

Tornem ben animats de vacances. El sobiranisme ha aconseguit marcar l'agenda de principi de curs de la política catalana. Per una banda la preparació per part d'Òmnium d'una manifestació en motiu de la pròxima sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. En segon lloc per la volada mediàtica immensa que està agafant la consulta d'Arenys de Munt, que obliga a posicionar-se a tothom i tornant a fer aflorar els debats sobre paraules com legalitat i legitimitat.

Voldria recomenar-vos els interessants articles que ha fet Salvador Cardús a l'AVUI.

• Sobre la manifestació (1) (20/08/09)
  
• Sobre la manifestació (i 2) (27/08/09)


• Sobre la manifestació (i 3) (03/09/09)

Il·lustració de Cristina Losantos

Nou bloc de xarxanet.org

Des del projecte xarxanet.org, hem iniciat un nou bloc que vol ajudar a la reflexió en el món de l'associacionisme i el voluntariat català. És un projecte que recull el pòsit de la secció de publicacions de xarxanet.org inaugurada el 2003.

Hi podreu trobar articles i comentaris sobre temàtiques d'interès per a les entitats catalanes. Per exemple, articles relacionats amb la crisi des del punt de vista associatiu o aaltres que parlen de responsabilitat social corporativa.

Hi col·laboren experts en el món associatiu com Sergi Rovira, Carles Armengol, Pilar Pujol, Pep Martí, Jordi Gusi o Josep Maria Canyelles, entre molts d'altres.

Ens hi veiem!

S'acosta Sant Joan

Aviat arriba la nit màgica de Sant Joan i us volia recomanar aquest article que en Xavier Orriols ha fet per a xarxanet.org. Hi ha poques festes que aconsegueixin un consens tan alt com Sant Joan, independentment de les lectures que s'hi vulguin donar. Enguany també cal ressaltar la renovació del projecte de la flama del Canigó, especialment a la seva arribada a Barcelona, de la mà d'Òmnium.

UPyD es consolida a Madrid

Els resultats de la UPyD es concentren sobretot a la ciutat de Madrid. Això de l'anticatalanisme no és homogeni. Els percentatges que obté el partit de Rosa Díez passen del 8% en molts districtes. Sempre pensant en un partit bisagra liberal i ara es consolida un partit que vol "tornar l'educació a l'Estat". Curiosament a Catalunya, on teòricament es limiten drets.., UPyD només obté un 0,8% dels vots. I, per cert, on està Ciutadans?

El vot en blanc arrassa als feus nacionalistes

Ja ho haviem notat en els passades eleccions municipals. El vot en blanc és un fet diferencial català i és on refugien molts votants d'ERC. Als feus tradicionals independentistes, com va passar a les municipals, el vot blanc ha crescut de manera important. Les diferències amb la resta de l'Estat són impressionants. Feu una volta pels municipis, per exemple, de Barcelona i comproveu-ho!

Sr Carretero, què passa a Puigcerdà?

Mirant els resultats provisionals de Puigcerdà per la web del Ministerio, podem veure que la patacada d'ERC és molt més grossa que a la resta del país. En principi pensem en un "efecte Carretero" però qui són els partits que més han pujat avui diumenge a la capital de la Cerdanya? El Partit Republicà Català? (RC) que dóna suport al sr. Carretero? CiU que puja a tot el país en percentatge i vots?. Doncs no. El partit que puja és el PSC-PSOE que a diferència de la resta de Catalunya puja en vots i en percentatge. Segur que hi ha algun tema de política local que se m'escapa, però com a mínim, curíós,.