Setmana intensa!

Fotografia: www.directe.cat

Dilluns passat va ser un Sant Jordi intens. Signatures de llibre a amics, coneguts i també a molts exPSAN i altres "companys de viatge". Molta gent que va tenir a amics del PSAN o que va col·laborar en organitzacions properes com la JSAN, Catalunya Lliure o altres. El moment més emotiu de la jornada va ser quan un home es va quedar aturat davant la parada mirant fixament el llibre. Havia pujat de Castelló per viure el Sant Jordi a Barcelona i va descobrir el llibre que parlava del partit on havia militat de jove!

Dimecres vaig presentar el llibre a L'oracle de Catalunya Ràdio  que condueix Xavier Grasset. Entre els tertulians hi havia en Vidal Vidal que havia estat al PSAN i que va explicar molt bé el que havia significat per ell l'estada al partit. Aquí podeu escoltar l'àudio d'una tertúlia que va començar amb el PSAN i va acabar parlant del Barça i el Chelsea... El Madrid encara no havia jugat. Han seleccionat el minut d'or de la tertúlia sobre el tema de la relació entre el PSAN i el tripartit entre en Vidal Vidal i jo mateix.

Finalment dijous vaig tornar a la UAB a la Facultat de Polítiques i Sociologia on fa molts anys va començar la recerca sobre el PSAN. En el marc de l'assignatura "Política Espanyola" de segon curs, vaig fer una conferència sobre el PSAN i l'espai polític de l'esquerra independentista, que va ser seguida i debatuda amb molt interès pels estudiants. Puc assegurar que després de DUES HORES seguides de classe, ningú es va aixecar de la cadira!

Pel que fa a presentacions, hem confirmat nova data per Sant Cugat (24 de maig) i aviat tindrem alguna data més pel Baix Llobregat i el Garraf.

Signatures #PSANJordi

Ja arriba Sant Jordi! si esteu pel centre de Barcelona podeu venir a saludar-me. Estaré signant "L'herència del PSAN" a :


12-13 h. - Editorial Base/Agència BlaNZ. Rambla de Catalunya 120
13-14 h. - Grup del Llibre. C/ Canuda amb Pl. Vila de Madrid
14-15 h. - ERC. Rambla Canaletes
16-17 h. - Òmnium. Rambla Catalunya entre Gran Via i Diputació


I durant tot el dia seguiment del llibre a través del hashtag #PSANJordi

Resum de la presentació Fundació Irla

Els companys de Tribuna.tv van venir a la presentació d'ahir a la Fundació Irla i en van gravar la primera part. En el vídeo apareix resumida la meva intervenció i la del crític de cinema Josep Ma López Llaví. Posteriorment van intervenir Josep Bargalló i Josep Huguet. L'acte va significar el retrobament de molts antics militant del PSAN que han seguit trajectòries diverses. La reflexió sobre la significació i l'empremta del PSAN van entrellaçar-se amb els records i anècdotes viscudes. El que està clar és que el clar és que el partit va marcar, i molt, a totes les persones que hi van passar.

Algunes de les piulades que es van fer durant l'acte reflecteixen els moments més interessants de les intervencions. Les podeu consultar en aquest document.

Presentació Dijous 19 a Barcelona

Dijous vinent es farà una presentació del llibre a Barcelona amb uns convidats molt especials. Tres antics militants del PSAN dels anys 70 que han seguit trajectòries semblants. Nacionalistes d'Esquerra i finalment a ERC i a ICV, tenint alguns d'ells càrrecs molt importants al govern de la Generalitat.

L'acte és organitzar per la Fundació Josep Irla i es farà al seu auditori. Us esperem a tots!

Màrius Serra recomana L'herència del PSAN

A partir del minut 5.00 (Lecturàlia-Matins de Catalunya Ràdio 4/4/12) en aquest enllaç

Existeix el PSAN avui?

Avui el PSAN és un petit partit polític que dóna suport a Solidaritat Catalana per la independència. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 dos dels seus dirigents van tancar simbòlicament les llistes de la coalició:  Josep Guia per Barcelona i Núria Cadenes per Girona.

En el llibre "L'herència del PSAN" estudio l'etapa en que el partit va ser el referent de l'independentisme i per on hi van passar més militants, que va ser des de la seva fundació (1968) fins la tercera escissió (1980). La majoria dels militants d'aquella primera època van acabar participant en moltes organitzacions diferents, tant parlamentàries com extraparlamentàries.

A partir del 1984 i fins el 1995 el PSAN va impulsar i donar suport a l'Moviment de Defensa de la Terra (MDT), que actualment dóna suport a la CUP, i a Catalunya Lliure respectivament. Posteriorment va tornar a tenir visibilitat pública però ja havia perdut pes relatiu en el conjunt de l'independentisme. Avui el PSAN té la majoria dels seus membres al País Valencià, continua editant Lluita i convocant l'Aplec del Puig  (Horta Nord) cada darrer diumenge d'octubre.

En la seva web es pot consultar bona part de la història del partit.

L'herència del PSAN - els annexos

A L'herència del PSAN hi ha tres annexos. Un és el de les sigles utilitzades, fins a 96. No totes de partits independentistes però gairebé! PSAN, PSAN-P, MUM, IPC, BEAN, COLL, CCTT, FNC, NE, ENE...

També hi trobareu la llista d'intel·lectuals que van saludar el partit en el seu únic Congrés que van fer l'any 1978 a València i Barcelona. Alguns d'aquests segur que també saludaven en Congressos d'altres partits però la llista fa el seu goig: Manuel de Pedrolo, Lluís Llach, Josep M. Llompart, Eliseu Climent, Lluís M. Xirinacs i molts més. 

El darrer annex és una breu biografia política de 26 persones que han estat dirigents del PSAN o bé que havent estat militants de base, després han sigut persones rellevants en altres partits polítics. Josep Huguet, Josep Guia, Joan  Armet, Jaume Fuster, Xavier Bru de Sala, Josep-Lluís Carod-Rovira, entre molts altres. Tres o quatre línies per cada un, explicant el llistat de partits polítics pels quals han anat militants al llarg dels anys fins a l'actualitat. 

La memòria històrica de l'independentisme

El llibre "L'herència del PSAN" podem dir que en part recupera la memòria històrica de l'independentisme. Però és sobretot un assaig, una reflexió sobre com es relaciona un determinat espai amb la resta del sistema polític. És un assaig on es nota sovint unes preocupacions que provenen més de la ciència política que de la història. Precisament des de la història contemporània en Fermí Rubiralta ha estat qui ha publicat diverses obres sobre aquesta temàtica.

Hi ha d'altres autors i organitzacions que si s'han proposat reivindicar explícitament a persones o organitzacions. Tot espai polític necessita crear un relat de la pròpia història. Us passo a continuació una petita mostra d'aquests interessants continguts elaborats des de l'independentisme català.

• Centre Documentació Maria Mercè Marçal, de Vilafranca del Penedès, especialitzat la recuperació de la memòria de l'esquerra independentista.
• Secció de Memòria històrica del portal  Llibertat.cat, portal d'informació i opinió de l'Esquerra Independentista. 
• Recull de batalletes de Joan Jubany de Mataró, on es pot resseguir tota la historia de Maulets i la CUP des de 1987.
• Bloc de Miquel López Crespí - Memòria històrica . Centenars d'articles que reivindiquen l'esquerra revolucionària i l'independentisme de la transició, tant de Mallorca com dels Països Catalans.

També destaco tres publicacions de la Fundació Irla, vinculada a ERC, que podeu descarregar en PDF. Les dues primeres són de dos militants del PSAN que trencaven, per dalt de tot, la mitjana d'edat del partit. Són l'escriptor i historiador Fèlix Cucurull (1919-1996) i Josep Soler Vidal 1908-1999 que va viure a Gavà després de l'exili mexicà. També és molt interessant el llibret Nacionalistes d’Esquerra (1979-1984),amb un text de l’historiador Francesc Poblet, on van anar a parar molt membres del PSAN. 

Si voleu afegir enllaços podeu fer-ho a comentaris o a la pàgina de facebook de L'herència del PSAN

L'herència del PSAN

Ja és a les llibreries L'herència del PSAN. Porta per subtítol, Les aportacions humanes i ideològiques del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (1968-1980) al sistema polític actual. En els tres primers capítols faig un repàs a la història de l'independentisme català a finals del franquisme i durant la transició. És l'evolució del PSAN però també de la seva relació amb la resta del moviment pro democràcia, drets socials i llibertats nacionals.

1 - El PSAN sota el franquisme (1968-1974)
2 - El despertar de la democràcia (1975-1977)
3 - La instauració d'un nou règim (1977-1980)
4 - Un balanç del PSAN
5 - L'herència personal i orgànica
6 - La incidència ideològica

Els tres capítols finals són un balanç d'aquest partit que sempre va demanar el "No" o l'abstenció en tots els referèndums, mentre va acabar sortint el "Sí". Què se n'ha fet avui de les seves idees? Què queda avui dels "Països Catalans, Independència i Socialisme"? a quins partits estan avui els seus militants i dirigents?. Qui pot apropiar-se de l'herència del PSAN, un partit que tot i durar molt més temps, durant més de deu anys va ser el principal referent de l'independentisme català?

El llibre ha estat editat per editorial Base i podeu seguir-ne l'actualitat en aquesta pàgina de facebook. Espero que us agradi!

L'Alicia saneja els comptes d'Òmnium

Publicat a Tribuna Catalana, el 22/2/2012

La polèmica que ha generat Alicia Sanchez Camacho amb les seves declaracions sobre les subvencions a Òmnium Cultural estan sent positives en el sentit de demanar transparència al que es fa amb els diners públics.

Així, tot i que no era cap secret, ja tothom sap quants diners dóna la Generalitat  a l'Òmnium per al foment de la llengua i la cultura, i també l'important nivell de retallada que hi ha hagut respecte l'any anterior, d'acord amb els temps que estem vivint i com coneix perfectament qualsevol entitat que rep subvencions.

La polèmica també ha generat un allau de peticions de socis des de dilluns passat. Aquest fet va en la línia dels augments de socis dels darrers anys de l'entitat. Arran de la modernització de l'associació, de la manifestació del 10 de juliol del 2010 i pels posicionaments arran de la sentència contra el català a l'escola, els socis no paren de créixer i actualitzar les seves quotes.

La polèmica també constata que quan parlem d'Òmnium estem parlant d'una entitat singular, no comparable a cap altra. En primer lloc per la seva centralitat política i el consens que genera. Tot i tenir posicionaments polítics propis, gaudeix de la complicitat més o menys intensa amb un ampli espai del catalanisme polític que pot anar del PSC fins a la CUP.  D'aquí el suport de tots els governs de la Generalitat independentment dels partits que governessin.  Un consens que, com és evident, el PP n'és fora voluntàriament.

En segon lloc per la seva solidesa en els anys, fet que li permet potser menys capacitat de reacció en determinats moments però garanteix continuïtat i sobretot incidència a mig i llarg termini en l'execució dels seus projectes. També és única per la seva excepcionalitat territorial. Òmnium és una entitat cultural d'àmbit català federada amb Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Balear. En aquest país les entitats culturals, d'estudi, ateneus  o cultura popular n'hi ha a milers però són sobretot locals. Moltes d'elles federades però no són  nacionals, ni comarcals sinó locals, circumscrites al seu municipi.

Un altre element que fa l'entitat interessant és precisament la gran quantitat d'ingressos privats que rep, fruit del compromís dels 27.000 socis i de manera creixent també d'empreses i altres entitats. Així en el conegut Tercer Sector no lucratiu fa anys que es proposa diversificar les fonts de finançament i que les ajudes públiques han de ser una part reduïda del seu finançament.  Així, segons dades de l'entitat en pocs anys els ingressos privats han passat del 48% al 67% del seu pressupost. Uns ingressos que serveixen per desenvolupar tot un seguit de projectes arreu de les comarques.  Projectes de cohesió social, foment de la llengua i la cultura, encapçalats per centenars de dirigents que té l'associació a les seves seus territorials.