S'acosta Sant Joan

Aviat arriba la nit màgica de Sant Joan i us volia recomanar aquest article que en Xavier Orriols ha fet per a xarxanet.org. Hi ha poques festes que aconsegueixin un consens tan alt com Sant Joan, independentment de les lectures que s'hi vulguin donar. Enguany també cal ressaltar la renovació del projecte de la flama del Canigó, especialment a la seva arribada a Barcelona, de la mà d'Òmnium.

UPyD es consolida a Madrid

Els resultats de la UPyD es concentren sobretot a la ciutat de Madrid. Això de l'anticatalanisme no és homogeni. Els percentatges que obté el partit de Rosa Díez passen del 8% en molts districtes. Sempre pensant en un partit bisagra liberal i ara es consolida un partit que vol "tornar l'educació a l'Estat". Curiosament a Catalunya, on teòricament es limiten drets.., UPyD només obté un 0,8% dels vots. I, per cert, on està Ciutadans?

El vot en blanc arrassa als feus nacionalistes

Ja ho haviem notat en els passades eleccions municipals. El vot en blanc és un fet diferencial català i és on refugien molts votants d'ERC. Als feus tradicionals independentistes, com va passar a les municipals, el vot blanc ha crescut de manera important. Les diferències amb la resta de l'Estat són impressionants. Feu una volta pels municipis, per exemple, de Barcelona i comproveu-ho!

Sr Carretero, què passa a Puigcerdà?

Mirant els resultats provisionals de Puigcerdà per la web del Ministerio, podem veure que la patacada d'ERC és molt més grossa que a la resta del país. En principi pensem en un "efecte Carretero" però qui són els partits que més han pujat avui diumenge a la capital de la Cerdanya? El Partit Republicà Català? (RC) que dóna suport al sr. Carretero? CiU que puja a tot el país en percentatge i vots?. Doncs no. El partit que puja és el PSC-PSOE que a diferència de la resta de Catalunya puja en vots i en percentatge. Segur que hi ha algun tema de política local que se m'escapa, però com a mínim, curíós,.

Cada generació, una constitució

Publicat a l'observatori de l'Estatut - 06.05.2009

Per tal que els sistemes polítics democràtics gaudeixin d’una bona salut, és important que cada generació tingui l’oportunitat de votar la principal norma que regula el propi règim polític. L’estat de dret es basa en el principi de jerarquia i en la submissió de totes les normes a una de principal. És per això, que cap de les lleis que es facin pot contradir la Constitució, la mare de totes les lleis.

Els catalans, ara fa trenta anys, van votar favorablement la Constitució i, un any més tard, l’Estatut d’autonomia. Ha passat una generació, s’ha renovat la meitat del cos electoral i els catalans han tornat a votar un Estatut d’autonomia. Sembla possible que el Tribunal Constitucional retalli alguns articles d’aquest nou Estatut, argumentant precisament que contradiuen la Constitució. No entro a discutir la composició del Tribunal i ni la seva ideologia esbiaixada, ja que ja ho han fet altres persones d’aquest Observatori. Però sí que voldria preguntar-me fins a quin punt aquesta llei votada ara fa 30 anys té legitimitat avui. Aleshores, els catalans van votar amb una majoria molt confortable una Constitució que segellava el franquisme i que, per a molts, semblava que era la única opció per començar un nou camí democràtic. Com ja s’ha dit en nombroses ocasions, aquell 6 de desembre de l’any 1978 calia triar entre l’actual Constitució o el retorn a la tenebrosa dictadura franquista. Semblava fàcil triar. La papereta de la República Catalana en aquell referèndum ni tan sols es va arribar a imprimir.

No seria lògic, doncs, tornar a posar a votació la Constitució? Som molts els que tenim curiositat per saber què votarien avui centenars de milers de catalans davant de la “pàtria comuna i indivisible” que proclama l’article 2 de la Constitució i que anul·la el “dret a decidir”, o davant de la perpetuació de la Corona en ple segle XXI. No dubto que la Constitució podria tornar a treure un aprovat al conjunt de l’Estat, però sembla cada cop més difícil que un percentatge significatiu del cos electoral català donés suport avui, tal com han anat les coses i s’ha desenvolupat l’Estat de les autonomies, a aquest text constitucional.

No oblidem marcar la casella del 0,7% de l'RPF

No cal pagar un euro més i moltes entitats d'acció social podran desenvolupar tasques de suport als més desafavorits.

Més info a xarxanet.org

cap on va el diari AVUI?

El passat 2 d'abril, en el marc dels dijous de l'Òmnium, vaig presentar la conversa amb Toni Cruanyes, actual director del diari AVUI. Vegeu un tast del debat que vem tenir sobre el futur de l'AVUI i de la premsa en català.

la foto de sant jordi

Tres idees força de Carretero

La proposta de Carretero de fa uns dies apuntava tres idees força: la independència unilateral, el fet de no entrar a cap govern que no la defensés i la creació d’una candidatura d’ampli espectre sota aquests principis.

En primer lloc, cal dir que la “independència unilateral” no és novetat en el món d’ERC. No seria aquest un motiu prou sòlid per fomentar una escissió. ERC mai ha renunciat a la independència unilateral i en aquest sentit, no crec que l’impuls d’una llei de consultes s’hagi d’entendre com una renúncia a la unilateralitat. Com si els dirigents d’ERC no sabessin el que costa canviar la Constitució. Potser dins del món de CiU, aquesta proposta pot semblar trencadora però no pas en els entorns republicans.

Si que té pes la segona idea forta, és a dir la negativa a entrar al govern si no és per a proclamar la independència. És aquí on hi ha la diferencia abismal entre el projecte actual d’ERC i el de Carretero. No es tracta d’una critica al tripartit o concretament al poc èpic segon tripartit, sinó al concepte de pacte en general, per tant també crític amb un possible govern ERC- CiU que no proclamés la independència. La gran pregunta és si la bossa de votants descontents d’ERC, on incloem electors desmotivats i també exvotants emprenyats, es poden sentir atrets per aquesta proposta. Donar per entès que la majoria dels descontents amb ERC estan d’acord en deixar el govern de la Generalitat a mans de forces nacionalment més toves en cas de no obtenir una improbable majoria, no deixa de ser una hipòtesi.

Finalment, el tercer concepte que utilitza Carretero és el de “candidatura d’ampli espectre”. La part més fàcil de dir i la més difícil de concretar. Per a fer una candidatura, a part d’un espai polític verge i una estratègia, són necessaris líders, quadres i electors. En què pensa Carretero? En una coalició ERC-CIU?, a liderar minúsculs grups de la galàxia independentista que només es representen a ells mateixos tot i el soroll que puguin fer a la xarxa?, o més aviat a llençar una opa directa al sobiranisme creixent a CDC?

Publicat a Tribuna Catalana el 24 d'abril de 2009

Propostes Sant Jordi 2009