dimecres, 16 de desembre del 2009

Entrevistat sobre les consultes a BTV

Tot i que no vaig poder seguir les consultes a peu de carrer com m'hauria agradat, si que he tingut l'oportunitat de fer una mica d'anàlisi. Així a "Notícies 10" de Barcelona Televisió del dia 14 vaig ser entrevistat per periodista Xavier Muixí. Podeu veure l'entrvista en aquest enllaç. Cal anar al minut 9 i 20 segons.

En Guillem Carbonell en destaca al seu bloc, algunes de les afirmacions que vaig fer.

dilluns, 14 de desembre del 2009

Presentació del nou xarxanet.org 16-D

El proper 16 de desembre es presenta en públic el nou projecte www.xarxanet.org. Durant l'acte es realitzarà una conferència de Genís Roca, expert en xarxes socials, i després jo mateix explicaré de quina manera les entitats i els voluntaris poden aprofitar xarxanet.org en el seu dia a dia.

Lloc: Casa del Mar de Barcelona
Dia i hora: Dimecres 16 de desembre a les 18.00

Més info de l'acte aquí.

dijous, 5 de novembre del 2009

Vergonya, cavallers, vergonya!!!



Aquest proper dilluns 9 de novembre, el grup valencià Al Tall, estrena a Barcelona "Vergonya, cavallers, vergonya", la cantata dedicada a Jaume I. Una mica d'èpica sempre va bé en aquests moments!.

Més informació al web d'Al Tall

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Ja és aquí el nou xarxanet!

Després de mesos de feina, ja tenim aquí el nou xarxanet.org. Després de sis anys de funcionament, el portal dels voluntaris i entitats de Catalunya arriba al 2.0, millora la seva accessibilitat i sobretot s'apropa més als usuaris. Pels qui ja coneixeu la pàgina, trobareu algunes millores importants:

- simplificació del butlletí setmanal
- nova secció de finançament per entitats
- nous recursos pràctics per entitats, classificats per temes
- nova concepció de l'agenda
- xarxanet multicanal present a les xarxes socials (twitter, bloc, youtube, flickr...)

Xarxanet.org és un projecte impulsat per la Generalitat i on hi col·laboren moltes entitats de diversos àmbits. L'administració de la pàgina la portem un equip des de Projectes Socials de la Fundació Pere Tarrés, també responsables de l'edició del butlletí setmanal A l'Abast. Un projecte per a millorar el funcionament de les entitats i voluntaris que treballen per un món millor.

Podeu comentar com ha quedat xarxanet.org en aquesta notícia o bé respondre l'enquesta que tenim al bloc.

dimecres, 16 de setembre del 2009

Perquè la independència ha estat tant majoritària a Arenys de Munt?

Publicat a Tribuna Catalana, 16 de setembre de 2009
La consulta d’Arenys de Munt ha estat un èxit aclaparador en tot els sentits. La participació ha estat altíssima, es miri d’es d’on es miri. Això ha estat així gràcies a la feina impecable de les comissions organitzadora i avaluadora i també per tres característiques atribuïbles al municipi.En primer lloc, el procés va comptar amb l’impuls de l’alcalde que a la vegada tenia el suport entusiasta del 85% dels regidors, tant de l’equip de govern com també de l’oposició. En segon lloc, Arenys de Munt és un municipi amb un electorat nacionalista, on la suma dels partits d’obediència nacional acostuma a superar amb facilitat el 60% dels vots emesos en tot tipus de convocatòries. En tercer lloc, la mida. Arenys de Munt és un municipi prou gran per tenir un teixit associatiu potent en els àmbits cívics i culturals però a la vegada prou petit perquè hi hagi vincles personals entre els ciutadans i els dirigents polítics i associatius que han encapçalat la iniciativa.Entenc que només que un d’aquests tres aspectes (suport majoritari del consistori, majoria electoral nacionalista i mida mitjana) no s’hagués donat, la consulta no hauria tingut un èxit tant esclatant. Aquesta constatació podria refredar la convocatòria de noves consultes. Ben al contrari. Donant un cop d’ull a les nostres comarques, constatem que existeixen alguns centenars d’Arenys de Munt. Municipis entre 2.000 i 25.000 habitants, amb una intensa vida associativa i on els partits d’obediència nacional treuen resultats superiors a la mitjana catalana.Arenys de Munt no és representatiu del conjunt del país però tampoc és cap excepció. És per això que la noticia que centenars de regidors i, sobretot, d’alcaldes es comencin a coordinar per veure on és més adient fer la segona onada de consultes és una excel·lent noticia perquè el dret a decidir es quedi definitivament en la centralitat política del país.

diumenge, 13 de setembre del 2009

Això si que és participació ciutadana!


A Catalunya molta gent s'omple la boca de participació ciutadana. Alguns d'aquests avui corriem per Arenys de Munt. Altres no, potser els processos participatius només serveixen per decidir quin nom posem a la plaça o de qui color pintem les parets. Però no per coses tant importants.

Una participació d'un 41% en una consulta no oficial és un resultat espectacular es miri d'on es miri. Arenys de Munt és un municipi amb un alt percentatge de vot nacionalista a les eleccions i demostra que en una part de Catalunya, la centralitat, la modernitat, el dinamisme és avui ja el sobiranisme desacomplexat.

Per altra banda el debat sobre legalitat, legitimitat i democràcia va agafant nous matisos. Alguns diuen que hi ha coses que no es poden fer perquè són ilegals. Però caldria preguntar-los..., però vosaltres esteu d'acord en què siguin ilegals o no hi esteu d'acord?. El que és urgent és plantejar-nos si la Constitució votada el 1978 caldria tornar a votar-la. Han passat ja molts anys. El cens ha canviat, i les mentalitats i el context també.

diumenge, 6 de setembre del 2009

El sobiranisme respira!

Tornem ben animats de vacances. El sobiranisme ha aconseguit marcar l'agenda de principi de curs de la política catalana. Per una banda la preparació per part d'Òmnium d'una manifestació en motiu de la pròxima sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. En segon lloc per la volada mediàtica immensa que està agafant la consulta d'Arenys de Munt, que obliga a posicionar-se a tothom i tornant a fer aflorar els debats sobre paraules com legalitat i legitimitat.

Voldria recomenar-vos els interessants articles que ha fet Salvador Cardús a l'AVUI.


Il·lustració de Cristina Losantos

dimarts, 28 de juliol del 2009

Nou bloc de xarxanet.org

Des del projecte xarxanet.org, hem iniciat un nou bloc que vol ajudar a la reflexió en el món de l'associacionisme i el voluntariat català. És un projecte que recull el pòsit de la secció de publicacions de xarxanet.org inaugurada el 2003.

Hi podreu trobar articles i comentaris sobre temàtiques d'interès per a les entitats catalanes. Per exemple, articles relacionats amb la crisi des del punt de vista associatiu o aaltres que parlen de responsabilitat social corporativa.

Hi col·laboren experts en el món associatiu com Sergi Rovira, Carles Armengol, Pilar Pujol, Pep Martí, Jordi Gusi o Josep Maria Canyelles, entre molts d'altres.

Ens hi veiem!

dilluns, 15 de juny del 2009

S'acosta Sant Joan


Aviat arriba la nit màgica de Sant Joan i us volia recomanar aquest article que en Xavier Orriols ha fet per a xarxanet.org. Hi ha poques festes que aconsegueixin un consens tan alt com Sant Joan, independentment de les lectures que s'hi vulguin donar. Enguany també cal ressaltar la renovació del projecte de la flama del Canigó, especialment a la seva arribada a Barcelona, de la mà d'Òmnium.

diumenge, 7 de juny del 2009

UPyD es consolida a Madrid

Els resultats de la UPyD es concentren sobretot a la ciutat de Madrid. Això de l'anticatalanisme no és homogeni. Els percentatges que obté el partit de Rosa Díez passen del 8% en molts districtes. Sempre pensant en un partit bisagra liberal i ara es consolida un partit que vol "tornar l'educació a l'Estat". Curiosament a Catalunya, on teòricament es limiten drets.., UPyD només obté un 0,8% dels vots. I, per cert, on està Ciutadans?

El vot en blanc arrassa als feus nacionalistes

Ja ho haviem notat en els passades eleccions municipals. El vot en blanc és un fet diferencial català i és on refugien molts votants d'ERC. Als feus tradicionals independentistes, com va passar a les municipals, el vot blanc ha crescut de manera important. Les diferències amb la resta de l'Estat són impressionants. Feu una volta pels municipis, per exemple, de Barcelona i comproveu-ho!

Sr Carretero, què passa a Puigcerdà?

Mirant els resultats provisionals de Puigcerdà per la web del Ministerio, podem veure que la patacada d'ERC és molt més grossa que a la resta del país. En principi pensem en un "efecte Carretero" però qui són els partits que més han pujat avui diumenge a la capital de la Cerdanya? El Partit Republicà Català? (RC) que dóna suport al sr. Carretero? CiU que puja a tot el país en percentatge i vots?. Doncs no. El partit que puja és el PSC-PSOE que a diferència de la resta de Catalunya puja en vots i en percentatge. Segur que hi ha algun tema de política local que se m'escapa, però com a mínim, curíós,.

dijous, 7 de maig del 2009

Cada generació, una constitució

Publicat a l'observatori de l'Estatut - 06.05.2009

Per tal que els sistemes polítics democràtics gaudeixin d’una bona salut, és important que cada generació tingui l’oportunitat de votar la principal norma que regula el propi règim polític. L’estat de dret es basa en el principi de jerarquia i en la submissió de totes les normes a una de principal. És per això, que cap de les lleis que es facin pot contradir la Constitució, la mare de totes les lleis.

Els catalans, ara fa trenta anys, van votar favorablement la Constitució i, un any més tard, l’Estatut d’autonomia. Ha passat una generació, s’ha renovat la meitat del cos electoral i els catalans han tornat a votar un Estatut d’autonomia. Sembla possible que el Tribunal Constitucional retalli alguns articles d’aquest nou Estatut, argumentant precisament que contradiuen la Constitució. No entro a discutir la composició del Tribunal i ni la seva ideologia esbiaixada, ja que ja ho han fet altres persones d’aquest Observatori. Però sí que voldria preguntar-me fins a quin punt aquesta llei votada ara fa 30 anys té legitimitat avui. Aleshores, els catalans van votar amb una majoria molt confortable una Constitució que segellava el franquisme i que, per a molts, semblava que era la única opció per començar un nou camí democràtic. Com ja s’ha dit en nombroses ocasions, aquell 6 de desembre de l’any 1978 calia triar entre l’actual Constitució o el retorn a la tenebrosa dictadura franquista. Semblava fàcil triar. La papereta de la República Catalana en aquell referèndum ni tan sols es va arribar a imprimir.

No seria lògic, doncs, tornar a posar a votació la Constitució? Som molts els que tenim curiositat per saber què votarien avui centenars de milers de catalans davant de la “pàtria comuna i indivisible” que proclama l’article 2 de la Constitució i que anul·la el “dret a decidir”, o davant de la perpetuació de la Corona en ple segle XXI. No dubto que la Constitució podria tornar a treure un aprovat al conjunt de l’Estat, però sembla cada cop més difícil que un percentatge significatiu del cos electoral català donés suport avui, tal com han anat les coses i s’ha desenvolupat l’Estat de les autonomies, a aquest text constitucional.

dimecres, 6 de maig del 2009

No oblidem marcar la casella del 0,7% de l'RPF



No cal pagar un euro més i moltes entitats d'acció social podran desenvolupar tasques de suport als més desafavorits.

Més info a xarxanet.org

Cada generació una Constitució

Publicat a l'Observatori de l'Estatut (6/5/2009)

Per tal que els sistemes polítics democràtics gaudeixin d’una bona salut, és important que cada generació tingui l’oportunitat de votar la principal norma que regula el propi règim polític. L’estat de dret es basa en el principi de jerarquia i en la submissió de totes les normes a una de principal. És per això, que cap de les lleis que es facin pot contradir la Constitució, la mare de totes les lleis.


Els catalans, ara fa trenta anys, van votar favorablement la Constitució i, un any més tard, l’Estatut d’autonomia. Ha passat una generació, s’ha renovat la meitat del cos electoral i els catalans han tornat a votar un Estatut d’autonomia. Sembla possible que el Tribunal Constitucional retalli alguns articles d’aquest nou Estatut, argumentant precisament que contradiuen la Constitució. No entro a discutir la composició del Tribunal i ni la seva ideologia esbiaixada, ja que ja ho han fet altres persones d’aquest Observatori. Però sí que voldria preguntar-me fins a quin punt aquesta llei votada ara fa 30 anys té legitimitat avui. Aleshores, els catalans van votar amb una majoria molt confortable una Constitució que segellava el franquisme i que, per a molts, semblava que era la única opció per començar un nou camí democràtic. Com ja s’ha dit en nombroses ocasions, aquell 6 de desembre de l’any 1978 calia triar entre l’actual Constitució o el retorn a la tenebrosa dictadura franquista. Semblava fàcil triar. La papereta de la República Catalana en aquell referèndum ni tan sols es va arribar a imprimir.
No seria lògic, doncs, tornar a posar a votació la Constitució? Som molts els que tenim curiositat per saber què votarien avui centenars de milers de catalans davant de la “pàtria comuna i indivisible” que proclama l’article 2 de la Constitució i que anul·la el “dret a decidir”, o davant de la perpetuació de la Corona en ple segle XXI. No dubto que la Constitució podria tornar a treure un aprovat al conjunt de l’Estat, però sembla cada cop més difícil que un percentatge significatiu del cos electoral català donés suport avui, tal com han anat les coses i s’ha desenvolupat l’Estat de les autonomies, a aquest text constitucional.





diumenge, 3 de maig del 2009

cap on va el diari AVUI?

El passat 2 d'abril, en el marc dels dijous de l'Òmnium, vaig presentar la conversa amb Toni Cruanyes, actual director del diari AVUI. Vegeu un tast del debat que vem tenir sobre el futur de l'AVUI i de la premsa en català.

diumenge, 26 d’abril del 2009

divendres, 24 d’abril del 2009

Tres idees força de Carretero

La proposta de Carretero de fa uns dies apuntava tres idees força: la independència unilateral, el fet de no entrar a cap govern que no la defensés i la creació d’una candidatura d’ampli espectre sota aquests principis.

En primer lloc, cal dir que la “independència unilateral” no és novetat en el món d’ERC. No seria aquest un motiu prou sòlid per fomentar una escissió. ERC mai ha renunciat a la independència unilateral i en aquest sentit, no crec que l’impuls d’una llei de consultes s’hagi d’entendre com una renúncia a la unilateralitat. Com si els dirigents d’ERC no sabessin el que costa canviar la Constitució. Potser dins del món de CiU, aquesta proposta pot semblar trencadora però no pas en els entorns republicans.

Si que té pes la segona idea forta, és a dir la negativa a entrar al govern si no és per a proclamar la independència. És aquí on hi ha la diferencia abismal entre el projecte actual d’ERC i el de Carretero. No es tracta d’una critica al tripartit o concretament al poc èpic segon tripartit, sinó al concepte de pacte en general, per tant també crític amb un possible govern ERC- CiU que no proclamés la independència. La gran pregunta és si la bossa de votants descontents d’ERC, on incloem electors desmotivats i també exvotants emprenyats, es poden sentir atrets per aquesta proposta. Donar per entès que la majoria dels descontents amb ERC estan d’acord en deixar el govern de la Generalitat a mans de forces nacionalment més toves en cas de no obtenir una improbable majoria, no deixa de ser una hipòtesi.

Finalment, el tercer concepte que utilitza Carretero és el de “candidatura d’ampli espectre”. La part més fàcil de dir i la més difícil de concretar. Per a fer una candidatura, a part d’un espai polític verge i una estratègia, són necessaris líders, quadres i electors. En què pensa Carretero? En una coalició ERC-CIU?, a liderar minúsculs grups de la galàxia independentista que només es representen a ells mateixos tot i el soroll que puguin fer a la xarxa?, o més aviat a llençar una opa directa al sobiranisme creixent a CDC?

Publicat a Tribuna Catalana el 24 d'abril de 2009

divendres, 17 d’abril del 2009

dimecres, 1 d’abril del 2009

Jaume López defensa el "dret a decidir"



El darrer "dijous" que vaig presentar, (26/03/09) vem gaudir a l'Òmnium d'una clarivident aposta del professor Jaume López pel Dret a Decidir com a instrument útil per avançar cap a la independència. En el video només veureu una petita mostra del que van ser dues hores d'aclarir conceptes, afinar estratègies i un ric debat amb els assistents. Aposta per la radicalitat democràtica del cos electoral català, deixant enrere conceptes com "autodeterminació" o identitats culturals tancades que ni són entesos a l'exterior ni ajuden a sumar a l'interior.

dijous, 26 de març del 2009

Congrés del 3r sector social minut a minut


Podeu seguir des d'aquest enllaç el Segon Congrés del Tercer Sector Social que se celebra a l'Hospitalet el 26 i 27 de març, des del twitter dels assistents.

Més informació a www.xarxanet.org

dimecres, 25 de març del 2009

Video resum acte dels fundadors del PSAN



Aquest és el resum de l'acte celebrat a la seu nacional d'Òmnium el passat dijous 12 de març.

dilluns, 9 de març del 2009

diumenge, 1 de març del 2009

12 de març: els fundadors del PSAN a l'Omnium

El proper 12 de març moderaré una taula amb tres fundadors del PSAN per parlar del que va suposar la creació d'aquest partit ara fa 40 anys. En el marc dels dijous de l'Òmnium, conversarem amb Joan Armet, Josep Ferrer i Carles Castellanos.

A la seu nacional d'Òmnium a les 19.00 (12 de març).

dijous, 19 de febrer del 2009

L'exclusió social a la Catalunya d'avui

El proper dijous 26 de febrer moderaré una taula rodona sobre l'exclusió social. Serà en el marc dels Dijous de l'Òmnium. En aquest context de crisi econòmica, serà interessant veure què s'està fent des del sector associatiu per lluitar contra els més desafavorits. Comptarem amb la presència de l'Enric Canet, l'Eduard Sala i la Cecília Bosch, implicats en aquesta lluita.

Més informació cliqueu aquí.

dimarts, 20 de gener del 2009

Podria la CUP obtenir diputats al Parlament?


Publicat a www.tribuna.cat 20/01/09. Fa pocs dies es va debatre a l’assemblea nacional de les CUP quin paper havia de tenir aquesta organització al si de l’Esquerra Independentista i, fet que va interessar més a l’opinió pública, la possibilitat que aquestes sigles municipalistes es presentessin a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Independentment del debat estratègic que encara ha de viure la formació en els properes mesos sobre aquest tema, ens podem preguntar quines són les possibilitats reals que la CUP assolís representació parlamentària amb l’actual sistema electoral.En principi, un partit extraparlamentari sempre ho té difícil per incorporar-se de nou a un Parlament, sobretot si no prové de l’escissió d’un partit parlamentari. Tots els sistemes electorals, amb menor o major grau, disposen de mecanismes per limitar el nombre dels partits. La barrera mínima percentual, les quotes als mitjans de comunicació públics en la campanya electoral o la remuneració econòmica pels vots obtinguts, beneficien sobretot als partits establerts. Però entrar no és pas impossible. L’any 2006, Ciutadans accedia al Parlament de Catalunya trencant el monopoli dels partits de tota la vida. Ciutadans va activar eficaçment uns pocs milers de fidels que van assistir als seus actes públics. Però l’èxit final li va arribar perquè també els van votar uns altres electors, no mobilitzats directament, que van ser captats per una campanya econòmicament generosa que va tenir ressò en alguns mitjans de comunicació privats.
Imaginem, doncs, que la CUP presentés llistes al Parlament de Catalunya, on hi ha 135 diputats repartits en quatre circumscripcions. Per una banda, a Lleida, Girona i Tarragona l’actual barrera mínima del 3% no fa efecte, ja que superar-la no significa automàticament l’obtenció de cap diputat. En les darreres eleccions els darrers diputats van assignar-s’hi amb el 4,6% a Tarragona, el 4,8% a Girona i el 5,7% a Lleida. La CUP ho tindria força difícil ja que en aquestes demarcacions no té fins ara una presència consolidada. Així els resultats de les ciutats importants on es van presentar a les darreres municipals com Girona o Lleida, queden molt lluny d’aquests percentatges necessaris globalment.El feu de la CUP es situa avui a les comarques centrals (nord de la demarcació de Barcelona) i, en menor mesura al segon cinturó metropolità. Per aconseguir representació a Barcelona n’hi hauria prou superant la barrera del 3% de vots vàlids de la circumscripció, degut a l’alt nombre de diputats que s’hi disputen. L’obtenció d’aproximadament 70.000 vots suposaria automàticament 3 diputats. A primera vista, i imaginant que la CUP es presentés amb una campanya ambiciosa, caldria imaginar una diferència rellevant entre els resultats obtinguts en les diferents comarques de la demarcació. Així, situant-nos en un context favorable per a la CUP, a les comarques on té presència institucional i és agent polític reconegut per la premsa comarcal, especialment Osona, Berguedà i Bages, podria arribar a mantenir els bons resultats obtinguts als ajuntaments de les seves capitals. El principal obstacle de les CUP és que aquestes comarques suposen només una desena part del pes demogràfic del conjunt de la circumscripció. Tot i el comportament electoral no metropolità d’una part de la segona corona barcelonina, pensem en molts municipis del Maresme, de l’Alt Penedès o del Vallès Oriental, la major part del vot barceloní es concentra en els grans municipis del Barcelonès, del Baix Llobregat i del Vallès Occidental on la CUP hi té avui una presència testimonial. En definitiva, la dificultat més gran no estaria només en aconseguir percentatges propers al 8% a les comarques centrals, que ja suposaria un gran èxit en si mateix, sinó en no baixar d’un respectable 2,5% al conjunt de la ciutat de Barcelona i a tota la seva àrea metropolitana.