dijous, 7 de maig de 2009

Cada generació, una constitució

Publicat a l'observatori de l'Estatut - 06.05.2009

Per tal que els sistemes polítics democràtics gaudeixin d’una bona salut, és important que cada generació tingui l’oportunitat de votar la principal norma que regula el propi règim polític. L’estat de dret es basa en el principi de jerarquia i en la submissió de totes les normes a una de principal. És per això, que cap de les lleis que es facin pot contradir la Constitució, la mare de totes les lleis.

Els catalans, ara fa trenta anys, van votar favorablement la Constitució i, un any més tard, l’Estatut d’autonomia. Ha passat una generació, s’ha renovat la meitat del cos electoral i els catalans han tornat a votar un Estatut d’autonomia. Sembla possible que el Tribunal Constitucional retalli alguns articles d’aquest nou Estatut, argumentant precisament que contradiuen la Constitució. No entro a discutir la composició del Tribunal i ni la seva ideologia esbiaixada, ja que ja ho han fet altres persones d’aquest Observatori. Però sí que voldria preguntar-me fins a quin punt aquesta llei votada ara fa 30 anys té legitimitat avui. Aleshores, els catalans van votar amb una majoria molt confortable una Constitució que segellava el franquisme i que, per a molts, semblava que era la única opció per començar un nou camí democràtic. Com ja s’ha dit en nombroses ocasions, aquell 6 de desembre de l’any 1978 calia triar entre l’actual Constitució o el retorn a la tenebrosa dictadura franquista. Semblava fàcil triar. La papereta de la República Catalana en aquell referèndum ni tan sols es va arribar a imprimir.

No seria lògic, doncs, tornar a posar a votació la Constitució? Som molts els que tenim curiositat per saber què votarien avui centenars de milers de catalans davant de la “pàtria comuna i indivisible” que proclama l’article 2 de la Constitució i que anul·la el “dret a decidir”, o davant de la perpetuació de la Corona en ple segle XXI. No dubto que la Constitució podria tornar a treure un aprovat al conjunt de l’Estat, però sembla cada cop més difícil que un percentatge significatiu del cos electoral català donés suport avui, tal com han anat les coses i s’ha desenvolupat l’Estat de les autonomies, a aquest text constitucional.