dimecres, 25 d’abril del 2007

Cap a un nou pacte de progrés a les balears?

balears25/04/2007 · Roger Buch, politòleg
Analitzem en aquesta crònica les possibilitats que tenen les forces d’esquerra de recuperar el govern de les Illes Balears. Una de les característiques és que l’esquerra es presenta al Parlament Balear en diferents formats a cadascuna de les quatre illes. Així, a Menorca, es presenten per separat el PSIB-PSOE, els nacionalistes del PSM i Esquerra Unida. A Mallorca, es presenta el PSIB i també el Bloc per Mallorca que lidera el PSM i que també integra EU-Els Verds i, contra pronòstic, també ERC. La presència d’ERC al Bloc ha provocat la retirada de l’Entesa per Mallorca, escissió recent del PSM, que s’havia de presentar al Parlament Balear coaligada amb els republicans. Tot i els pocs milers de vots que aporten els independentistes a Balears, aquesta decisió provocarà un efecte de reagrupament del vot nacionalista, allunyant el fantasma de la dispersió.
Resultats de les eleccions al Parlament Balear 2003
A Eivissa, en aquesta ocasió, es presenta la coalició PSOE-Eivissa pel Canvi que a la vegada agrupa la resta de grups progressistes i nacionalistes com l’Entesa Nacionalista i Ecologista, EU i ERC i que substitueix el Pacte Progressista de les Pitiüses d’anteriors convocatòries. I finalment a Formentera, on només hi ha un diputat en joc, es presentarà la Coalició d’Organitzacions Progressistes de Formentera (COP). Per la banda de la dreta, el PP a Formentera es presenta amb les sigles de l’Agrupació Independent Popular de Formentera (AIPF).
Tot i el garbuix de sigles, el panorama és prou clar: un seguit de forces polítiques d’esquerres i/o nacionalistes (PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, PSM de Menorca, COP i PSOE-Eivissa pel canvi) apostaran per la reedició d’un pacte de progrés (1999-2003) per fer fora del govern al PP de Jaume Matas.
eleccions07_25abril2Entremig de la dreta PP-AIPF i del conglomerat progressista trobem, només a Mallorca, la regionalista Unió Mallorquina (UM) de M. Antònia Munar que podria pactar tant amb els uns com amb els altres.
Hi ha diversos elements que fan pensar que és possible que el PP perdi la majoria absoluta. En primer lloc la unitat d’acció del nacionalisme d’esquerres a Mallorca, que només fa uns mesos semblava impensable degut a la dolorosa escissió patida pel PSM. El fet que el Bloc agrupi a EU-Els Verd, PSM i ERC, farà que s’aprofitin tots els vots i es maximitzi el nombre d’escons que aconsegueixin. A Mallorca, cada 9.500 vots, van significar el 2003 un diputat.
D'altra banda, cal dir que una part de l’esquerra pot anar força motivada en aquestes eleccions. La gran mobilització ciutadana del 17 de març a Palma contra les polítiques ambientals del govern del PP podria tenir traducció electoral. També van ser positius els resultats de les eleccions legislatives de 2004 on la suma de les forces progressistes va superar el PP, fet que no havia passat ni en les eleccions autonòmiques de 2003 ni en les legislatives del 2000. Finalment, l’element més determinant: les enquestes senyalen un canvi de tendència a Eivissa, on el 2003 el PP va marcar la diferència. Degut al conflicte de l’autopista, el PSOE-Eivissa pel Canvi podria superar per un diputat de diferència al PP i, només que es mantinguessin els resultats a la resta de circumscripcions, ja n’hi hauria prou per decantar la balança. Un canvi en el sentit del vot de només 3.000 eivissencs podria ser definitiu.
eleccions07_25abril3
Però no tot està dat i beneït; les polítiques urbanístiques i de foment desmesurat de la construcció del PP generen molts anticossos però alhora fidelitats i guanys a curt termini per part d’un sector de població que pot beneficiar-se d’un clima de bonança econòmica. A més, una probable pèrdua de majoria absoluta del PP no garanteix el canvi de govern; caldrà esperar veure quin paper fa UM.

dimecres, 18 d’abril del 2007

L'ofensiva municipal dels extrems

cs_cup_pxc18/04/2007 · Crònica Electoral · Roger Buch, politòleg
Una de les novetats d’aquesta convocatòria electoral a Catalunya és la implantació, per primera vegada amb una certa força, de tres petits partits supracomarcals que se situen als espais polítics extrems i fortament ideologitzats. Es tracta de Ciudadanos, de la Plataforma per Catalunya (PxC) i de la CUP. Mentre continua la davallada de les agrupacions d’independents en relació a altres convocatòries, aquestes formacions aprofiten per intentar consolidar-se presentant més candidatures que mai. En bona part no es tracta de candidatures bolet, com pot presentar alguna altra força nova sense cap possibilitat, i poden fer perdre regidors en algunes capitals de comarca a les forces tradicionals.

Qui surt amb avantatge són els Ciudadanos – Partit de la Ciutadania (Cs) que ja no són extraparlamentaris i que volen ser presents en molts municipis, sobretot de l’àrea metropolitana. El partit espanyolista se la juga a Barcelona on el fet de quedar-se fora, encara que sigui per poc, li pot suposar un fort sotrac. Compta amb l’empenta de l’èxit en les eleccions al Parlament però probablement ja no amb el favor de determinats mitjans de comunicació estatals que els van donar suport. Presentarà més de 60 candidatures, moltes d’elles en municipis on en les anteriors eleccions van superar o fregar el 5%. Recordem que és necessari arribar a aquest percentatge per entrar en el repartiment de regidors i, com es veu a la taula, en molt municipis es van quedar amb el quatre i escaig.

Municipis on Ciudadanos treu els seus millors resultats (Parlament 2006)

També trobem la populista Plataforma per Catalunya (PxC) que es centra en la denúncia de la immigració, motiu pel qual se l’ha acusat reiteradament de xenòfoba. El 2003 va presentar 6 candidatures municipals i va obtenir representació a Vic, Manlleu, Cervera i el Vendrell. En aquesta ocasió, pretenen arribar a la cinquantena de candidatures, tot i que està per veure quantes d’aquestes responen a un suport real. Es presentaran a diferents municipis d’Osona, d’on és el seu líder, i a altres poblacions de la Catalunya interior amb elevat nombre de població extracomunitària. A part dels citats, també seran presents a capitals com Olot, Manresa, Mataró i Barcelona.

Municipis on PxC es va presentar el 2003 (municipals)

Finalment, i a les antípodes ideològiques d’aquests dos grups, se situen les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) que reben el suport de Casals i organitzacions de l’independentisme revolucionari, situats a l’esquerra d’ERC i d’ICV. Impulsen una quarantena de candidatures i participen en una quinzena més juntament amb grups d’esquerra alternativa com l’Entesa de Sabadell o de l’Entesa del Progrés Municipal (vinculada a ICV). Actualment la CUP té representació a capitals de comarca com Valls i Vilafranca del Penedès i van tenir bons resultats a Manresa, Vic i Mataró tot i no obtenir-hi regidors. En aquesta convocatòria es presenten també a poblacions com Berga, Girona, Lleida, Terrassa, Sant Cugat del Vallès o Granollers destacant algunes poblacions mitjanes de la segona àrea metropolitana com Martorell, Molins de Rei, Cardedeu o Sant Celoni. Tot i que en molts d’aquests municipis no arribin al 5%, el fet d’aconseguir alguns centenars de vots els pot donar prou força per ser reconeguts com a actors en la vida política local.

Resultats CUP 2003

Tant la PxC, que només va aconseguir 4.892 vots (0,15%) a les eleccions del Parlament de 2003 i que ja no es van presentar el 2006, com la CUP, que va ensopegar l’única vegada que ha participat en una convocatòria supramunicipal (Europees de 2004, on va obtenir 6.185 vots, el 0,29%) aboquen tots els seus esforços a les municipals, que és on poden rendibilitzar més la seva feina. Un creixement de la CUP aniria en detriment d’ERC i d’ICV. Pel que fa a la Plataforma per Catalunya, pel seu caràcter de partit monotema pot restar vots a tothom, però sobretot al PP, que a Vic, per exemple, el 2003 perdé l’únic regidor que tenia. Finalment, Ciudadanos a les eleccions al Parlament va robar vots tant als socialistes com al PP. Tot i que inicialment semblava que aquest partit havia de recollir el vot espanyolista d’esquerres del PSC, el màxims percentatges de vot sobre el cens els va obtenir als barris més benestants de Barcelona.

Cal veure, doncs, quina serà la magnitud del creixement d’aquests nous grups, però segur que, en menor o major mesura, afectarà als resultats dels cinc partits consolidats del sistema de partits català.

dilluns, 16 d’abril del 2007

Diputacions catalanes: les últimes eleccions

Partit més votat dels partits Judicials de la província de Barcelona. Font: Diputació de Barcelona04/04/2007 · Roger Buch, politòleg
Segons l’article 91.3 del nou Estatut, els Consells de Vegueria han de substituir a les Diputacions. Així, si l’Estatut es desplega tal com està previst, aquestes haurien de ser les darreres eleccions per elegir les quatre diputacions catalanes. Les diputacions, tot i el seu important pressupost, són les grans desconegudes de les eleccions locals. A partir dels resultats de les eleccions municipals es sumen els vots per elegir els membres de les diputacions. És per aquest motiu que els grans partits busquen apadrinar llistes d’independents en municipis encara que no surti el nom del propi partit. D’aquesta manera, els vots per aquestes llistes d’independents comptaran en el recompte d’aquell partit judicial per a la seva formació i també, per a l’elecció dels consellers comarcals. A Catalunya tant ERC com el PSC i ICV han creat les seves marques paral·leles per poder presentar-se en el màxim nombre de municipis.

Eleccions a les Diputacions de Catalunya

Tal i com marca la Llei Orgànica de Règim Electoral Central els diputats s’elegiran a través dels partits judicials. Aquest fet genera algunes paradoxes, com el fet que la majoria de circumscripcions electorals tenen molt pocs diputats, en alguns casos només un. D’aquesta manera estem més a prop d’un sistema electoral de tipus majoritari que no pas d’un de teòricament proporcional. En el cas de Barcelona, els partits judicials de Vic, Manresa, Arenys de Mar, Vilanova i Berga només elegeixen un diputat provincial. En les eleccions a la Diputació de Barcelona de 2003 podem veure com el PSC, que a les eleccions al Parlament surt perjudicat en el repartiment d’escons, es troba en una situació inversa. Els socialistes obtingueren el 37,4% dels vots que els donaren 24 diputats (47,1 %) i en l’altre extrem ERC, amb el 12,3% dels vots només obtingué 2 diputats (el 3,9%). Serà interessant tenir presents aquestes dades quan aquests dos partits reclamin una llei electoral catalana cent per cent proporcional i, sobretot, quan hagin pactar el sistema electoral per als Consells de Vegueria.

Diputació de Barcelona – 2003 – Diputats  per Partit Judicial

Analitzant els resultats de les eleccions de 2003 a Barcelona, es pot observar que, en molts dels partits judicials, un augment de candidatures o un petit canvi en la participació pot afectar de manera rellevant el repartiment de diputats. Així, per exemple, en el partit judicial de Terrassa, l’últim diputat a assignar, dels quatre que tenia, seguint la Llei d’Hondt va anar a parar a ICV, quan per molt pocs vots hauria pogut obtenir-lo ERC o el PP, que es van quedar sense, o també a CiU que hauria sumat el segon. Una altra paradoxa podria donar-se a Vilafranca del Penedès, on el fet que ICV es presenti la capital de l’Alt Penedès fora de la llista del PSC, com sí que ho feu l’any 2003, podria provocar que l’únic diputat del partit judicial de Vilafranca anés a parar a CiU, que es va quedar en aquella ocasió a només 2.000 vots dels socialistes. En definitiva: el fet que hi hagi circumscripcions electorals tant petites genera una desproporcionalitat més alta que la que es dóna en altres tipus de convocatòries.

En tot cas, caldrà veure quin serà el sistema electoral per elegir els probablement set Consells de Vegueria. Això sí, només tindrem Consells de Vegueria si es compta amb l’impuls legislatiu necessari del Parlament, amb el permís del Tribunal Constitucional i també amb l’aval de les Corts Generals espanyoles, que tenen la competència per canviar els límits provincials.

La Generalitat valenciana penja d'un fil

adeu_pp11/04/2007 · Roger Buch, politòleg
Sens dubte, juntament amb les eleccions al Parlament Balear, les eleccions a les Corts Valencianes són les més renyides i rellevants de totes les que hi haurà als Països Catalans el proper 27 de maig. El PP, que governa amb majoria absoluta, se les haurà de veure amb un possible edició d’un pacte de progrés. Gràcies a la coalició Compromís pel País Valencià, que agrupa el Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Unida i altres partits minoritaris s’aprofitaran tots els vots de l’esquerra nacionalista i, per tant, la possibilitat d’un canvi és més possible que mai. Fins ara, els cent mil vots que obtenia el Bloc es desaprofitaven ja que no superaven la barrera del 5%.

Resultats Corts Valencianes 2003. Font: Generalitat Valenciana
Què passaria si el 27 de maig els electors votessin exactament igual que el 2003?. Caldria sumar els vots del Bloc i de l’Entesa (Esquerra Unida) en una sola candidatura i, a més, tenir en compte el nou repartiment d’escons per circumscripcions electorals. En aquesta ocasió, i tot que amb polèmica, les Corts Valencianes tindran 99 diputats, 10 més que el 2003. El repartiment serà el següent: 24 per Castelló, 35 per Alacant i 40 per València.

Repetint els resultats, el Compromís obtindria 10 diputats i la distància entre l’esquerra i la dreta s’hauria reduït de 7 diputats a només 3. Socialistes i Compromís empatarien a diputats amb el PP a València, a Alacant es quedarien a un sol diputat i a Castelló dos per sota.

Extrapolació 2007 (resultats de 2003 amb el Compromís (Bloc+EU) i nou repartiment d’escons

Amb aquests resultats tan ajustats, un parell de petits moviments podrien decantar la balança a favor del canvi. Això és possible ja que el Compromís probablement aconseguirà més vots que la suma exacte de l’Entesa i el Bloc en generar-se sinèrgies al voltant de la candidatura. Per dir-ho d’una altra manera, el vot d’esquerres més alternatiu, nacionalista i proper als moviments socials està més motivat que mai i es preveu que el Compromís pugui créixer gràcies als joves que voten per primer cop, a antics abstencionistes o exvotants de partits extraparlamentaris. Així, si Compromís sumés tant sols 2.500 vots més per Castelló, prendria un diputat directament al PP i, per tant, la distància a nivell de país seria ja la mínima: 50 a 49. Per “robar” el darrer diputat per València al PP, tant el PSPV com el Compromís necessitarien sumar en aquesta demarcació vora 25.000 vots més respecte el 2003, sempre que el PP repetís resultats i que la participació es mantingués.

Cost aproximat del darrer diputat a les tres circumscripcions si es repetís la participació de 2003

Però hi ha moltes incògnites encara obertes com, per exemple, com afectarà la reestructuració de la dreta blavera i quants vots aconseguirà la renovada Coalición Valenciana que, de tota manera, ho té difícil per superar el 5% a tot el País. Les altres incògnites tenen a veure amb els partits grans. Cal veure si el PSPV és capaç de mantenir lleugerament a l'alça els resultats del 2003. En aquest sentit, una baixa participació pot afavorir el PP que sembla tenir el seu electorat molt mobilitzat. Però tot i que els conservadors estaran motivats per impedir un "tripartit a la catalana", hem d'estar atents a les conseqüències de les nombroses crisis internes locals que des de fa uns anys divideixen acarnissadament el partit conservador.

En definitiva, tot i que és complicat, dir adéu al PP pot anar de pocs milers de vots. Sembla probable una gran mobilització d'esquerra alternativa i nacionalista al voltant del Compromís, però caldrà que el PSPV no perdi ni un sol sufragi dels que va obtenir el 2003.

divendres, 13 d’abril del 2007

Roger Buch i Ros, (Barcelona, 1970) és llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia, i Doctor en Ciència Política per la UAB. Fruit de la seva recerca sobre l’independentisme català a la transició ha publicat El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (1974-1980) (1995) i 

Ha participat en diverses obres col·lectives en què destaquen el Diccionari dels partits polítics de Catalunya. Segle XX (2000) Esquerra Republicana de Catalunya, 70 anys d’història (2001) i Whats'up Catalonia (2013).

Ha coordinat un curs sobre història de l’independentisme en el marc dels Juliols de la UB (2003) i ha fet anàlisi electoral per a El Temps i Tribuna Catalana.

Actualment és professor a la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés (URL) i dirigeix diversos projectes sobre voluntariat, participació ciutadana, associacionisme i tercer sector, a l’àrea de Consultoria i Estudis de la mateixa Fundació.

[actualitzat 9/10/2010]

twitter: @rogerbuch
rogerbloc@buch.cat