dilluns, 16 d’abril de 2007

La Generalitat valenciana penja d'un fil

adeu_pp11/04/2007 · Roger Buch, politòleg
Sens dubte, juntament amb les eleccions al Parlament Balear, les eleccions a les Corts Valencianes són les més renyides i rellevants de totes les que hi haurà als Països Catalans el proper 27 de maig. El PP, que governa amb majoria absoluta, se les haurà de veure amb un possible edició d’un pacte de progrés. Gràcies a la coalició Compromís pel País Valencià, que agrupa el Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Unida i altres partits minoritaris s’aprofitaran tots els vots de l’esquerra nacionalista i, per tant, la possibilitat d’un canvi és més possible que mai. Fins ara, els cent mil vots que obtenia el Bloc es desaprofitaven ja que no superaven la barrera del 5%.

Resultats Corts Valencianes 2003. Font: Generalitat Valenciana
Què passaria si el 27 de maig els electors votessin exactament igual que el 2003?. Caldria sumar els vots del Bloc i de l’Entesa (Esquerra Unida) en una sola candidatura i, a més, tenir en compte el nou repartiment d’escons per circumscripcions electorals. En aquesta ocasió, i tot que amb polèmica, les Corts Valencianes tindran 99 diputats, 10 més que el 2003. El repartiment serà el següent: 24 per Castelló, 35 per Alacant i 40 per València.

Repetint els resultats, el Compromís obtindria 10 diputats i la distància entre l’esquerra i la dreta s’hauria reduït de 7 diputats a només 3. Socialistes i Compromís empatarien a diputats amb el PP a València, a Alacant es quedarien a un sol diputat i a Castelló dos per sota.

Extrapolació 2007 (resultats de 2003 amb el Compromís (Bloc+EU) i nou repartiment d’escons

Amb aquests resultats tan ajustats, un parell de petits moviments podrien decantar la balança a favor del canvi. Això és possible ja que el Compromís probablement aconseguirà més vots que la suma exacte de l’Entesa i el Bloc en generar-se sinèrgies al voltant de la candidatura. Per dir-ho d’una altra manera, el vot d’esquerres més alternatiu, nacionalista i proper als moviments socials està més motivat que mai i es preveu que el Compromís pugui créixer gràcies als joves que voten per primer cop, a antics abstencionistes o exvotants de partits extraparlamentaris. Així, si Compromís sumés tant sols 2.500 vots més per Castelló, prendria un diputat directament al PP i, per tant, la distància a nivell de país seria ja la mínima: 50 a 49. Per “robar” el darrer diputat per València al PP, tant el PSPV com el Compromís necessitarien sumar en aquesta demarcació vora 25.000 vots més respecte el 2003, sempre que el PP repetís resultats i que la participació es mantingués.

Cost aproximat del darrer diputat a les tres circumscripcions si es repetís la participació de 2003

Però hi ha moltes incògnites encara obertes com, per exemple, com afectarà la reestructuració de la dreta blavera i quants vots aconseguirà la renovada Coalición Valenciana que, de tota manera, ho té difícil per superar el 5% a tot el País. Les altres incògnites tenen a veure amb els partits grans. Cal veure si el PSPV és capaç de mantenir lleugerament a l'alça els resultats del 2003. En aquest sentit, una baixa participació pot afavorir el PP que sembla tenir el seu electorat molt mobilitzat. Però tot i que els conservadors estaran motivats per impedir un "tripartit a la catalana", hem d'estar atents a les conseqüències de les nombroses crisis internes locals que des de fa uns anys divideixen acarnissadament el partit conservador.

En definitiva, tot i que és complicat, dir adéu al PP pot anar de pocs milers de vots. Sembla probable una gran mobilització d'esquerra alternativa i nacionalista al voltant del Compromís, però caldrà que el PSPV no perdi ni un sol sufragi dels que va obtenir el 2003.