Cap a un nou pacte de progrés a les balears?

25/04/2007 · Roger Buch, politòleg
Analitzem en aquesta crònica les possibilitats que tenen les forces d’esquerra de recuperar el govern de les Illes Balears. Una de les característiques és que l’esquerra es presenta al Parlament Balear en diferents formats a cadascuna de les quatre illes. Així, a Menorca, es presenten per separat el PSIB-PSOE, els nacionalistes del PSM i Esquerra Unida. A Mallorca, es presenta el PSIB i també el Bloc per Mallorca que lidera el PSM i que també integra EU-Els Verds i, contra pronòstic, també ERC. La presència d’ERC al Bloc ha provocat la retirada de l’Entesa per Mallorca, escissió recent del PSM, que s’havia de presentar al Parlament Balear coaligada amb els republicans. Tot i els pocs milers de vots que aporten els independentistes a Balears, aquesta decisió provocarà un efecte de reagrupament del vot nacionalista, allunyant el fantasma de la dispersió.

A Eivissa, en aquesta ocasió, es presenta la coalició PSOE-Eivissa pel Canvi que a la vegada agrupa la resta de grups progressistes i nacionalistes com l’Entesa Nacionalista i Ecologista, EU i ERC i que substitueix el Pacte Progressista de les Pitiüses d’anteriors convocatòries. I finalment a Formentera, on només hi ha un diputat en joc, es presentarà la Coalició d’Organitzacions Progressistes de Formentera (COP). Per la banda de la dreta, el PP a Formentera es presenta amb les sigles de l’Agrupació Independent Popular de Formentera (AIPF).
Tot i el garbuix de sigles, el panorama és prou clar: un seguit de forces polítiques d’esquerres i/o nacionalistes (PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, PSM de Menorca, COP i PSOE-Eivissa pel canvi) apostaran per la reedició d’un pacte de progrés (1999-2003) per fer fora del govern al PP de Jaume Matas.
Entremig de la dreta PP-AIPF i del conglomerat progressista trobem, només a Mallorca, la regionalista Unió Mallorquina (UM) de M. Antònia Munar que podria pactar tant amb els uns com amb els altres.
Hi ha diversos elements que fan pensar que és possible que el PP perdi la majoria absoluta. En primer lloc la unitat d’acció del nacionalisme d’esquerres a Mallorca, que només fa uns mesos semblava impensable degut a la dolorosa escissió patida pel PSM. El fet que el Bloc agrupi a EU-Els Verd, PSM i ERC, farà que s’aprofitin tots els vots i es maximitzi el nombre d’escons que aconsegueixin. A Mallorca, cada 9.500 vots, van significar el 2003 un diputat.
D'altra banda, cal dir que una part de l’esquerra pot anar força motivada en aquestes eleccions. La gran mobilització ciutadana del 17 de març a Palma contra les polítiques ambientals del govern del PP podria tenir traducció electoral. També van ser positius els resultats de les eleccions legislatives de 2004 on la suma de les forces progressistes va superar el PP, fet que no havia passat ni en les eleccions autonòmiques de 2003 ni en les legislatives del 2000. Finalment, l’element més determinant: les enquestes senyalen un canvi de tendència a Eivissa, on el 2003 el PP va marcar la diferència. Degut al conflicte de l’autopista, el PSOE-Eivissa pel Canvi podria superar per un diputat de diferència al PP i, només que es mantinguessin els resultats a la resta de circumscripcions, ja n’hi hauria prou per decantar la balança. Un canvi en el sentit del vot de només 3.000 eivissencs podria ser definitiu.

Però no tot està dat i beneït; les polítiques urbanístiques i de foment desmesurat de la construcció del PP generen molts anticossos però alhora fidelitats i guanys a curt termini per part d’un sector de població que pot beneficiar-se d’un clima de bonança econòmica. A més, una probable pèrdua de majoria absoluta del PP no garanteix el canvi de govern; caldrà esperar veure quin paper fa UM.