dilluns, 26 de novembre del 2012

Cap a la independència amb lideratge plural i accent social




Publicat a Tribuna Catalana 26/11/2012
Les eleccions d'ahir diumenge han fet una fotografia de Catalunya. Agradi més o menys, sembla ser imatge que representa força bé moltes de les complexitats del país:
1) Un Parlament plural amb set forces polítiques. Des de fa tres legislatures que estan entrant noves forces al Parlament, fet molt poc habitual anteriorment. La societat canvia, noves formes de fer política i el Parlament ho reflecteix. 
2) El sobiranisme és contundent. Mai abans hi havia hagut tant diputats independentistes i sobiranistes al Parlament de Catalunya. Tant en vots, com en diputats existeix una majoria clara. 
3) El procés independentista no es liderarà per CiU en solitari. O hi ha lideratge plural o no hi ha procés. 
4) Hi ha hagut una recomposició històrica a l'esquerra catalana. Fins avui el PSC superava sempre la suma d'ICV i ERC. Des d'avui la suma d'aquestes dues forces més la CUP, gairebé dobla els resultats dels socialistes i ja frega el milió de vots. 
5) L'espanyolisme creix i es consolida sota diverses formes. L'alça de la participació ha engruixit directament a l'electorat de C's i PP en les zones de vot més espanyolista. El federalisme com a opció intermitja perd pistonada. 
6) Tot sembla indicar que una part de l'electorat de CiU de les zones on tenia menys vot i d'electorat nacionalista ha desertat del partit. En canvi, a les zones de votant sobiranista l'electorat ha premiat l'aposta de CiU. Tenim un país una mica més dual. Caldrà analitzar amb detall fins a quin punt els inputs mediàtics de les televisions espanyoles poden haver condicionat les actituds enfront del procés. 
En definitiva, molts experts deien que de cara a l'exterior era molt bo personalitzar l'envit independentista en un líder, i que Artur Mas, per les seves característiques era la persona idònia. Però el que podria ser el més "adient" per al "procés perfecte" potser desdibuixa la fotografia real del país. 
Un país enfangat amb la crisi, en vaga general contra les retallades, amb una tradició independentista que ve de lluny i que l'onze de setembre no es va manifestar a favor de Mas, sinó a favor de la independència. El mandat del poble és ben clar: un procés independentista més plural i amb més accent social.

Sobre la CUP, d'on venen qui són?













La CUP ha arribat al Parlament amb 3 diputats, però què és la CUP? d'on apareixen aquestes candidatures? Doncs existeixen avui com a mínim 3 llibres que en parlen, realitzats per militants o simpatitzants.

Un primer llibre personal del cantant Francesc Ribera (Titot) , actualment regidor per la CUP a Berga.
Entestat en la independència. Raons de la meva militància a la CUP (Ara llibres, 2008)

Un de recent de l'Albert Botran, historiador i membre del Secretariat Nacional de la CUP.
Unitat Popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres (Edicions El Jonc, 2012).

I encara un de més recent de l'escriptor De Julià de Jódar i del periodista David Fernandez acabat de ser elegit diputat al Parlament, com a independent encapçalant la llista de Barcelona.
Cop de CUP. Viatge a l'ànima i a les arrels de les Candidatures d'Unitat Popular (L'Arquer, 2012)
Bloc del llibre amb material inèdit:

A part d'aquests tres llibres el 2007 vaig escriure L'esquerra Independentista avui (Columna). Bloc del llibre. En el llibre dedico un capítol a la CUP i sobretot explico l'entorn de l'espai d'Esquerra Independentista d'on en va sortir. Vist uns anys més tard, cobra especial interès el capítol dedicat a la relació amb els moviments socials alternatius.

Lloc web de la CUP: http://www.unitatpopular.cat/


dijous, 15 de novembre del 2012

ERC 10+3+3+3: segona força


Publicat a Tribuna Catalana 15/11/2012. Què hauria de passar perquè ERC fos segona força al Parlament? que el PSC confirmi la seva caiguda per sota dels 20 diputats i que el PP quedi estancat al seu nivell actual. Les dos tendències les pronostiquen les enquestes. El PSC perd per tot arreu però el desgavell final dependrà de què faran el terç dels seus exvotants avui encara indecisos.

Un possible ascens del PP es veu aturat per la tendència a l'alça de Ciutadans i sobretot pel desencís conservador arreu de l'estat degut a l'allargament de la crisi. Es podria donar el cas, que tot i no obtenir els 23 diputats de Carod del 2003, per incompareixença del PSC, Junqueras fos el nou cap de l'oposició.

Per poder quedar segon, ERC hauria d'obtenir entre 9 i 10 diputats per Barcelona, que moltes enquestes ja pronostiquen i a més, obtenir-ne 3 a totes les altres tres circumscripcions. Això pot venir de molt pocs vots. ERC depenent de la magnitud del seu creixement podria sumar o perdre quatre diputats de cop i ballar, per exemple, entre 15 i 19 escons.

A Tarragona i Lleida ERC es va quedar el 2010 amb un sol diputat però molt a prop del segon. Totes les enquestes els asseguren còmodament els dos diputats i en el percentatge de vot estimat s'està relativament a prop d'aconseguir el tercer, que l'enquesta del CIS ja pronostica per Lleida. En canvi, a Girona ERC va tenir 2 diputats el 2010 però els va obtenir per pocs vots de diferència. La previsible pujada dels republicans el pot fer quedar-se a tocar del tercer diputat o a aconseguir-lo per molt poc.

Les enquestes també ens donen informació sobre entre quins partits estan dubtant els indecisos. ERC té frontera amb molts partits però segons el baròmetre del CEO la majoria dubten entre ERC i CiU. Per aquests, els missatges de campanya i les darreres enquestes poden ser rellevants per decidir el vot. En els propers dies s'intensificarà encara més la lluita d'argumentaris sobiranistes: Per la banda de CiU s'insistirà en les bondats de la majoria absoluta per reforçar el lideratge del procés, i per la banda republicana en la potència de la imatge del president del país i el de l'oposició, anunciant plegats al món, la voluntat de fundar un nou Estat.

dissabte, 10 de novembre del 2012

Quatre claus electorals per accelerar el procés independentista

Publicat a Tribuna Catalana 7/11/12
El proper Parlament català pot escriure una de les pàgines més vibrants de la història del nostre país. Els resultats poden desencadenar, molt més aviat del que molts preveien, un procés independentista. La nit del 25 de novembre hi ha quatre claus electorals que poden ser decisives per a l'acceleració d'un procés que serà observat amb lupa per tot el món. La primera és el nivell de participació.
En unes eleccions tant transcendents és important que la participació sigui alta, que superi com a mínim la de les darreres convocatòries, situada al voltant del 60%. Una participació baixa afebliria la legitimitat del Parlament tant internament com a l'exterior. 
La segona és el resultat de CiU, que ha fet una aposta molt forta per liderar el procés amb el president Mas al capdavant. L'amenaça de no anar fins al final si no té majoria absoluta es podria girar en contra si tot i obtenint un gran resultat es quedés a les portes dels 68 diputats tal com assenyalen la majoria d'enquestes. En tot cas, el creixement de CiU, per sobre dels 62 diputats actuals esdevé molt rellevant. 
La tercera clau és l'existència d'una còmoda majoria sobiranista. Això és el nombre de diputats partidaris de convocar un referèndum per l'autodeterminació per la propera legislatura, encara que sigui sense permís estatal. És una xifra molt rellevant, sobretot si s'aconsegueix augmentar els 84 vots que va registrar la resolució del Parlament del 27 de setembre a favor del referèndum. De cara a l'exterior és important superar els 81 diputats (3/5 parts) i encara millor els 90 diputats (2/3 parts) majories que s'utilitzen a molts Parlaments per a les votacions més rellevants. Les darreres enquestes donen a la suma de CiU, ERC i ICV xifres entre els 90 i els 95 diputats. 
Finalment, la darrera clau és saber qui ocuparà el segon lloc. Està molt disputat entre PSC, PP i ERC. Fins i tot ICV podria acostar-s'hi. Les darreres enquestes donen PSC en segona posició però reculant cada setmana, i ja el situen per sota els 20 diputats. ERC, defensarà en campanya la necessitat de ser segon jugant amb la imatge de l'acord entre el president i el cap de l'oposició per convocar el referèndum. Els republicans confien en que les enquestes els donen una "intenció directa de vot" molt més alta que al PP i PSC. 
Hi ha també altres factors ben interessants en aquestes eleccions com són els canvis històrics que es preveuen en la correlació de forces d'esquerra o la possible irrupció o consolidació de petits partits que dibuixarien un Parlament encara més representatiu de les diferents tendències socials. Aquests altres factors probablement seran més rellevants com a indicis de com podria ser el futur sistema de partits de la República Catalana, que no pas per frenar o accelerar el procés de crear-la.

dissabte, 3 de novembre del 2012

CUP, SI, el 3% i el vot útil a Barcelona

Publicat a Tribuna Catalana el 31/10/2012.En el nostre sistema electoral existeix la barrera del 3%. Això vol dir que només poden obtenir representació aquells partits que superen el 3% de vots vàlids en aquella circumscripció. En aquesta convocatòria, pel nombre d'escons en joc, aquesta barrera només afecta Barcelona, on s'elegeixen 85 dels 135 diputats al Parlament. 
En les eleccions de 2010 el cost del diputat en vots el va marcar el darrer diputat d'ICV, amb 24.193 vots. Això  vol dir que cada "pack" de 24.193 vots sumaria un diputat. Així, arrodonint a 25.000 vots, un partit amb 75.000 vots obtindria 3 diputats i un amb 200.000 vots, 8 diputats. Tal i com es pot veure a la taula (Resultats partits minoritaris Parlament circumscripció de Barcelona 2010) la barrera del 3% va tenir una única conseqüència el 2010: que Plataforma per Catalunya quedés a zero diputats en comptes de sumar-ne dos.
Dins el camp independentista alguns electors viuen amb un cert neguit la profusió de candidatures i la barrera del 3%. Molts d'aquests electors tenen el seu vot molt decidit però d'altres els agradaria assegurar-se que el seu vot tindrà "utilitat" i miraran amb lupa tots els sondejos. Les darreres enquestes pronostiquen que la CUP i Solidaritat podrien obtenir aproximadament un 2% a Barcelona.
Si això es confirma s'arribarien a "perdre" fins a 4 diputats independentistes. Uns dedueixen que cal deixar de votar aquests partits i concentrar el vot a ERC o a CiU. En canvi, per d'altres, cal donar una empenta a aquestes dues forces perquè, en cas que entrin al Parlament, aconseguirien de cop entre 4 i 6 diputats.
Si estiguéssim segurs que aquests partits estan ratllant el 2,9% i disposéssim d'una central de repartiment del vot independentista, podria ser una bona opció distribuir aquest vot racionalment. Però ─i sortosament─ el vot és lliure, i encara més sortosament: no sabrem què votarà la gent fins el 25 a la nit. 
Com que no sabem si aquestes forces estan gaire a prop del 3% o més aviat a prop del 2%, qualsevol apreciació sobre aquest debat estarà viciat d'entrada. Només cal veure qui fa la recomanació per a endevinar a qui se'ns suggereix votar. En campanya electoral, demanar el vot per a la pròpia candidatura amb arguments de política ficció és del tot legítim, només faltaria. 
Però potser no cal alarmar-se tant. Que Solidaritat i CUP es quedin amb 60.000 vots a Barcelona, a dia d'avui és un escenari força probable. Però, si això passés, seria un desastre de grans dimensions pel futur del país? Doncs no ho sabrem fins a la nit electoral. Haurem de mirar quins hauran estat els partits beneficiats. És a dir: a qui s'ha atorgat els quatre darrers escons assignats a la circumscripció de Barcelona. Seria molta casualitat que tres d'ells anessin a parar a C's, PP i PSC. El més probable és que dos o tres d'aquests escons els recuperin partits pro-referèndum.