dilluns, 18 de novembre del 2013

25 anys del BEI, les claus de l'èxit


Col•lecció de Cartells Fons Josep Vinyals (UAB)

Ara que el BEI fa 25 anys, recupero text publicat a Tribuna Catalana el novembre de 2008 arran dels 20 anys de l'associació d'estudiants.


Aquest cap de setmana es celebren els vint anys de la fundació del Bloc d'Estudiants Independentistes. L'aparició i consolidació del BEI va suposar un punt d'inflexió en l'independentisme, que per primera vegada aconseguir ser primera força en un àmbit concret de la societat: l'associacionisme estudiantil.

El BEI va ser fundat a la UAB el 1998 i a la primera meitat dels anys 90 va aconseguir una presència rellevant a gairebé totes les universitats catalanes i de Mallorca, amb especial incidència a les grans facultats de la UB i de la UPC del Campus de la Diagonal de Barcelona. L'independentisme no interessava només a futurs filòlegs i historiadors, sinó també, i sobretot, als que havien de ser enginyers, advocats, economistes i periodistes. Tot i que pel BEI només hi militaren activament diversos centenars d'estudiants, la pedrera independentista que va suposar la generació BEI teixint relacions personals i impulsant projectes cívics i professionals, és ben visible avui a la societat civil.

Una de les claus de l'èxit del BEI va ser l'autonomia respecte als partits polítics i les seves joventuts. Tot i la proximitat de molts estudiants amb una ERC en creixement o amb els casals independentistes i els nombrosos col·lectius locals, el BEI va saber crear un espai propi dins de l'independentisme, gens condicionat per l'acció dels aparells dels partits. L'altra clau rellevant va ser l'equilibri assolit, no sempre fàcil, entre la reivindicació estudiantil i l'agitació independentista per una banda, i la participació constructiva en els òrgans de govern universitaris per l'altra. Sovint es recorda com el BEI va ser decisiu en l'elecció de diversos rectors i sobretot en l'impuls de l'actual Xarxa Vives d'Universitats, que coordina les universitats dels Països Catalans.

L'any 2000 el BEI acaba la seva trajectòria tot participant en la creació de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans, que a la vegada va impulsar el Sindicat d'Estudiants del Països Catalans, referent consolidat de l'independentisme revolucionari. Estudiants en Acció(*), que compta amb la complicitat de les JERC i la refundada FNEC, són les altres dues forces estudiantils sobiranistes presents avui a les universitats catalanes.

(*) ja desaparegut

Sobre la història del BEI podeu trobar diversos articles en el llibre CEPC, 5 ANYS EN MARXA. Construint alternatives des de les aules. Precedents de la CEPC. 25 anys de lluita estudiantil que podeu descarregar aquí.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Independentisme català

Un primer recull de publicacions que he fet sobre la història i actualitat de l'independentisme català




Tesi doctoral 


El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (1968-1980). Evolució política i anàlisi interna d'un partit revolucionari i independentista (UAB 2010). Enllaç

Llibres: 


L'herència del PSAN. Les aportacions humanes i ideològiques del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (1968-1980) al sistema polític actual  (Editorial Base 2012) Facebook Enllaç bloc

L'esquerra independentista avui (Columna, 2007) Enllaç bloc

El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) 1974-1980 (ICPS 1995) Exhaurit.

Articles

Adéu al PSAN. Més de 45 anys de lluita independentista. Reportatge per a Nació Digital (2015). Enllaç.

CUP, sin prisa pero sin pausa: de la marginalidad a ser decisivos. Agenda Pública (2015). Enllaç.

The CUP, the oldest and the newest pro-independence party a Whats'up with Catalonia  (Catalonia Press 2013) Descàrrega llibre

La montée du souverainisme civil et politique en Catalogne a Catalogne a La résilience d'un nation (L'action Nationale 2011) Enllaç compra núm. revista.

Apunts sobre l'evolució de l'associacionime estudiantil independentista als Països Catalans (1960-2000). 40 anys de lluita independentista a les aules a CEPC, 5 ANYS EN MARXA. Construint alternatives des de les aules (CEPC, 2006)  Enllaç

De l’Esquerra d’Alliberament Nacional a ERC. Els antecedents extraparlamentaris dels diputats d’ERC dels anys 90 a Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys d’història (1931-2001). (Columna  2001)

Entrades dels partits independentistes a Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX Isidre Molas / Joan B. Culla (directors) (ICPS i Enciclopèdia catalana 2000)

Conferències i comunicacions: 

L’ensulsiada de l’autonomisme: l’independentisme a la Transició Nacional (1980-2014) Simposi: Federalisme. Autonomisme. Independentisme: el pensament catalanista des dels orígens fins al segle XXI, organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC). Barcelona, 30 octubre 2014

L'independentisme des del final del franquisme fins a la transició: el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) 1r Congrés d’Història de l’independentisme Català (Reus, 2006)

Comunicació conjunta amb Ricard Vilaregut: Apunts sobre l'independentisme català al tombant de segle a Primer Congrés d'Història de l'Independentisme Català  (Reus, 2006)

Pròlegs i ressenyes

Pròleg al llibre d'Arnau Gonzàlez Vilalta:  Les JERC. L'elasticitat de l'independentisme juvenil d'esquerres (Editorial Base 2013)

Ressenya del llibre Terra Lliure. Punt de partida (1979-1995): Una biografia autoritzada Enllaç

Posts en aquest bloc  (per etiquetes)

Esquerra 
Reagrupament
Òmnium
Solidaritat 
CUP 
Manifestacions

Aparicions en documentals


Bat a Bat, Zeba produccions, TVC. TerraLliure. Punt final  (2008)

30 minuts TV3. L’estelada  un simbol provisional (2013)

ZIP FILMS, Televisió de Catalunya, UTÒPIC  Forjadors de la diada (2008)




diumenge, 22 de setembre del 2013

Els millors vídeos de la via catalana

S'estan editant centenars de vídeos sobre la via catalana. Aquí una petita selecció dels millors, començant per un de molt emotiu fet per Pepet i Marieta.



El pas per Arenys de Mar
El pas per El Perelló
20 minuts en bicicleta per Mataró
Vilaweb - L'onze de setembre en onze minuts
Tv3 -  Les millors imatges de la via catalana
El Periódico  Barcelona - Badalona - Maresme des de l'aire
TV3 - tots els vídeos

dimecres, 4 de setembre del 2013

Història i actualitat de l'estelada






L’estelada, bandera independentista catalana, va néixer el 1908 i es va popularitzar amb el format que coneixem de triangle blau i estel blanc. Inspirada en la bandera cubana, la va utilitzar Estat Català durant la dictadura de Primo de Rivera, la 2a República i la Guerra Civil i posteriorment  el Front Nacional de Catalunya (FNC) durant el franquisme. L’estelada roja neix amb el PSAN, escissió del FNC de l’any 1968, que afegeix l’estel roig propi de la revolució socialista i que faran servir tots els partits que provenen d’escissions seves.  Tot i haver-se inventat estelades amb totes les combinacions de colors possibles els models de triangle blau i estel blanc (històrica o republicana) i la del triangle groc i estel roig (roja o socialista) són les úniques que s’han consolidat com a habituals.

L’estelada roja va ser majoritària a les manifestacions dels anys 80 gràcies a l’auge de grups com MDT, Terra lliure, Crida a la Solidaritat o Nacionalistes d’esquerra. A partir dels anys 90 amb la primera extensió social de l’independentisme liderada per ERC, l’estelada blava va tornar a ressorgir amb força.

Si bé la roja té afegit un component ideològic socialista i revolucionari, la històrica no té cap component afegit ideològic més enllà de ser preferida per alguns per ser la més “autèntica”. Hi ha organitzacions que usen només l’estelada roja (CUP, Arran, JERC), d’altres que usen només la blava (JNC,CDC, RCAT) però també que les usen de manera indistinta (ERC, ANC, Solidaritat) tot i que en el cas dels republicans, amb preferència per la del triangle blau.`

Mentre alguns partits tenen molt clar el significat ideològic del color, una gran part de la base social independentista només hi veu un símbol independentista i d’orgull català, fent la tria dels dos models per motius únicament estètics. Així, molta gent tria la històrica perquè la considera més maca o perquè de lluny es distingeix millor d’una bandera catalana sense estel.

Actualment, la proporció d’estelades a balcons i manifestacions és de més o menys  de 3 a 1 favor de la històrica. Aquest darrer “boom” de l’independentisme dels darrers anys ha ajudat a consolidar la preeminència de l’estelada d’estel blanc i triangle blau que és clarament més usada en espais institucionals com són els ajuntaments.

Enllaços destacats: 

Pàgina facebook del llibre L'herència del PSAN
L'estelada a Viquipèdia
Bloc del Centre de Documentació Maria Mercè Marçal 
L'estelada un símbol provisional 30 minuts




dilluns, 2 de setembre del 2013

Enllaços Via catalana per la independència




Selecció d'enllaços de la cadena humana de l'onze de setembre (via catalana per la independència)


Organització:
Inscripcions: https://via.assemblea.cat/inscripcions.html
Inscripcions Tram 0 https://www.assemblea.cat/?q=tram0
Recorregut: https://via.assemblea.cat/ca/fem-via.html
Estadístiques en temps real: http://via.dreamhosters.com/
Via catalana al món (recull de fotos i vídeos)
(Directe.cat) http://www.directe.cat/galeria/via-catala-al-mon#5300
(Vilaweb) http://www.vilaweb.cat/noticia/4141340/20130902/via-catalana-paris-corre-cuita.html
(Nació Digital) http://www.naciodigital.cat/noticia/58595/via/catalana/al/mon/video

Guia Pràctica de la via catalana 



Pack Via catalana 

(VilaWeb) http://botiga.vilaweb.cat/product.php?id_product=12107579
(El Punt Avui) http://www.elpuntavui.cat/viacatalana.html

Reculls de notícies

(El Punt Avui) http://www.elpuntavui.cat/canals/series/catalunya-vol-viure-en-llibertat.html
(Ara) http://www.ara.cat/viacatalana
(Nació Digital) http://www.naciodigital.cat/especial/177
(El Periódico) http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/listado_tags/via-catalana/ 

Xarxes Socials 

Recull de Twitter i Instagram http://www.11s2013.cat/
 Assemblea Nacional a Facebook
Esdeveniment a Faceebook
Twitter de l'ANC @assemblea
Piulades #viacatalana aTwitter
També podeu seguir els hashtags #femvia #catalanway #viacatalanaalmón #mouteperlavia #11s2013

Els millors Vídeos:













dijous, 1 d’agost del 2013

Aquell curs del 2012 - 2013


quan els basars xinesos van vendre estelades de totes mides i colors
quan l'ocupació de Barcelona per la multitud va fer aparèixer Catalunya al mapa del món
quan el president assenyat va deixar el cove i va dir que no l'alimentaven molles
quan els independentistes més antics van decidir comparèixer al Parlament
quan una monja de Montserrat va sacsejar l'esquerra revolucionària
quan al minut 17.14 amb elegància vam cridar independència
quan els socialistes catalans feien els equilibris més complicats de la seva vida
quan es va batre el rècord de participació en unes eleccions al Parlament
quan les estelades es van plantar als balcons i a les rotondes per quedar-s'hi
quan vam encendre els mòbils al Camp Nou en una nit emotiva
quan un alcalde historiador s'explicava, s'explicava i s'explicava per tele, teatre i ràdio
quan #FreedomCatalonia2014 va ser Trending Topic mundial
quan vam marxar de vacances il·lusionats amb la viacatalana
quan la lluna tenia Llanos, la Camarga empastifava, en Wert espanyolitzava, en Duran frenava, Foment dubtava, en Rajoy ensobrava i en Millet... descansava ben tranquil a casa seva

Aneu a saber com recordarem aquest curs 2012-2013 tant apassionant que ara tanquem. Segur que ho farem de manera molt diferent en funció de com vagi les coses l'any vinent!

Cinc motius per apuntar-se a la Via Catalana



La inscripció a la via catalana ha arrencat amb força. Us presentem cinc motius per apuntar-vos a un projecte que posarà a prova l'independentisme català. 

1.- És una demostració de força amb ressò internacional. La capacitat de mobilització recorda la via bàltica i generarà simpaties.

A més, degut a la seva espectacularitat , és absolutament noticiable. Hi ha dies que cadenes humanes de 30 quilòmetres a altres països apareixen als nostres TeleNotícies. Imagineu-vos una de tan llarga i que pretén fer la foto més llarga del món!

2.- És un repte col·lectiu. Fer una cadena humana de 400 quilòmetres sense forats és un repte logístic molt gran. Aconseguir-ho demostrarà una capacitat d'organització i maduresa del moviment. Ser capaços de concentrar totes les forces en un projecte demostrarà la unitat d'acció de l'independentisme civil, lluny ja del període de capelletes i escissions i iniciatives descoordinades.
3.- Demostra el caràcter cívic i cohesionador del sobiranisme català. La imatge que donem és la donar-nos la mà, la del somriure i la il·lusió en el futur. Tots som benvinguts per fer de baules. La cadena només té un protagonista: el poble!

4.- Marca l'agenda. Que la diada sigui a principi de curs condiciona el calendari polític dels següents mesos. Aquest curs que acaba ara, va començar amb la multitudinària manifestació i ha acabat amb el concert per la llibertat. L'independentisme no es desinfla i, en contra del que voldrien alguns poders fàctics, continua marcant la centralitat mediàtica i política.

5.- És escriure la història del nostre país. Els dies anteriors a la concentració, els dirigents polítics seran preguntats sobre el seu posicionament envers l'acte i s'hauran de mullar. Apuntar-se és lliure però formar part de la història i escriure-la també.


diumenge, 26 de maig del 2013

Sempre anirem Obrint Pas




Anar al concert d'Obrint Pas acústic de l'Artesà de Gràcia i trobar-te a, entre molts altres, a Vicent Partal, Rita Marzoa, Jordi Muñoz i Roger Palà. Qui millor que ells per explicar-vos que han significat el grup valencià pel nostre país i per la nostra música, ara que inicien la seva darrera gira!

Soc del Sud com els Obrint Pas (Vicent Partal) @vpartal

Obrint Pas. Crònica dels anys difícils  (Jordi Muñoz) @jordimunozm

La vida amb Obrint Pas (Roger Palà) @rogerpala

Conversa de Rita Marzoa amb Xavi Sarrià Això no té nom (1/5/2013)  (40'50'') @marzoar




Finalment, uns vídeos furtius del cap de setmana a Vilaweb! gravats pels assistents


divendres, 24 de maig del 2013

5 vídeos clau del procés independentista

Dels centenars de vídeos que corren per la xarxa sobre el procés independentista català, he triat aquests cinc que em semblen especialment representatius del moment: mobilització popular, emotivitat, engrescament, valors compartits, uns grams d'èpica i sobretot, molta radicalitat democràtica! Tots 5 són curts i fan de molt bon veure!

Lipdub Independència Vic (2010) (6'36'')
Rècord de participants en un lipdub a tot el món i superant ja els 2 milions de visites a YouTube. Repertori de l'imaginari simbòlic dels ITV (Independentistes de Tota la Vida): cultura popular, esport, estelades, música i sobretot explosió popular d'alegria i optimisme per part del poble menut.




La manifestació de la Diada des de dins (3'09'')
Un del molts vídeos editats pels participants a la multitudinària manifestació de l'onze de setembre de 2013 a Barcelona. Aquest té d'especial que comença en sortir de casa i es palpa tot l'ambient previ a la manifestació.




Independència al Camp Nou (7-10-2012) (1'01'')
L'acte més barat, més espontani i més simbòlic. Aprofitant el minut 17.14 contra el Real Madrid s'explica a tot el món el desig d'independència. Només dura un minut, després es continua mirant el partit. Exquisida demostració de força. Gravat en els dies de màxima eufòria sobiranista, entre la manifestació i les eleccions del 25N.



Cauen els murs, eleccions el #25N (2'05")
Comença la campanya electoral, amb veu de Miquel Calçada emotiu vídeo animant a votar per la independència amb paral·lelismes amb la caiguda del mur de Berlín. Crida  a l'èpica dels moments històrics.



Junts ho farem possible (2'05'') 
L'Assemblea nacional comença la campanya pel sí animant a canviar les lleis. Paral·lelismes amb tot allò que era prohibit però les conviccions van canviar: segregació racial, discriminació de gènere, servei militar obligatori... La independència és il·legal però ben legítima. Independència és democràcia.




divendres, 3 de maig del 2013

The CUP, the oldest and the newest independentists




(...) The day that the Parliament was constituted, the three new Members
of Parliament from the CUP used several symbols to demonstrate that a new
system of political representation was possible, a revolution in the way of acting
with the aim of bringing politics closer to the people. One expects them
to offer frontal opposition to the new CiU (center-right sovereigntist) government.
There will be opposition in all areas except one, that of the referendum
on independence, where presumably, even as they show their displeasure
with the way the question is framed without including the Catalan Countries,
they will support it. In the words of David Fernández, they will only be in
agreement with CiU for a fraction of a second: at the moment they vote Yes in
the referendum for the independence of Catalonia. In all other areas, the CUP
promises to lead a policy of uncompromising opposition. We will be, they
say, “the Trojan horse” of the working class in the Parliament. The anti-system
movement has made it inside.  [darrer paràgraf del capítol]


Fa pocs mesos ha sortit el llibre What's up with Catalonia. És un projecte impulsat per Liz Castro, resident a Estats Units i que va animar-nos a un seguit de persones perquè col·laboréssim en un llibre. L'objectiu, explicar Catalunya i el seu procés per la independència a la resta del món. Es tractava de veure que darrera de la reivindicació econòmica i del context de la crisi, hi ha tot un país, tota una cultura que demana ser tractada dignament.

En aquest llibre hi hem participat 35 persones. El meu articles sobre  sobre les CUP, the oldest and the newest independentists, on explico qui són les CUP d'on venen i cap on sembla que van. Paradoxalment els independentistes que han arribat més tard al Parlament són els que més història tenen al darrera.

Una vegada editat el llibre es va fer una campanya per poder enviar llibres a persones i biblioteques importants de tot el món i ara s'està preparant una versió en castellà.




dimarts, 19 de març del 2013

Cadena humana per la independència, la Via Catalana

Crec que organitzar una cadena humana per la diada del 2013 és un gran encert. Tornar a fer una manifestació com la de l'11 de setembre del 2012 seria repetir una altra vegada la mateixa mobilització. És bo buscar nous formats i que aquests siguin participatius. Res millor que una cadena humana que no es pot fer sense la participació de la gent. El que la gent vol és participar i sentir-se que forma part d'alguna cosa, que sense ell no es pot fer.

A més, fer una cadena humana que recorri tot el territori és un gran repte. I el que necessitem són reptes col·lectius!. Els reptes cal preparar-los bé, planificar-los i això genera caliu els dies abans de la mobilització. Aquests dies he parlat amb gent i tothom està encantat amb la idea i ja es comença a imaginar a on li agradaria posar-se i quin recorregut seria el més adient.

El que no sabem és com estarà el país d'aquí uns mesos. Podem imaginar que la tensió haurà anat en augment i que un cop de força ciutadà ha de deixar clares moltes coses. A nosaltres, que som majoria i que persistim. Als nostres diputats i govern, que no hi ha marxa enrere i a la resta del món, que la nostra voluntat no és una flamarada que s'apaga. I que ja poden començar posar-nos al mapa dels nous estats del món!

Web oficial de la Via Catalana: via.assemblea.cat [Actualitzat 19 juny]



Enllaços [Actualitzat 2 setembre]

Inscripcions Via Catalana: https://via.assemblea.cat/inscripcions.html
Estadístiques en temps real: http://via.dreamhosters.com/
Cadena catalana al món (directe.cat) http://www.directe.cat/galeria/via-catala-al-mon#5300
Cadena catalana al món (Vilaweb) http://www.vilaweb.cat/noticia/4141340/20130902/via-catalana-paris-corre-cuita.html
Guia Pràctica de la via catalana (Time out) http://www.timeout.cat/barcelona/ca/viatge/guia-practica-de-la-via-catalana


Cadena humana per reclamar la independència d'Estònia, Letònia i Lituània (1989)



Darrer video de l'Assemblea Nacional, Junts ho farem possible!



Assemblea Nacional Catalana 
Òmnium Cultural


divendres, 8 de març del 2013

Homenatge a l'Estaca

Si alguna cosa té la música catalana és la generació constant de cançons en una gran varietat d'estils. Dels molts himnes populars que s'han generat pocs d'ells han trencat la barrera generacional. Ara, amb un revolució democràtica a la vista, ens cal tornar a afinar la veu. La nostra Grandola Vila Morena  és l'Estaca, que és coneguda per un ampli ventall de generacions i que fa de bon cantar en públic. A més, és la nostra cançó més internacional. A continuació alguns exemples ben curiosos, dels molts que podem trobar a la xarxa, del que pot donar de sí la nostra cançó:

ZEBDA en concert a Barcelona


En occità


BETAGARRI


El mític MURI polonès de Solidaritat, aquí versionat per Jean Michel Jarre





També va ser símbol de la recent revolució tunissenca amb la versió Dima Dima de Yesser Jradi





Ah, me n'oblidava de l'original! per acabar un mític Llach Gener 1976 al Palau d'Esports!