dijous, 1 d’agost de 2013

Aquell curs del 2012 - 2013


quan els basars xinesos van vendre estelades de totes mides i colors
quan l'ocupació de Barcelona per la multitud va fer aparèixer Catalunya al mapa del món
quan el president assenyat va deixar el cove i va dir que no l'alimentaven molles
quan els independentistes més antics van decidir comparèixer al Parlament
quan una monja de Montserrat va sacsejar l'esquerra revolucionària
quan al minut 17.14 amb elegància vam cridar independència
quan els socialistes catalans feien els equilibris més complicats de la seva vida
quan es va batre el rècord de participació en unes eleccions al Parlament
quan les estelades es van plantar als balcons i a les rotondes per quedar-s'hi
quan vam encendre els mòbils al Camp Nou en una nit emotiva
quan un alcalde historiador s'explicava, s'explicava i s'explicava per tele, teatre i ràdio
quan #FreedomCatalonia2014 va ser Trending Topic mundial
quan vam marxar de vacances il·lusionats amb la viacatalana
quan la lluna tenia Llanos, la Camarga empastifava, en Wert espanyolitzava, en Duran frenava, Foment dubtava, en Rajoy ensobrava i en Millet... descansava ben tranquil a casa seva

Aneu a saber com recordarem aquest curs 2012-2013 tant apassionant que ara tanquem. Segur que ho farem de manera molt diferent en funció de com vagi les coses l'any vinent!

2 comentaris:

Marc Ordinas i Llopis ha dit...

Em preocupa això de les estelades… Pel que vaig veure al Concert per la Llibertat, calcul que aproximadament el 34% de la indústria catalana es basa en la fabricació i venda de productes estelaritzats: Banderes, camisetes, calçons, roba interior, roba en general, clauers, encenedors, cerveses (molt bona, per cert), espardenyes, bambes, etc.

Si s'aconsegueix la independència, tota aquesta indústria patirà un crac considerable, amb milers de persones a l'atur, fàbriques tancades, gent sense roba pel carrer… És per això, crec, que al Principat ens han retirat fins i tot la salutació als catalanistes de fora de la comunitat autònoma: Volen salvar l'economia de la futura república mantenint-nos en un estat constant d'un cert independentisme, però mai arribant a l'èxit, assegurant així les vendes :P

Roger Buch ha dit...

Marc,
ja ho crec que un cert independentisme està encantat amb l'independentisme, sobretot el més nou. Els més vells..., ja en comencem a estar fins al damunt de tanta parafernàlia. I no pateixis farem un país tant guapo i tant obert que aviat els mallorquins en massa demanaran incorporar's-hi!