La campanya #novullpagar la promou el català emprenyat que espontàniament i amb l'ajuda de xarxes socials es planta. Com les consultes, no és fruit de cap decisió premeditada en un full de ruta. És original, en això el catalanisme darrerament està molt fi.
Els partits s'hi apunten i entre els ciutadans i les xarxes socials, la decisiva complicitat de mitja dotzena d'actius diaris digitals independentistes.
D'entrada el #novullpagar pot semblar insolidari, no vull pagar el meu estat del benestar, no vull pagar les prestacions. Algú podria interpretar com una crida ultraegoista a no pagar en la línia de demanar un estat menys intervencionista. També pot semblar que, més que un enfrontament al centralisme espanyol, és un conflicte intern entre catalans, entre les classes populars i el govern de CiU, proper a La Caixa i Abertis. I que els espanyols se'n en riguin. El govern molt incòmode, només falta que una de les úniques multinacionals catalanes amb èxit mundial sigui ridiculitzada pel seu propi poble.
Però el #novullpagar té grans virtuts. La primera és que marca agenda. La xifra del percentatge d'autopistes de pagament per comunitats autònomes és avui coneguda per tothom. Les xifres de l'espoli es difonen en un exercici de sana transparència, que fa sumar adeptes a la causa sobiranista. El més interessant és que apreta al govern. L'incomoda, sí, perquè li crea un problema, ja que no pot tolerar que la gent passi sense pagar incomplint la llei. Però davant els dubtes de si el poble seguirà una transició nacional amb esquinçament de la legalitat espanyola, està senyalant que ja hi ha milers de valents preparats.
La principal virtut està en la gimnàstica independentista. Quan s'acosti el dia de la independència, potser serà a partir d'una insubmissió fiscal col·lectiva impulsada pel govern català. Aleshores hi haurà catalans (com avui els treballadors de peatges) que veuran perdre els seus privilegis, i hi haurà tensions. També una majoria voldrà la independència però tindrà por de fer el pas. Seran com els conductors que tot i estar en contra dels peatges, ahir van pagar "per si de cas" tot i mostrar-se més o menys comprensius amb les cues que van patir.
El dia D demanarà d'una part de la ciutadania, actituds fermes i valentes. Passar un peatge i exposar-se a una multa serà poc comparat amb el què toqui fer aquell dia. Però és un primer pas, qualitativament més arriscat que votar en una consulta cívica. El poble dóna senyals que està preparat. El govern, lògicament incomodat. Però pren nota, i és bo que la prengui. I tant que és bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada