En una setmana que embafa bipartidisme per tot arreu, ens fixem en les tres circumscripcions de Catalunya, sense Barcelona, on es juguen interessants partits a quatre bandes. Si bé el PSC parteix amb avantatge, té tres contrincants de pes. Són les demarcacions de l'Estat on hi ha més pluralitat, on tot està més obert i on pocs centenars de vots poden significar el tot o res per algunes formacions. En la majoria de circumscripcions espanyoles es cosa de dos però aquí no. Això si, ICV-EUiA no té possibilitats en aquestes tres circumscripcions i els seus vots previsiblement no comptaran a l'hora de repartir els diputats.
En els quadres següents es mostren els resultats de 2004, aplicant la regla d'Hondt, que és el que s'aplica en les eleccions al Congrés. Es divideix la xifra de vots assolida per cada candidatura pel nombre de diputats que hi ha en joc en aquella circumscripció, de manera successiva. Les xifres més altes de la taula resultant, són les que serveixen per assignar els respectius diputats. Els quadres de color taronja mostren els diputats elegits: 6 per Girona i Tarragona i 4 per Lleida. En cursiva senyalem l'últim diputat, el que marca el límit. Mirant les xifres de les caselles en groc, podem veure si els partits van estar gaire lluny d'assignar-se aquest darrer diputat.
Tarragona, la ressaca de la batalla de l'Ebre
El 2004 a Tarragona, degut al PHN i al comportament electoral de les comarques de les Terres de l'Ebre (Terra Alta, Ribera d'Ebre, Montsià i Baix Ebre) va accentuar les tendències catalanes: creixement espectacular d'ERC i menor del PSC, i baixada de CiU i del PP. Les terres de l'Ebre aporten aproximadament un 25% de l'electorat de Tarragona i va ser decisiu fa quatre anys. ERC, encara que baixés, té força assegurat el seu diputat i la principal incògnita és el si el PSC podrà mantenir el seu tercer, que es podria escapar a CiU, per poc que la federació nacionalista es recomposés de la davallada de fa quatre anys. Sembla difícil que el PP recuperi el segon diputat que va obtenir l'any 2000.
Girona, tots volen ser vots útils contra el PP
Girona va ser la sorpresa del 2004. ERC va entrar per primera vegada, i ho va fer amb tanta força que va aconseguir de cop dos diputats, i es va endur per davant, per només 782 vots, el diputat que tant li havia costat aconseguir el PP el 2000. De fet està bastant segur que CIU i PSC s'emportaran dos diputats i ERC un. El sisè diputat se'l disputen ERC, el PSC, el PP però també CiU en cas que repuntés. Tots es postulen com a vot útil contra el PP. Volen seguir mantenint-se com la província "lliure" dels conservadors, juntament amb Lleida.
Lleida, emoció fins el darrer minut
Una de les circumscripcions més emocionants de tot l'Estat serà Lleida. Hi ha quatre diputats en joc i quatre partits amb possibilitats. Dos partits PSC i CIU tenen un diputat assegurat i lluiten per quedar en primera posició. Un d'ells pot endur-se dos diputats si queda primer i a la vegada dobla en vots al quart partit. Els altres dos, PP i ERC, lluiten entre ells per quedar tercers, tot i que si cap dels altres partits els doblés tindríem un inèdit 1-1-1-1. El més probable, però, és que qui quedi primer (CiU o PSC) s'emporti dos diputats i qui quedi en quarta posició (ERC o PP) es quedi sense. El vot útil contra el PP a Lleida és independentista. Emoció assegurada fins al darrer moment. Fa quatre anys, el PSC es va emportar el segon diputat per només 236 vots del segon de CiU i per 370 del primer del PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada