13/02/2008 · Crònica publicada a Tribuna catalanaEn aquestes eleccions s'està parlant força del vot en blanc. Diversos grups i persones el pregonen i hi ha un cert debat sobre la seva utilitat. Ja vam parlar en una crònica de l'any passat, sobre les llegendes urbanes del vot en blanc. Però què és el que sabem d'aquest vot? En els darrers anys a Catalunya hi ha hagut un increment del vot en blanc. Normalment es movia entre el 0,5% i el 2% dels vots emesos, però en les dues darreres convocatòries (Parlament 06 i Municipals 07) ha trencat tots els rècords. Aquest repunt ha sigut propi de Catalunya, ja que fins aleshores les oscillacions del vot blanc eren semblants a Catalunya i al conjunt de l'Estat. Fins ara, també s'ha pogut comprovar que el vot en blanc sempre ha estat més alt a les eleccions municipals, sobretot a les grans ciutats com Barcelona.
El vot en blanc habitualment guarda relació inversa amb la participació. Quant hi ha motivació per anar a votar, també hi ha més motivació per votar a candidatures. Així a les darreres eleccions municipals la participació va ser molt baixa i el vot en blanc va ser molt elevat. A Barcelona, per exemple, la participació no va arribar al 50% i el vot en blanc va superar un històric 4%. En canvi, a les eleccions legislatives de 2004, quan hi va haver el tsunami anti-PP, i molta gent volia castigar els popular, els nivells de vot en blanc a Catalunya van baixar fins a percentatges de la dècada passada.
Com són els electors que voten en blanc?
El vot en blanc gaudeix actualment d'un cert prestigi social. Així a les enquestes postelectorals, els qui afirmen haver pres aquesta opció representen un percentatge molt més elevat del que hi va haver realment. Així mateix, en les enquestes informals que fem els professors a les universitats i instituts, el vot en blanc també acostuma a tenir uns resultats absolutament sobredimensionats. En canvi, l'abstencionisme no sembla que tingui prestigi perquè en totes es enquestes apareix un percentatge d'abstencionistes més baix del què realment ha existit.
Si mirem els resultats de les enquestes, podem veure que els que afirmen haver votat en blanc a les passades eleccions al Parlament (2006) són persones que se situen en l'eix dreta-esquerra seguint els mateixos paràmetres que el conjunt de l'electorat. Els qui afirmen votar en blanc es consideren moderadament més catalanistes que la mitjana de la població, però en el seu conjunt menys nacionalistes que els electorats de CiU i d'ERC Tenen un nivell d'estudis superiors bastant més elevat que la mitjana i molt més elevat que els abstencionistes. Finalment, la dada més rellevant, és que si bé hi ha electors blancs de totes les edats, les dones doblen els homes que trien aquesta opció.
Com cal interpretar el vot en blanc?
El vot en blanc, tot i que no tant com l'abstenció, és difícil d'interpretar. Les crides públiques al vot en blanc parteixen del supòsit de què un increment del vot en blanc s'haurà d'interpretar segons la pròpia conveniència, com si tothom hagués tingut les mateixes motivacions per exercir-lo. És el crit del "ara se n'adonaran!" dirigit als polítics. I la resposta és: sí, però, que se n'adonaran?. De què els nacionalistes haurien d'haver fet coalició al govern de la Generalitat?, de què hem de demostrar que no som espanyols? de què ERC hauria de passar a l'oposició?, de què ja n'hi ha prou de llistes tancades?, de què no es vol més democràcia representativa? de què els socialistes haurien d'haver fet dimitir Magdalena Alvárez?, de què Zapatero és un embustero? de què tots són iguals i que fins que no canviïn, ja s'ho faran? de què cal solidaritzar-se amb el defenestrat Piqué? de què els partits s'haurien d'adonar de la importància que té Europa?, tal com diu Maragall, de què Duran i Lleida no hauria de ser el candidat de CiU perquè esbiaixa massa cap a la dreta?. Aquests arguments i molts més els hem escoltat aquests dies. Tot i que alguns no són pas incoherents entre ells, tampoc podem dir que responguin a un mateix patró.
Ara bé, existeix un vot en blanc causat per una desafecció a la classe política en general, que pot criticar un allunyament entre polítics i ciutadans. Podria ser un elector que se sentiria més còmode votant llistes obertes o participant en unes primàries i que ha perdut confiança amb els partits actuals. Però existeix una altra motivació important, de crítica al propi partit. És el vot d'aquells que estan disconformes amb l'estratègia del partit més proper a les seves idees, que normalment han votat, i que volen castigar-lo perquè no ha actuat tal com esperaven. No s'atreveixen a votar-ne un de més allunyat ideològicament i el castiguen.
Qui en surt beneficiat? Lògicament els adversaris polítics que veuen com els competidors perden suport. Aquells partits amb un percentatge d'electors més polititzats i formats, com ERC i ICV, probablement tenen més perill de perdre electors cap al blanc, mentre que d'altres partits potser els perdran directament cap a l'abstenció.
Propera setmana: perspectives del vot al País Valencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada