El PSOE podria aconseguir la majoria absoluta?

05/03/2008 · Publicat a Tribuna Catalana. Les enquestes donen per segura la victòria del PSOE per majoria simple, però si alguna cosa és certa, és que en les dues darreres convocatòries a les Corts, les enquestes s'han equivocat. L'any 2000 pronosticaven una victòria del PP però no pas una majoria absoluta i fa quatre anys, tornaven a pronosticar victòria popular i va haver-hi victòria socialista. Per tant, una majoria absoluta del PSOE, que és qui porta avantatge, no és pas descartable. Per què un dels dos partits estatals aconsegueixi majoria absoluta cal que es produeixin dos fets. Per una banda, cal un context de baixa participació en què els propis electors vagin majoritàriament a votar mentre que els de l'adversari no ho facin. L'altre és que hi hagi poca competència en el mateix espai ideològic. També cal dir que, degut al sistema electoral i a la distribució provincial del vot, el PP sempre es veurà més beneficiat que el PSOE a l'hora d'aconseguir alguns diputats més amb el mateix nombre de vots.
Les majories absolutes del PSOE dels anys vuitanta es van basar en aprofitar la divisió de la dreta espanyola, que es presentava dividida entre el PP, el CDS i alguns partits regionalistes com el PAR o UV. Però sobretot, aquestes majories van coincidir en uns resultats molt baixos del PCE i IU, l'altre partit d'esquerres estatal.




Per la seva banda, l'única majoria absoluta que va tenir el PP (l'any 2000) es va basar en una gran abstenció dels electors d'esquerra, tant del PSOE com IU, que va enfonsar-se. En aquella ocasió, en zones de l'Estat com Catalunya, que tradicionalment donen suport al PSOE hi va haver una abstenció més alta del normal. La participació al País Valencià, feu dels conservadors, fou 8 punts més alta que a Catalunya. En canvi, quatre anys després, Catalunya es mobilitzà contra el PP i deixà la diferència de participació amb el País Valencià, a només dos punts.
Per tant, veure on s'està votant més pot ser un indicador de com aniran les coses. Per això cal tenir en compte dades comparatives, ja que hi ha zones de l'Estat que són tradicionalment participatives com el País Valencià, i d'altres com les Balears o Galícia que són habitualment més abstencionistes. Així, si el 9 de març la participació baixa a Catalunya però no ho fa a València o a Madrid, pot voler dir que el PP recupera posicions.



Els partits nacionalistes, l'únic fre a les majories absolutes
Però el fet d'assolir majories absolutes, lògicament, es pot veure afavorit pel fet que hi hagi menys partits al Congrés. El percentatge de vots dels dos partits majoritaris, així com el seu nombre d'escons, ha anat augmentant de forma paulatina en els darrers anys. En les dues darreres convocatòries, entre els dos grans partits estatals han sumat més de 300 diputats. Aquest increment de la bipolarització és degut a la caiguda dels partits petits i mitjans d'àmbit estatal més que no pas a un retrocés de partits nacionalistes o regionalistes.
Per una banda hem assistit a la desaparició del CDS que durant bona part dels anys vuitanta va sumar més de dos milions de vots de centre-dreta i va aconseguir fins a 19 diputats. Tot aquest electorat va ser recollit a partir de 1993 pel Partit Popular. A l'esquerra del PSOE, en les darrers convocatòries hem assistit a l'estancament d'Izquierda Unida, que de fet manté grup parlamentari propi gràcies als dignes resultats d'ICV. IU-ICV va arribar a sumar 21 diputats l'any 1996. A més, cal dir que a la dreta del PP, tots els intents per crear un força d'extrema dreta a l'estil de les que hi ha a altres països europeus han fracassat. D'aquesta manera, els únics que frenen un bipartidisme pur són els partits d'àmbit no estatal.



Aquestes forces (regionalistes, nacionalistes i independentistes) han anat mantenint una quota superior als 30 diputats en totes les eleccions al Congrés. Les enquestes actuals senyalen una possible davallada d'aquests partits. Si fos així, seria degut al debilitament del nacionalisme català, ja que aproximadament la meitat d'aquests diputats sempre són catalans. Sense l'existència d'aquests partits nacionalistes, l'alta bipolarització espanyola que es dóna a la majoria de comunitats autònomes de l'Espanya castellana faria molt més factible aconseguir majories absolutes. En definitiva, i tenint en compte l'augment constant de la bipolarització no seria gens estrany tornar a veure majories absolutes ben aviat.