I malgrat tot, Catalunya és diferent

Publicat a Tribuna Catalana.
Catalunya és diferent. I ho ha tornat a demostrar. No ho ha fet amb un increment del vot nacionalista, sinó votant a la inversa d’Espanya. Al conjunt de l’Estat, el PP ha avançat, ha guanyat en escons, en percentatge i en vots. Al principi del recompte, semblava que el PP quedava estancat però els resultats ens han acabat mostrant que ha crescut més que el PSOE. La diferència al conjunt de l’Estat entre el PSOE i el PP s'ha mantingut en 16 diputats.

Però a Catalunya no ha estat així, i la diferència entre el PSC i el PP ha passat de 15 a 18. Si no fos per Catalunya, el PP hauria guanyat clarament les eleccions a Espanya. Per tant, la clau del petit creixement socialista es deu, ni més ni menys, que als vots que ha robat als independentistes d’ERC. L’estratègia de bipolaritzar la campanya ha resultat decisiva per al PSC a Catalunya, que s’ha endut el vot anti-PP. Els debats a dos i la sensació que es tractava d’eleccions presidencials han jugat a favor.

ERC ha perdut molts vots cap al PSC, però ja se sabia que molts d’aquests eren vots prestats. ERC també ha perdut electors que el 2004 va guanyar a l’abstenció. En aquesta ocasió la participació a Catalunya ha tornat a la normalitat i ha estat més baixa que al conjunt de l’Estat, com era habitual en altres convocatòries. Caldrà recomptar amb calma quants vots d’ERC han anat al PSC, a l’abstenció i el vot en blanc, que també ha crescut en les zones de més vot catalanista, tot i que no amb els alts percentatges de les darreres municipals.

Si ERC s’ensorra, ICV i CiU han aguantat amb gran dignitat el bipartidisme ferotge de tota la campanya electoral. CiU resisteix –i fins i tot augmenta 1 diputat- en condicions adverses i ICV demostra mantenir un espai polític propi, que és d’ICV i no pas d’IU. Per la seva banda el bipartidisme a Catalunya sí que ha deixat estancat el PP. Passar de 6 a 7 diputats no són pas bons resultats tenint en compte que el 2000 en tenia 12 i que al conjunt d’Espanya els populars avancen considerablement.

S’ha acabat un cicle electoral de tres eleccions força seguides, catalanes, locals i espanyoles. Hem tingut un cicle que ens ha dibuixat tendències però que no ha provocat terratrèmols en el sistema polític català. El PSC cada vegada té més diferència de vots entre les eleccions catalanes i les espanyoles. El vot del PSC a les Corts Generals, és de veritat del PSC o del PSOE? o potser és només vot anti-PP? ERC i ICV, després dels alts i baixos dels anteriors cicles electorals, es consoliden com a partits mitjans. CiU atura tres cicles seguits de descensos continuats, i a més, sense estar al govern, marca distàncies clarament amb ERC, que en l’anterior cicle electoral havia somiat en convertir-se en el principal referent nacionalista.

Ara descansarem fins a les europees de 2009, les que menys participació tenen i menys tendències marquen. S’acaba el temps de les eleccions i comencen els debats interns.