dimecres, 28 de març de 2012

Les mil opcions davant la vaga



Publicat  a Tribuna Catalana 28/3/2012.Des de que hi ha hagut democràcia, els sindicats majoritaris han anat convocant vagues generals. Cada dos anys o cada deu anys. Tant si anaven bé les coses, i no es repartia prou la riquesa com si les coses, com ara, no van bé.
Una vaga general és un recordatori que el pacte que dóna lloc a la creació de l'Estat del Benestar comporta un reconeixement a la classe treballadora. Aquesta admet el sistema econòmic a canvi de drets laborals i de poder mantenir una pressió en la definició del sistema polític.
Aquesta pressió, degut al creixement de reivindicacions sectorials i als grans canvis en la composició de la classe treballadora,  va perdent força. Cal, doncs, cíclicament recordar que els sindicats i els treballadors organitzats tenen força per aturar el país. Democràcia representativa sí, però també pacte social. La vaga d'enguany està generant multitud de posicionaments diferents. Per una banda hi ha sectors que asseguren que voldrien fer vaga, que ho diuen públicament, però no la faran. 
No poden permetre's el luxe de perdre un dia de jornal. I menys ara. Altres, en precari, temen no tornar a ser contractats quan se'ls acabi, en poques setmanes el seu contracte. Saben que a l'empresa arriben cada dia centenars de currículums. També tenim  els que dubten de fer vaga, perquè si bé estan a favor dels motius, no creuen en els sindicats, on veuen organitzacions professionalitzades massa depenents del govern, d'on reben els diners. Altres ataquen directament als sindicats acusant-los de preocupar-se només pel manteniment dels que tenen feines estables i protegides. Acusen els sindicats de no tenir en compte l'exèrcit d'aturats. Alguns d'aquests decidiran aquesta nit si fan vaga.
Per altra banda, tenim el cíclic debat sobre si els independentistes catalans han de fer un vaga convocada en l'àmbit espanyol. El debat a twitter durant el dia d'avui entre l'independentisme ha estat contundent. Mentre uns criden a omplir la manifestació d'estelades i de contingut nacional, els altres denuncien que s'amaga el que creuen que és l'autèntic problema del país: l'espoli fiscal. En la Catalunya independent també hi haurà vagues generals i no tothom estarà al mateix bàndol.
Finalment, tenim els qui contraris al pacte que donà lloc a l'Estat del Benestar aposten per la revolució anticapitalista. Es allò d'"al capitalisme no se'l reforma: se'l destrueix". Previsiblement ocuparan les portades dels diaris, tot convertint el centre de Barcelona en un batalla campal durant bona part del dia.  En tot cas, l'actual situació social i els preparatius que s'estan fent, fan preveure una vaga molt concorreguda, amb un alt nivell de tensió al carrer i amb manifestacions massives