Respondre les agressions i molt més

Publicat a Tribuna Catalana, el 18 de gener de 2012.

El catalanisme en els darrers anys ha reaccionat de manera contundent quan ha rebut agressions. En les sentències judicials o en els atacs a la llengua el catalanisme ha actuat unit i s'ha vigoritzat.

Podem recordar la manifestació "Som una nació" (2006), la manifestació contra la crisi de les infraestructures (2007) i sobretot la manifestació contra la sentencia de l'estatut (2010). Cada agressió és percebuda com una provocació que engrandeix, cohesiona i fins i tot radicalitza el cos social català. Ara mateix estem veient com a Mallorca hi ha respostes contundents mai vistes abans contra politiques d'agressivitat contra el català. La xiulada que rebé el president Bauzà a Sa Pobla fa pocs dies fou antològica.

El centralisme espanyol no s'arriscarà a provocar Catalunya de manera frontal sabent que cada vegada que ho fa creix l'independentisme. Per entendre'ns, el govern del PP no convocarà cap desfilada de l'exèrcit espanyol a Barcelona com quan va tenir la seva primera majoria absoluta. Fins i tot ja hi ha qui proposa cedir en tema fiscal a canvi de rebaixar la política lingüística. No seria gaire intel·ligent pel catalanisme esperar noves agressions directes i caldrà prendre la iniciativa i ser capaços de marcar l'agenda. Si bé a València i a les Balears l'espanyolisme actuarà de manera directa, contra Catalunya s'actuarà de manera més subtil.

El catalanisme, però, també sap preparar-se per actuar per iniciativa pròpia i ho està començant a fer. L'onada de consultes, tot i l'ajuda inicial de la Falange i fiscalia de l'estat, fou un clar exemple d'iniciativa pròpia. En aquesta línia, aquests dies la societat civil avança de manera ferma per consolidar les posicions que va aconseguir en el darrer cicle de mobilitzacions i ho exemplifiquem amb tres iniciatives d'abast ben diferent: La primera és la caravana per l'Estat propi de diumenge passat al Maresme que assaja amb gran èxit formes de mobilització adaptades al segle XXI: fent participar a l'assistent  de forma original. La segona, la contundent campanya "Amb Independència" que fa pedagogia de la sobirania mitjançant interessants vídeos pedagògics. I, finalment, la decisió dels Lluïsos de Gràcia, una de les entitats més arrelades de Barcelona, de penjar l'estelada al balcó de manera permanent com a símbol de compromís amb els nous temps.