dissabte, 3 de març del 2012

El moment escocés de l'independentisme català


Publicat a Tribuna Catalana el 25/1/2012.

Històricament l'independentisme català s'ha emmirallat en molts països que han lluitat per la seva llibertat. La influència d'aquestes experiències s'ha notat en les estratègies però també en les nomenclatures de les organitzacions.

Així el PSAN ens recorda el Front d'Alliberament Nacional d'Algèria, el PSAN provisional i Nosaltres Sols! ens remeten a Irlanda o també el concepte "sobiranisme" que va venir fa poques dècades importat des del Quebec. Entremig influències bàltiques, balcàniques i sobretot basques. I el dilema de fins a quin punt fixar-nos tant en les altres experiències ens pot fer  oblidar la creació d'un full de ruta autènticament propi. En aquest sentit, la crítica al "mimetisme basc" ha portat a la creació de conceptes pejoratius com "basquitis" dit d'aquell que copia acríticament la lluita abertzale i que sovint dedica més temps a la solidaritat amb Euskadi que a la pròpia lluita per la independència.  Fins i tot posar massa il·lusions en altres processos pot ser contraproduent, com el resultat negatiu del darrer referèndum sobiranista al Quebec (1995) que va caure com un gerro d'aigua freda en plena campanya electoral al Parlament de Catalunya.

Ara però, és el moment d'Escòcia. Si bé les coincidències sociolingüístiques eren mes properes amb el Quebec, amb el escocesos les semblances són molt més grans que en cap altre procés. És un país de la Unió Europea que no arrossega cap conflicte nacional amb centenars de víctimes, com Irlanda o Euskadi, i que es planteja la secessió unilateral d'un territori petit respecte a un conjunt més gran. A Flandes, en canvi, la independència vindria del divorci amb Valònia, un territori semblant pel que fa a població.

Un dels punts d'interès del cas escocès és la integració automàtica del possible nou Estat independent a la Unió Europea, el que es coneix com "ampliació interior". Així la possibilitat que el govern espanyol faci xantatge amb l'amenaça d'expulsió de la Unió és un element de gran rellevància. És per això que a mesura que s'apropi el referèndum impulsat per Àlex Salmond l'interès català per Escòcia anirà en augment. Un referèndum que coincidiria, en el cas que Artur Mas no avancés les eleccions, amb les properes eleccions al Parlament de Catalunya, a la tardor de 2014.