dimarts, 28 de setembre de 2010

Quan la política no s'acaba a internet

Publicat a Tribuna Catalana el 22 de setembre de 2010.En pocs anys la revolució tecnològica i les xarxes socials han inundat el debat polític. Però fins a quin punt es tracta d’eines decisives? Informar-se i debatre sobre política per Internet i les xarxes socials és qüestió de minories selectes o afecta ja a un gruix de l’electorat?
No sabem encara quants ciberactivistes hi ha ni tampoc quants electors podrien ser capaços de canviar el seu vot degut a consignes distribuïdes per la xarxa.
Però les respostes a un pregunta del darrer baròmetre del CEO ens comencen a donar una mica de llum.

En aquest baròmetre d’estiu (juliol 2010) es pregunta als electors, per quins mitjans s’acostumen a informar sobre temes politics. Es tracta de respostes acumulatives i, per tant, normalment, es combinen dues o més respostes. Podem comprovar que la premsa diària i la televisió continuen sent els mitjans utilitzats amb més freqüència. Internet queda en quart llocs, fins i tot després de la ràdio.

Analitzant les dades més atentament veiem com aquestes varien sensiblement depenent del partit que han votat els electors. Així s’informen més per internet els electors del PP, ERC, ICV i C’s que no pas els del PSC o CiU. Això s’explica, en bona part, per la diferent composició generacional dels electors. Aquells partits amb electorat més joves tindran més tendència a usar Internet que no pas els que tenen un electorat més envellit. Una altre motiu per explicar-ho seria el diferent nivell de politització dels electors. Com més politització més ús de la xarxa ja que és el mitjà més immediat i on és possible interactuar.

Hi ha molta gent que és usuària habitual d’internet i les xarxes socials però que no les fa servir per informar-se sobre política. Fins i tot els joves fan servir més la premsa o la televisió que la pròpia xarxa per informar-se sobre temes polítics.

Fan bé els partits d’utilitzar les xarxes socials, ja que tenen una potencialitat de futur molt evident, però tampoc han d’oblidar que la majoria de ciutadans, encara que siguin usuaris d’internet, continuen informant-se de política prioritàriament a través dels mitjans convencionals