Publicat a Tribuna Catalana, el 15/9/2010
Alguns ja fa temps que han optat per votar CiU, però són molts els que encara es mouen en la disjuntiva. En el baròmetre del passat juliol, el percentatge d’indecisos era molt elevat entre els antics electors d’ERC. Molts d’aquests veuen que se’ls acaba el temps per decidir-se i mostren certa preocupació sobre la destinació final del seu vot. De l’ambient general de la Diada se’n desprenen tres idees.
Per una banda constatem que l’abstenció i el vot en blanc en aquest àmbit comencen a estar mal vistos. Hom tendeix a pensar que després de la demostració de força ciutadana del 10J, abstenir-se podria ser una mena de traïció. La visió de puresa “a mi no m’enganyaran” de moda fa pocs anys i de situar el vot en blanc moralment per sobre dels “polítics corruptes” està disminuint. A més, l’aparició de noves forces treu arguments als seus defensors.
Per altra banda, també es constata que els militants de Solidaritat i RCAT, molts d’ells antics electors d’ERC, estan molt il·lusionats. Recorden l’estat d’ànim dels republicans en les eleccions de 1992 o de 2003. Però a part de tenir militants motivats i simpatitzants, ben visibles a la diada, aquestes forces també han de tenir electors. Perquè Solidaritat o RCAT entressin al Parlament, caldria que algunes desenes de milers de persones que no han assistit mai a cap acte o manifestació seves, els votessin.
Hi ha força independentistes disposats a fer-ho, però sembla que una bona part d’ells només ho faran si perceben possibilitats reals d’entrar al Parlament. Molts d’ells asseguren que miraran amb detall les enquestes, per saber qui dels dos té més possibilitats. Les primeres que apareguin amb mostres properes als 2.000 ciutadans començaran a donar pistes fiables.
Finalment, la idea de “vot útil independentista” davant la fragmentació de propostes pot acabar beneficiant ERC. Alguns dels que fins ara afirmaven que no tornarien a votar Esquerra, diuen ara que potser caldrà fer-ho com a darrera opció, en part, perquè no els convenç cap de les alternatives que finalment s’han presentat. Aquesta tendència, que sembla creixent, és especialment significativa en persones que es consideren d’esquerres i que no veuen gens clar votar a forces que tenen un programa social poc definit.
1 comentari:
Doncs ERC. A qui si no?
Publica un comentari a l'entrada