Publicat a Tribuna Catalana el 7 d'octubre de 2010. Les enquestes assenyalen que tres partits catalans -Ciutadans, Solidaritat i Reagrupament- estan al llindar d’obtenir representació parlamentària. Si es queden sense diputats, molt probablement desapareixeran en poc temps. El seu futur pot dependre de pocs milers de vots. Per entrar a la circumscripció de Barcelona fa falta superar la barrera del 3% dels vots vàlids. En canvi, superar aquest mínim no comporta representació automàtica a les altres tres circumscripcions.
Durant la nit electoral s’estarà pendent dels vots d’aquestes tres forces i també de quines seran finalment les xifres necessàries per assolir representació. Aquestes xifres dependran de dos factors. En primer lloc, dels canvis produïts al cens electoral, petits augments del cens a Girona i Tarragona i petits descensos a Lleida i Barcelona, que no resultaran rellevants. L’altre factor, molt més important, és la participació. Si aquesta fos baixa, es necessitarien menys vots per superar la barrera del 3%. Així, podem veure com en les darreres eleccions de 2006 els diputats van sortir més “barats” que en les altres convocatòries amb més participació. Amb una abstenció rècord, com la que preveuen algunes enquestes, es podria arribar al 3% amb menys de 65.000 vots.
Pel que fa concretament a Barcelona, normalment s’associa superar el 3% a assolir automàticament 3 diputats. Fou el cas d’ ICV el 1999 amb un 3,31% o el 2006 quan Ciutadans arribà al 3,53%. En canvi, en un llunyà 1980, el Partit Socialista d’Andalusia amb un justíssim 3,03% dels vots assolí 2 escons i amb només 2.000 vots més ja hauria aconseguit el tercer diputat. Existeix, per tant, una lleugeríssima franja per damunt del 3% que donaria 2 diputats, tot i que el més probable fóra aconseguir-ne tres directament si se supera la barrera mínima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada