dimecres, 16 de gener del 2008

La demagògia centralista sobre la llei electoral

urnaDes de fa uns mesos, determinats mitjans de comunicació han fet córrer la brama que cal canviar la llei electoral per acabar així amb el xantatge nacionalista. Cal que els partits nacionalistes perdin pes per tal que no siguin decisius a l'hora de conformar governs. Aquesta idea ha estat recollida pel PP però també històricament per alguns barons del PSOE. De dir que els partits nacionalistes tenen "massa poder de decisió", es passa a afirmar que estan "massa representats" al Congrés, més del que els pertocaria pel seu pes real en el "conjunto nacional". Volen fer creure que el sistema electoral prima a les forces d'àmbit no estatal i s'argumenta sempre amb l'exemple d'Izquierda Unida. Perquè IU té menys diputats que CIU i ERC si aconsegueix molts més vots que ells?


Però com ja s'ha dit en altres ocasions, els partits nacionalistes, especialment els catalans, estan més aviat infrarepresentats al Congrés. Si hi hagués una llei absolutament proporcional, que fes que els partits tinguessin el mateix percentatge de vots que d'escons, les coses canviarien en una direcció precisament oposada a les tesis dels centralistes.

Diferència entre el % de vots obtinguts i el % de diputats (Congrés 2004)

rogerbuch1

rogerbuch2

Sí que és cert que IU és el partit que queda més malparat, però no és pas per culpa dels resultats dels partits nacionalistes, sinó pel fet que la província sigui la circumscripció electoral, fet que no assegura la proporcionalitat en aquelles amb pocs diputats en joc. A València, per exemple, amb el 5,4%, EU té un diputat però a Còrdova amb el 9,7% no n'obté cap, degut a que només hi ha 7 diputats a repartir. Si les circumscripcions fossin, per exemple, les Comunitats Autònomes, IU obtindria 3 diputats per Andalusia, a diferència dels zero que té ara.

Precisament el PP és el partit que té una diferència favorable més gran entre el percentatge de vots obtingut i el percentatge d'escons. Això és així pels bons resultats que té a les Castelles, que a diferència d'Andalusia o de Catalunya, està formada per províncies poc poblades i aconsegueix més diputats amb menys quantitat de vots.

Una de les possibilitats d'acostar-nos a una major proporcionalitat, seria aplicar la Llei d'Hondt en una única circumscripció per tot l'Estat, com ja es fa en les eleccions al Parlament Europeu. D'aquesta manera el percentatge dels vots recollits s'acostaria més que ara al percentatge d'escons obtinguts per tots els partits.

Simulació de repartiment d'escons amb una circumscripció única, amb els resultats Congrés 2004)

rogerbuch3

En aquesta simulació CiU i ERC assolirien un diputat més cada un, però en perdria un el PNB i Nafarroa Bai. El Partit Andalusista n'obtindria dos, ara no en té cap. En definitiva, IU pujaria, el PSOE, i sobretot el PP, baixarien i el conjunt de partits d'àmbit no estatal guanyarien dos diputats. Cal tenir en compte que un canvi de circumscripció també faria variar les estratègies dels partits. Així, partits com el PSM o el BNV podrien pactar amb d'altres forces nacionalistes per poder sumar, igual que ja fan a les eleccions europees.

Com es podria fer per disminuir el pes dels partits d'àmbit no estatal? Les propostes que suggereixen van en la línia d'instaurar una barrera mínima a nivell estatal. Alguns parlen de l'1% però d'altres, tal com va arribar a proposar fa uns anys Rodriguez-Ibarra, estarien per elevar-la al 5%. Aleshores només tindríem PP i PSOE al Congrés, ja que en les darreres eleccions fins i tot IU va quedar-se fregant el 5%. Realment no hi hauria cap maldecaps pels pactes, bipartidisme perfecte, i sempre el primer partit tindria majoria absoluta. Així sí que no caldria pactar ni cedir res als nacionalistes!

La propera setmana: Què ha de passar perquè el nacionalisme illenc faci història entrant per primera vegada al Congrés?

1 comentari:

Vida quotidiana ha dit...

Dos (de fet, tres) apunts que no has considerat i que compliquen les coses:

1.- El fet de què la circumscripció electoral aparegui a la Constitució Espanyola. Canviar circumscripcions implica necessàriament una reforma constitucional que molt probablement hauria de passar per referèndum.

2.- Tinc els meus dubtes sobre la constitucionalitat d'una hipotètica barrera mínima estatal. Aquesta podria tenir sentit en un hipotètic districte únic electoral (cosa inviable, ja que l'únic cas a Europa és als Països Baixos), ja que en altres tipus de districtes podria donar-se la paradoxa de què el partit guanyador a un districte no obtingués representació electoral.

3.- Fins i tot en el cas de què existís una barrera d'aquestes característiques, els partits dits nacionalistes podrien superar-la sense massa complicacions, formant coalicions de l'estil de les que munten per anar al Parlament Europeu.

En altres paraules: parlar de canviar lleis electorals és fer un brindis al sol