dimecres, 9 de gener de 2008

Catalunya: 14 de març de 2004, el tsunami anti PP


Article publicat a Tribuna catalana el 9 de gener de 2007

Durant les properes setmanes analitzarem per a Tribuna Catalana les claus d’aquestes properes eleccions a les Corts Espanyoles. Els efectes de la llei electoral, les possibilitats dels nacionalistes a les Balears i al País Valencià, el comportament electoral al senat i molts altres temes seran tractats en aquesta secció cada dimecres fins el 9 de març.

Les eleccions al Congrés de 2004 van realitzar-se sota els efectes del recent atemptat de l’11-M, que en el cas de Catalunya van acabar d’engrandir el tsunami anti PP. Però la reacció, revolta democràtica per alguns, per la gestió de la informació sobre l’atemptat només va ser la gota que va fer vessar el got. El projecte del transvasament de l’Ebre, la campanya contra Carod-Rovira per la reunió amb ETA, les accions del govern en clau centralista, la intervenció a la guerra d’Iraq, van provocar a Catalunya una mobilització sense precedents que va donar un plus de vots d’habituals abstencionistes al PSC i sobretot a ERC.

Evolució diputats Eleccions al Congrés a Catalunya








A Catalunya la participació va ser molt alta, sobretot tenint en compte que normalment és bastant més baixa que la mitjana estatal. Es diu que al migdia del dia 14-D, Anna Botella van veure la participació a Catalunya ja van saber que perdrien.

El PSC va tenir un creixement important en percentatge i vots, sobretot perquè desbancaren CiU per primera vegada com a primera força en les quatre circumscripcions. A la majoria de municipis de Catalunya amb fort component nacionalista, on habitualment guanyava amb cert avantatge es donà un inèdit triple empat entre CiU, ERC i PSC. A l’àrea metropolitana, els socialistes arrasen amb percentatges al voltant del 50%.

CiU perd vots en nombres absoluts i degut al creixement de la participació, la davallada en percentatge és més acusada. CiU deixa de ser la primera força a les circumscripcions de Girona i Lleida, tot i que en aquest darrera, per pocs centenars de vots.

Nombre de vots i percentatge. Catalunya (Congrés 2004)

vots 00

vots 04

% 00

%04

PSC-PSOE

1.150.533

1.586.748

34,1%

39,5%

CIU

970.421

835.471

28,8%

20,8%

ERC

190.292

638.902

5,6%

15,9%

PP

768.318

626.107

22,8%

15,6%

ICV-EUIA

119.290

234.790

3,5%

5,8%

EUIA

75.091

2,2%

Participació 2000

64,1%

Participació 2004

75,7%

Font: Ministeri de l’Interior


El cas més rellevant de la jornada fou el creixement espectacular dels independentistes que passen d’1 a 8 diputats beneficiant-se de la mateixa llei electoral que quatre anys abans tant els havia perjudicat. Multiplicant per tres els vots, multipliquen per vuit els diputats. ERC fa el sorpasso a CiU a més de cent municipis de Catalunya, fins i tot en alguns barris de Barcelona, com Ciutat Vella. ERC aconsegueix en aquestes eleccions els resultats absoluts més alts de la seva història moderna, tot i que com s’ha vist posteriorment, no els podrà consolidar en successives convocatòries. Alguns electors d’ERC provenen de CiU però molts de l’abstenció i de nous votants: el creixement republicà és superior a la davallada dels nacionalistes tant en vots com en percentatge.

Pel que fa als ecosocialistes, aconsegueixen 2 diputats, un més que el 2.000. De fet els guanys són modestos ja que es limiten a recuperar els 75.000 vots que EUiA havia aconseguit en solitari, en les eleccions del 2.000 i s’havien “perdut” sense obtenir cap diputat. Només són dos diputats però els donaran molt de joc, degut a l’esfondrament d’IU a nivell estatal: seran el 40% del grup parlamentari que formen amb IU.

Distribució de diputats per circumscripcions. Congrés 2004


Barcelona

Girona

Tarragona

Lleida

Total

PSC

14

2

3

2

21

CiU

6

2

1

1

10

ERC

4

2

1

1

8

PP

5

0

1

0

6

ICV

2

0

0

0

2

Total

31

6

6

4

47

La caiguda del PP és espectacular degut a que tot i l’increment de participació, baixa en vots absoluts a totes quatre demarcacions i perd la representació a Girona i Lleida. El cas més sorprenent és el de Girona. El PP confiava en retenir el seu diputat, que tant esforç li havia costat obtenir el 2.000, gràcies a que la demarcació s’elegia un diputat més. Però ERC va doblar per molt poc els vots dels conservadors i va entrar de cop amb dos diputats deixant els populars a zero.

El creixement d’ERC i el PSC és especialment notori a les Terres de l’Ebre on, després de les campanyes contra el transvasament, retallen distàncies o superen CiU i PP que eren els partits tradicionalment forts a la zona. A les comarques de l’Ebre, els republicans guanyen la “batalla”, multiplicant per cinc els vots que havien aconseguit quatre anys abans.

El PP ha perdut la batalla de Catalunya de manera estrepitosa. D’una diferència de 5 diputats amb els socialistes el 2000, ha passat a 15. De fet, la victòria socialista global es centra en Catalunya i Andalusia on el PSOE també li treu 15 diputats de diferència als conservadors. En total, el PSOE només avança en el conjunt de l’Estat al PP per 16 diputats. A més, el PP ha alimentat la bèstia i dimonitzant Carod-Rovira ha provocat que una part del vot d’esquerres habitualment abstencionista, es mobilitzés per ell.

Roger Buch, politòleg