Vols dir que vindrà gent? Afinant la mobilització!

Publicat a Tribuna catalana el 14/9/2011. Qualsevol moviment social com el catalanisme ha de decidir en cada moment quines accions tira endavant per mostrar la seva força. Hi ha accions d'agitació clàssiques, algunes de les quals van desapareixent i d'altres que es mantenen. Recordem les mítiques encartellades amb cola, les manifestacions, els manifestos amb signatures de suport, les concentracions o les rodes de premsa.

Un dels dubtes que tenen els organitzadors és el grau d'agosarament i d'ambició que han de tenir. I si no ve prou gent? T'imagines que no omplim la sala, o que la plaça de l'ajuntament es queda a mig omplir? L'important no és fer l'acció sinó que aquesta compleixi l'objectiu de demostrar un ampli suport. Més val una sala petita plena que una de gran buida.

L'èxit d'una acció que pretén reunir gent dependrà bàsicament de tres aspectes. Per una banda cal captar bé el xup-xup existent a la societat. És a dir de les ganes que hi ha de mobilitzar-se per un tema concret. En el cas del catalanisme, tot i l'excepció de les consultes, tenim tendència a les mobilitzacions reactives. Sovint criticades perquè demostren la incapacitat de marcar l'agenda però que proporcionen sonors èxits. Cal saber captar el nivell d'enfebrament de la ciutadania i fins a quin punt l'empipamenta que avui mesurem fent una ullada a les xarxes socials es pot vehicular en energia ciutadana.

En segon lloc es tracta que el públic potencial se n'assabenti. A nivell de comunicació, abans es depenia també molt dels diners i de la possibilitat de poder pagar anuncis caríssims als diaris, fet que avui amb les xarxes socials ha disminuït considerablement. Tot i així, és indispensable una bona estratègia de comunicació.

I finalment, dependrà del format de l'acte. La ciutadania agraeix el canvi i la innovació. Assistir una convocatòria també depèn del grau d'atractiu que pugui tenir aquesta. Només cal veure noves propostes de mobilització que han sortit en els darrers temps, algunes de les quals de tant innovadores com els lipdubs reivindicatius, si les mantinguéssim molt temps perdrien la gràcia. Algunes d'aquestes han trobat el seu èxit en la participació activa dels assistents marxes de torxes, les caminades populars, fins i tot passejades de motards. També la innovació, per exemple, en la tria d'espais nous per fer actes tancats és molt agraïda pels assistents.

En tot cas, el sobiranisme català està vivint un moment d'efervescència molt gran en comparació amb dècades anteriors. La combinació de propostes originals de convocatòria i les ganes de mobilitzar-se troben sovint un encaix positiu. La clau és innovar i saber moure's bé entre la prudència, per no fer el ridícul, i l'ambició necessària per fer un pas endavant. Una altra tema és fins a quin punt la mobilització esgota, però d'això en parlarem en un altre article!