La Constitució Espanyola, a diferencia d'Euskadi, va tenir un ampli suport als Països Catalans tant a nivell dels partits que hi van donar suport, com també ciutadà en el referèndum del 1978. Entre votar Constitució democràtica o retorn al franquisme la majoria no va dubtar gaire. Però no tothom hi estava a favor: per una banda l'independentisme d'esquerra no es va cansar de denunciar-la, però era un sector petit i incapaç de deixar d'escindir-se.
Tot i això, dues veus van sonar clares a Madrid per denunciar la Constitució. Una, la d'Heribert Barrera que ens ha deixat aquesta setmana i que va ser diputat al Congrés per ERC. L'altra, la de Lluís Maria Xirinachs que ens va deixar l'any 2007 i que va ser senador independent per Barcelona. Els dos, amb seient parlamentari, van advertir durant el procés constituent que la Constitució, a part de perpetrar la monarquia, limitava de manera clara les aspiracions nacionals de Catalunya. La van denunciar des de les cambres i després i van demanar, sense èxit, que el poble català no li donés suport.
Més de 30 anys després, i sobretot després de la sentència del Tribunal Constitucional amb l'Estatut, hi ha un corrent majoritari a Catalunya que ha vist clares les limitacions de la Constitució. L'any 1979 CDC, UDC, el PSUC i PSC van demanar el vot afirmatiu a la Constitució. La pregunta és si ho tornarien a fer avui els seus successors. Aquesta setmana hem tingut un nou exemple de veure que Catalunya no compta per tots aquells temes relacionats amb la Constitució, veient com els dos partits majoritaris han impulsat una reforma exprés sense consultar. Com va dir el president Barrera, caldrà anar pensant en vies de desobediència de la legalitat espanyola. Contra la legalitat, legitimitat democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada