dijous, 15 de setembre de 2011

Per una diada popular i tranversal.#ensensortim

Publicat a Tribuna Catalana el 7/9/2011. Imaginem un ciutadà català, amb bregada militància independentista que ha passat 10 o 12 anys fora del país. Torna puntualment per la l'onze de setembre d'enguany. S'espera trobar una Diada com les d'abans. Amb un gran protagonisme mediàtic dels polítics i amb una manifestació a la tarda on els diferents grups independentistes, abans que comencin els aldarulls, es compten per si són més que l'any anterior. També creu no hi haurà senyeres als balcons. Si des de la transició la premsa diu que "cada any n'hi ha menys", per pura lògica matemàtica ja no en pot quedar ni una.

Si el nostre amic arriba diumenge vinent veurà que, efectivament, els polítics continuen copant amb les seves declaracions els mitjans. A més, també veurà la manifestació de la tarda, amb el mateix recorregut que fa 30 anys. Que poc innovadors! Alguna cosa, però, ha canviat una mica.  A la manifestació  hi ha un bloc format per les plataformes sobiranistes, i així, si no vols, no cal que et posis darrera la pancarta de cap partit, que per cert, n'hi ha de nous i amb sigles ben curioses!

També ha vist un canvi al matí. Una celebració institucional al Parc de la Ciutadella, que es veu que ja han presidit tres presidents de la Generalitat i dos presidents del Parlament diferents. Sembla que gràcies a això la xiulada als partits al monument a Casanova ja no hegemonitza titulars. Continua caminant i veu una monumental Mostra d'entitats cíviques repleta de famílies durant tot el dia. Se n'adona que està al bell mig de la Festa de la Llibertat organitzada per Òmnium que al vespre es clourà amb desenes de milers de joves escoltant música del país.

Tot prenent-se una cervesa etiquetada en català, amb antics companys, se sorprèn que molts d'ells, que viuen en diferents capitals de comarca, la nit abans havien participat en marxes de torxes on hi havien anat més de dues mil persones en cada una d'elles. Com és que no ho sabia? Això no canviava, els mitjans tradicionals van preferir fer el seguiment de les recepcions oficials de la Diada a les "capitals de província". Però la gent ja ho sap pels diaris digitals, el twitter, i el facebook li van dir!

Les marxes, com va saber aviat, acaben reunint més gent que cap altra concentració sobiranista celebrada a la població al llarg de l'any i, en la majoria de casos, són un grandíssim exemple de transversalitat. Aquesta unitat tan difícil d'aconseguir a nivell nacional sí que tenia èxit a nivell local en molts casos. Mentre hi reflexiona se n'adona que al llarg del dia ha vist moltes estelades als balcons. Pregunta si tot plegat és circumstancial. Si és només aquest any amb l'enrenou del català a l'escola. I la resposta és que no, que el cicle de mobilitzacions que fa anys que ha començat i que tot i que molts el voldrien enterrat, no hi ha qui el pari.