Tot fa preveure que no ens trobem davant d'un bluf sinó del començament, com a mínim, d'un important cicle de mobilitzacions. Alguns aspectes del moviment "Democràcia real Ja!" ens en fa recordar d'altres també en forma d'acampada, com el favorable 0,7% als 90 o el contrari a la guerra d'Iraq als 2000. En aquelles ocasions es reivindicaven temes concrets però el debat assembleari i els dubtes de quina organització minoritària es feia amb el lideratge de la reivindicació també hi eren presents.
Però ara el moviment pot agafar molta volada per la situació de crisi econòmica i per la profunda càrrega global contra el sistema polític que incorpora. És un moviment que es caracteritza per l'encant de l'horitzontalitat i la repulsa a tota organització estructurada. Aparentment no sembla una mobilització a favor que els polítics recuperin decisió enfront el poder econòmic, tal com demana Stéphan Hessel , sinó que es desconfia directament de polítics i fins i tot de la democràcia representativa. L'odi a la classe política, als seus sous i als seus presumptes privilegis està fent forat, sovint amb arguments demagògics, a l'hora de criticar l'estat actual de les coses. És interessant veure com els militants i dirigents dels partits estan atents a aquesta barreja de desafecció política i anhels llibertaris que acaba d'explotar.
Mentre la dreta somriu per sota el nas, divideix i venceràs, l'esquerra oficial constata que ha perdut fa temps el control de les bases més dinàmiques del progressisme. Els moviments socials, per la seva banda, hi veuen esperança però a l'hora recorden que cal aprofitar "experiències prèvies" davant dels que diuen " aquí estem persones, no organitzacions!".
Finalment, els militants dels partits d'esquerra transformadora, perplexos, veuen com els posen al mateix costat dels banquers i polítics governants. S'hi apropen per veure què s'hi cou, tot insistint que és injust que els posin al mateix sac. El #noelsvotis tant difós durant els darrers mesos va dirigits als partits grans, no pas a nosaltres, exclamen preocupats.
La mobilització espontània del març de 2004 contra la política informativa dels atemptats de l'11-M de Madrid va acabar tenint una decisiva repercussió electoral. La gran incògnita és, en cas de créixer la mobilització durant les properes hores, fet força probable, quines conseqüències podria tenir per les eleccions de diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada