divendres, 27 de maig del 2011

La irrupció de la CUP a les ciutats. On són els límits?

Publicat a Tribuna Catalana el 25/5/2011. El 2007 la CUP sortia a la televisió per primera vegada. Davant la pregunta de quin era el seu sostre electoral,  en les eleccions de diumenge passat el va trencar del tot, ja que va entrar a moltes ciutats, sovint fent fora Esquerra.

Dels 85 municipis de més de 15.000 habitants de Catalunya, la CUP s'ha presentat a 33 i d'aquests ha aconseguit obtenir regidors a 19 i no ha superat el tall del 5% en 14. Els resultats en municipis petits han estat encara més bons però només s'ha pogut presentar a un percentatge petit d'aquests.  En total han estat 75 candidatures, més que del doble de l'any 2007. La  CUP ha repetit la fórmula que li va funcionar fa 4 anys. Intenta presentar-se només en poblacions on té una base social organitzada i on pot acreditar mesos o anys de treball municipal de base.  Observant els resultat, en molts casos es tracta d'una pujada constant i de feina feta durant varies legislatures. Són casos com el de Vic i Manresa. El 2003 no van tenir representació, el 2007 entren i ara al 2011 augmenten  resultats.  Hi ha altres municipis on han entrat ara després d'una primer intent com Sant Cugat, de dos intents com Girona, o fins i tot, que han entrat al primer intent com a Reus. Hem vist també els primers estancaments en ciutats com Mataró o Vilafranca,  on havien tingut molt bons resultats el 2007.

La CUP ha topat a les grans ciutats del cinturó roig de Barcelona on queda molt lluny del 5% com a Terrassa, Badalona i L'Hospitalet.  A l'altra cara, la irrupció a Sant Cugat i la crescuda espectacular a Molins de Rei, municipis de l'àrea metropolitana amb sòlida trajectòria de vot catalanista.

Pel que fa a Barcelona, la militància de la CUP ha aconseguit, en l'època 2.0, encartellar tota la ciutat talment com si fóssim a la transició. S'ha arribat gairebé al 2% dels vots i s'han aconseguit el vot de moltes persones no directament implicades en el moviment socials  dels barris que la CUP sempre reivindica.  Els resultats de Barcelona permeten treure la calculadora per mirar si sense la proximitat que s'aconsegueix a les ciutats petites es podria arribar al 3% a les eleccions al Parlament a tot Catalunya. Probablement la CUP tornarà a debatre la idoneïtat de presentar-se a les eleccions catalanes. No és només un debat sobre les possibilitats de reeixir. Sobretot caldrà veure com encaixa un model de democràcia directa, que convoca assemblees obertes per decidir els pactes municipals, en el marc d'un Parlament que representa milions de persones.

On és el límit de la CUP? Quin és el sostre d'una organització d'ànima horitzontal en un sistema pensat per partits amb lideratges mediàtics?  Pot sobreviure en el temps una organització que sovint amaga la cara dels caps de llista en benefici del col·lectiu i que afirma que la "professionalització" els mataria? Serà la CUP absorbida pel sistema o, més aviat, embalada pels aires assemblearis de les acampades, instaurarà una nova forma de fer política?

5 comentaris:

Jordi Solà ha dit...

He seguit les teves anàlisis i he trobat a faltar una sobre com s'ha distribuït el vot entre opcions independentismes depenent de quines llistes s'havien presentat al municipi.
Si Esquerra presenta llistes a gairebé tots els municipis i la CUP o SI a molt pocs, menys d'un centenar, els resultats finals en són deutors.
Però ja que has treballat les dades, trobaria de gran interès veure com s'ha distribuït el vot independentista d'allí on s'ha presentar Esquerra i la CUP. Per exemple.

Roger Buch ha dit...

Jordi, aviam si trobo temps per mirar-ho. En principi a les ciutats competeixen les tres llistes alhora quedant sempre SI la última però sovint "impedint" que uns o altres assoleixin el 5%. En pobles petits no crec que passi tant. Salut!

toni@civit.cat ha dit...

Roger,
a Premià de Mar la CUP es diu Crida Premianenca. Ha tret 2 regidors a les darreres eleccions municipals. He trobat a faltar aquesta informació.

Jordi Solà ha dit...

Ja sé que aquest post és de fa molt de temps però hi va haver qui es va entretenir a fer l'anàlisi que et suggeria i no sé si la vas arribar a veure. Avui hi he pensat un altre cop desant la info a l'Evernote.

Aquí comparant Esquerra i la CUP allí on es presenten i aquí comparant amb ICV.

Roger Buch ha dit...

Jordi, gràcies!