Publicat a Tribuna catalana el 14/08/2007 resumint l'entrevista apareguda al núm. 1208 del setmanari El Temps (7 d'agost de 2007).
El politòleg Roger Buch, en una entrevista al setmanari El Temps, analitza el seu últim llibre, L’esquerra independentista (EI), que proporciona les claus d’un moviment que va més enllà d’ERC. En aquesta, Buch afirma que l’independentisme és “una part de la societat catalana, que és força important i representativa i que fins ara havia quedat bastant amagada”
D’altra banda, analitza la situació d’ERC, com a únic partit que es defineix independentista i que té representació al Parlament de Catalunya, i de les CUP (Candidatures d’Unitat Popular) que varen aconseguir un gran resultat les darreres eleccions municipals. D’Esquerra comenta que pateix “una crisi de creixement” i ho argumenta tot dient que “un partit no pot créixer al 50% durant tres eleccions seguides”. Pel que fa a les CUP, constata que és el punt en comú de l’EI i ressalta que “la unitat no és l’únic motiu que impedeix a aquest moviment créixer”, car ERC i “una societat com la nostra que es mou en la centralitat” són els altres dos motius, segons Buch. Factors que li fan concloure que “és difícil que en l’àmbit autonòmic aconsegueixin 30.000 vots per a obtenir diputats”. Altrament, però, destaca com a positiu de l’EI la gran “capacitat de ser atractiu per a gent molt jove” i “la vitalitat dels seus casals”, en contraposició a “la figura del líder que no agrada”, tot i els referents musicals que tenen.
De l’independentisme comenta que es troba “en un moment dolç” i ho exemplifica en “la imatge del Camp Nou l’any 1981, quan es va fundar la Crida, amb moltes senyers i alguna estelada, contraposada amb el partit Catalunya-Euskadi de l’any passat, on tot eren estelades”. Amb el que puntualitza que “la societat ha incorporat un esperit sobiranista que no hi era”. I albira que “amb el proper canvi generacional la meitat dels catalans podrien ser independentistes. A Convergencia, el sobiranisme […] arriba als 45 anys”. Tot i que augura que la qüestió determinant a l’hora d’aconseguir la plena sobirania nacional, serà si “l’altra meitat que no és independentista serà antiindependentista o, simplement, no serà independentista”.
Finalment, constata una “desafecció simbòlica amb Espanya” per les “pràctiques polítiques del PSOE i del PP” i la manca de voluntat per “fer un estat plural”. I, d’altra banda, l’existència “d’un sobiranisme econòmic o judicial” com a “reacció natural a la submissió” davant d’això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada