Xirinacs 77: mig milió de vots contra la Constitucio

Publicat a Tribuna catalana 03/09/2007

Lluís Maria Xirinacs serà recordat per molts motius, però cal dir que des del punt de vista electoral va marcar una de les pàgines més interessants de la transició. Sense el suport de cap gran partit va plantar-se al Senat el 1977 empès per més de mig milió de barcelonins. A les eleccions preconstitucionals del 15 de juny de 1977 es va estrenar el sistema electoral vigent fins ara: cada província elegeix quatre senadors per un sistema majoritari limitat, on els electors poden marcar un màxim de tres candidats. D'aquesta manera, habitualment surten escollits els tres candidats del primer partit o coalició i el primer candidat de la segona força.

Els tres primers candidats elegits el 1977 per la circumscripció de Barcelona van ser els de l'Entesa dels Catalans: Josep Benet, que fou el més votat de tot l'Estat, Francesc Candel i Alexandre Cirici (+ 1983). L'Entesa dels catalans era una àmplia coalició catalanista i d'esquerres que rebia el suport de grups com el PSC (C), el PSOE, el PSUC i ERC. Presentant tres candidats de reconegut prestigi era la clara favorita. El quart senador elegit fou Lluís Maria Xirinacs que concorria com a independent i assolí més de 550.000 vots, a força distància del cinquè candidat. Rebé el suport de cristians de base, de grups de defensa dels drets humans i de l'independentisme aleshores minoritari.
Xirinacs, gràcies al carisma aconseguit després d'anys de lluita incansable pels drets polítics i sense l'ajuda de cap gran organització, passà per davant dels candidats de Catalunya i Democràcia, que tenien el suport de CDC i UDC, i també del populista Eduardo Tarragona i dels candidats de la UCD.

Xirinacs, durant els dos anys que estigué al Senat, es mostrà clarament contrari a la 'reforma' i es posicionà article per article contra la nova Constitució monàrquica que no reconeixia el dret a l'autodeterminació. Ho registrà al llibre Constitució, paquet d'esmenes on hi podem veure totes les que presentà i que foren tombades una per una. Tot i que el 6 de desembre de 1978 Catalunya aprovà la Constitució sota la por del retorn al franquisme, sempre és bo recordar que no fou una minoria la que veié amb ulls crítics el procés de transició democràtica.