L'ofensiva municipal dels extrems

18/04/2007 · Crònica Electoral · Roger Buch, politòleg
Una de les novetats d’aquesta convocatòria electoral a Catalunya és la implantació, per primera vegada amb una certa força, de tres petits partits supracomarcals que se situen als espais polítics extrems i fortament ideologitzats. Es tracta de Ciudadanos, de la Plataforma per Catalunya (PxC) i de la CUP. Mentre continua la davallada de les agrupacions d’independents en relació a altres convocatòries, aquestes formacions aprofiten per intentar consolidar-se presentant més candidatures que mai. En bona part no es tracta de candidatures bolet, com pot presentar alguna altra força nova sense cap possibilitat, i poden fer perdre regidors en algunes capitals de comarca a les forces tradicionals.

Qui surt amb avantatge són els Ciudadanos – Partit de la Ciutadania (Cs) que ja no són extraparlamentaris i que volen ser presents en molts municipis, sobretot de l’àrea metropolitana. El partit espanyolista se la juga a Barcelona on el fet de quedar-se fora, encara que sigui per poc, li pot suposar un fort sotrac. Compta amb l’empenta de l’èxit en les eleccions al Parlament però probablement ja no amb el favor de determinats mitjans de comunicació estatals que els van donar suport. Presentarà més de 60 candidatures, moltes d’elles en municipis on en les anteriors eleccions van superar o fregar el 5%. Recordem que és necessari arribar a aquest percentatge per entrar en el repartiment de regidors i, com es veu a la taula, en molt municipis es van quedar amb el quatre i escaig.

També trobem la populista Plataforma per Catalunya (PxC) que es centra en la denúncia de la immigració, motiu pel qual se l’ha acusat reiteradament de xenòfoba. El 2003 va presentar 6 candidatures municipals i va obtenir representació a Vic, Manlleu, Cervera i el Vendrell. En aquesta ocasió, pretenen arribar a la cinquantena de candidatures, tot i que està per veure quantes d’aquestes responen a un suport real. Es presentaran a diferents municipis d’Osona, d’on és el seu líder, i a altres poblacions de la Catalunya interior amb elevat nombre de població extracomunitària. A part dels citats, també seran presents a capitals com Olot, Manresa, Mataró i Barcelona.

Finalment, i a les antípodes ideològiques d’aquests dos grups, se situen les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) que reben el suport de Casals i organitzacions de l’independentisme revolucionari, situats a l’esquerra d’ERC i d’ICV. Impulsen una quarantena de candidatures i participen en una quinzena més juntament amb grups d’esquerra alternativa com l’Entesa de Sabadell o de l’Entesa del Progrés Municipal (vinculada a ICV). Actualment la CUP té representació a capitals de comarca com Valls i Vilafranca del Penedès i van tenir bons resultats a Manresa, Vic i Mataró tot i no obtenir-hi regidors. En aquesta convocatòria es presenten també a poblacions com Berga, Girona, Lleida, Terrassa, Sant Cugat del Vallès o Granollers destacant algunes poblacions mitjanes de la segona àrea metropolitana com Martorell, Molins de Rei, Cardedeu o Sant Celoni. Tot i que en molts d’aquests municipis no arribin al 5%, el fet d’aconseguir alguns centenars de vots els pot donar prou força per ser reconeguts com a actors en la vida política local.

Tant la PxC, que només va aconseguir 4.892 vots (0,15%) a les eleccions del Parlament de 2003 i que ja no es van presentar el 2006, com la CUP, que va ensopegar l’única vegada que ha participat en una convocatòria supramunicipal (Europees de 2004, on va obtenir 6.185 vots, el 0,29%) aboquen tots els seus esforços a les municipals, que és on poden rendibilitzar més la seva feina. Un creixement de la CUP aniria en detriment d’ERC i d’ICV. Pel que fa a la Plataforma per Catalunya, pel seu caràcter de partit monotema pot restar vots a tothom, però sobretot al PP, que a Vic, per exemple, el 2003 perdé l’únic regidor que tenia. Finalment, Ciudadanos a les eleccions al Parlament va robar vots tant als socialistes com al PP. Tot i que inicialment semblava que aquest partit havia de recollir el vot espanyolista d’esquerres del PSC, el màxims percentatges de vot sobre el cens els va obtenir als barris més benestants de Barcelona.

Cal veure, doncs, quina serà la magnitud del creixement d’aquests nous grups, però segur que, en menor o major mesura, afectarà als resultats dels cinc partits consolidats del sistema de partits català.