Punts de votació El Carmel (Horta-Guinardó) 10 Abril

El diumenge 10 d'abril hi haurà quatre punts de votació al Carmel per a la Consulta per la independència organitzada per Barcelona Decideix.

• Boca Nord - C/ Agudells 37-45
• Rambla del Carmel 2 (cantonada Dante)
• Parròquia Sta. Teresa - Llobregós 130
• Plaça Salvador Allende (amb Santuaris) Aquí. 

Horari de de 9h a 20h

Més informació: Horta-Guinardó Decideix
Tots els punts de votació de Barcelona: vegeu mapa

L'hora de la veritat de Barcelona Decideix

Publicat a Tribuna Catalana, el 30/3/2011.

La campanya de Barcelona Decideix va cremant etapes. Els primers objectius de mobilització dels entorns més actius i de recollida de vot anticipat s’estan complint de manera molt satisfactòria. Independentment del percentatge de participació final el procés de Barcelona Decideix està constituint un revulsiu ciutadà molt rellevant.
El suport de les entitats ha estat espectacular. Fora molt difícil d’imaginar només fa uns anys que la UGT i el FC Barcelona, per exemple, donessin suport a una consulta per la independència. També fa sensació la el llarguíssim llistat d’associacions de barri de tot tipus. Ens consta que sovint moltes entitats petites, poc acostumades als posicionaments polítics, han hagut de debatre a les seves juntes i fins i tot assemblees el seu suport a Barcelona Decideix. Debat democràtic sa que passa la mà per la cara a totes les teories sobre participació ciutadana dels darrers anys. No es tracta de decidir el nom d’una plaça ni el color de les façanes, les entitats demanen que es pugui decidir sobre les fronteres del nostre país. Ni més ni menys.
També cal destacar d’aquestes setmanes l’engrescament dels voluntaris que han fet autèntiques demostracions de força, sobretot durant els darrers caps de setmana. Els tendals blancs de Barcelona Decideix han estat esquitxant contínuament cantonades i sortides de boques de metro. Els “Ja he votat”, “m’espero al 10 d’abril” o “és que no sóc de Barcelona” són entomats sempre amb un somriure pels incombustibles voluntaris. Vot a vot es va omplint l’urna de la dignitat.
Els percentatges de vot anticipat permeten augurar que com a mínim ja estem parlant d’una de les iniciatives de mobilització ciutadana més reeixides de la història de la ciutat. Res a envejar a consultes municipals de cost milionari o a campanyes mediàtiques que només mobilitzen a la pràctica a minories molt actives.
Però ara ve el més difícil i que, de fet, només es va arribar a aconseguir en alguns municipis. Que el 10 d’abril sigui considerat per molts ciutadans com un dia electoral, en que la famílies, per exemple, compleixen el ritual democràtic de sortir plegades de casa per anar a votar. Per què això passi no només falta que voluntaris i entitats apretin aquests darrers dies engalanant els balcons de banderoles blanques, sinó que també des dels mitjans de comunicació, i amb això els partits polítics hi poden ajudar molt, se’n parli de manera constant i continuada. La implicació en gestos simbòlics dels partits polítics, que haurien de fer un parèntesi en les seves campanyes pre-electorals, mitjans de comunicació i personalitats pot ser el que acabi de decantar la creació d’aquest clima ciutadà.

Barcelona, la dificultat d'arribar al 5%

Publicat a Tribuna Catalana, el 23/02/2011. A diferència de les eleccions al Congrés i al Parlament, als Ajuntaments és necessari obtenir un 5% dels vots vàlids per poder entrar-hi. A Barcelona, la xifra en vots absoluts que representa aquest 5% depèn de la participació. En les darreres tres convocatòries ha oscil·lat entre 30.000 i 38.000 vots. Arribar a superar aquesta xifra no és pas fàcil per als partits que no tenen representació i que no comptaran amb publicitat institucional.

Hi ha tres candidatures que, tot i intentar-ho, aparentment tindrien moltes dificultats per aconseguir-ho. En primer lloc, Ciutadans. En les darreres eleccions a l'Ajuntament va fregar el 4% i no va poder aprofitar l'empenta de les eleccions catalanes. Curiosament, a les darrers eleccions al Parlament, Ciutadans va millorar els seus percentatges al conjunt del país però va baixar a Barcelona, on va passar del 4,51 al 4,08%. No és pas un bon auguri per a ells. L'electorat percep Ciutadans com una bona marca per a les eleccions al Parlament però no per a altres eleccions. Són, però, els que més opcions tenen.

En segon lloc, avui mateix s'ha presentat la candidatura CUP Alternativa per Barcelona, fruit de la coalició entre la CUP i "Des de baix". A les darreres eleccions al Parlament la candidatura anticapitalista "Des de Baix" va obtenir 2.050 vots a Barcelona (0,29%), i a les eleccions al Parlament Europeu, Inciativa Internacionalista que comptava amb suports de l'Esquerra Independentista en va aconseguir 4.185 (0,9%). Tot fa preveure que la CUP, que té implantació a força barris, obtingui millors resultats que aquestes candidatures però situant-se encara lluny del 5%.

Pel que fa a Solidaritat Catalana, tot apunta a que podria tenir problemes fins i tot per arribar a l'1% que va aconseguir Pilar Rahola quan el 1999 es va presentar de cap de llista pel Partit per la Independència. Joan Laporta només va aconseguir un 2,9% al Parlament a la ciutat de Barcelona. Ara no només Laporta farà campanya amb ERC sinó que alguns dels qui van votar Solidaritat donaran suport a la CUP. De tota manera, encara que li vagin molt malament les municipals a Solidaritat, el seu futur es decidirà d'aquí a 4 anys a les properes eleccions al Parlament.

L'edat dels electors catalans

Publicat a Tribuna Catalana, el 16/3/2011.

Des de fa uns anys s'havia donat el cas que partits petits i mitjans com ERC i ICV aconseguien bons resultats en els electorats més joves. Vèiem com els electorats de CiU i PSC s'anaven envellint. Molts dels vots que perdien aquests partits eren directament per decés dels seu electorat. Amb les dades de record de vot del passat 28N del darrer baròmetre del CEO, podem veure la distribució per edats dels diferents electorats. SI i C's són els partits que concentren més el seus vots entre les franges joves. Ambdós són partits petits i que mostren poca fidelitat de vot. De fet, els joves són habitualment més capaços de canviar de vot. Als electors més grans, els costa més "trair" el seu partit.



Font: Baròmetre CEO 1a onada 2011

Veiem també com ICV té l'electorat concentrat en el 1r i el 3r tram mentre que Esquerra té els votants distribuïts en tots els trams però amb menor presència entre els de 50 a 64 anys.

CiU i sobretot el PSC tenen un electorat més envellit. En el cas del PSC a mida que passen els anys l'electorat es va envellint més. Tal com s'explica en aquest article de la Fundació Campalans, elecció rere elecció puja la mitjana d'edat dels votants socialistes.

CIU havia patit també aquesta tendència però comença a capgirar-la. Tot i que acumula el gruix dels seus votants en les franges més altes, ha aconseguit penetrar entre els nous votants. La demostració és que en la franja de 18 a 35 anys, igual que en tots els altres trams, CiU també és el partit més votat. En canvi, el PSC, que és el segon partit en nombre de vots, només assoleix la quarta posició en aquest tram, per darrera d'ICV i d'Esquerra.





Font: Elaboració pròpia amb dades de la 1a onada del baròmetre 2011 del CEO.

Per altra banda, el PP és el partit que més regularment distribuït té el seu electorat. El que no podem saber amb certesa és en quins trams és el tercer partit més votat, degut a que a Catalunya molts votants del PP amaguen el seu vot i el record de vot sempre apareix molt per sota dels resultats realment obtinguts.

El cercle viciós de l'independentisme

Publicat a Tribuna Catalana 9/3/2011. L’independentisme català ha estat sempre molt procliu a les escissions. Des de la fractura del FNC que va donar lloc al PSAN l’any 1968 comptem més d’una dotzena de grans escissions. Moltes d’elles traumàtiques i que han marcat la trajectòria de molts dirigents i la cultura política del sector. La tendència escissionista és habitual en espais polítics extraparlamentaris. Per tant, les escissions de l’independentisme extraparlamentari no eren pas més habituals que les de l’extrema dreta, l’esquerra revolucionària o el moviment ecologista.

Les primeres escissions de l’independentisme modern passaven cada 3 anys. Excepte la primera, eren escissions dures, que acabaven amb la lluita per la propietat de les sigles i amb l’obertura de profundes ferides, fins i tot en algun cas reals, el rastre de les quals perdura en el temps. Després van venir una segona onada d’escissions totes elles al voltant d’Esquerra. Les primeres de grups que no es posaven d’acord sobre si havien d’integrar-s’hi, després de la marxa esperpèntica dels dirigents que veien perdre el control de l’organització i, posteriorment, de militants que en marxaven atribuint al partit republicà apoltronament i falta de contundència.

La tercera fase que hem entrat és l’escissió exprés. Abans les escissions es covaven durant mesos. Tenien un recorregut i un desenllaç més o menys previst. Amb Solidaritat i Laporta veiem que la velocitat s’ha desbocat. Escissions i reconciliacions exprés, ferides que s’obren i es tanquen ràpid. Tant sorprenent és la reconciliació de Carretero amb Esquerra com la trencadissa de Solidaritat en poques setmanes.

Quan ens pensàvem que ho havíem vist tot en el món de l’independentisme, ens trobem amb una nova versió de la modalitat “fugida del líder”. El qui aporta la immensa majoria dels vots de la coalició en marxa, mentre que els que es queden fan veure que no ha passat res, com si no sabessin la patacada que els espera a les municipals.

Tot plegat dibuixa un escenari de recomposició d’espais on probablement, tot i que les escissions no s’acabin, ja no obriran ferides tant profundes. Ja no es tracta de saber qui és més pur sinó de com s’aconsegueixen més vots i més diputats per arribar a la independència. Les eleccions fan de filtre i selecció, i en aquest context enfadar-se i desenfadar-se serà menys car i potser fins i tot menys traumàtic pels electors. 

Els electors de Solidaritat: homes, joves, informats i... molt infidels

Publicat a Tribuna Catalana 2/03/2011.S'està parlant molt aquests dies sobre les tensions entre els dirigents de Solidaritat. Però què en sabem del seus electors?. La publicació del primer baròmetre electoral del 2011 del CEO ens  permet observar quines són les característiques de les persones que a les darreres eleccions al Parlament van votar SI.


En primer lloc observem que els electors de SI tenen, i en algun cas de manera extrema,  característiques comunes de partits mitjans i petits com ICV, ERC i C's. Electorats joves, masculins, amb  alt  nivell d'estudis i amb una  inclinació per informar-se de política força superior a la mitjana. Els electors de Solidaritat són els més joves i de manera molt destacada, els que tenen una proporció més alta de vot masculí. Són també  els que més s'interessen per la política i els que es consideren més ben informats sobre aquesta temàtica. Destaca un altíssima audiència per RAC1 en detriment de Catalunya Ràdio i un alta audiència de mitjans digitals en català per informar-se sobre temes polítics. Aquestes característiques són comuns, en general, a l'electorat jove , masculí i catalanoparlant. També tenen un nivell  d'estudis superior a la mitjana tot i que inferior al de Ciutadans i ICV. En el terreny ideològic són els més favorables a la independència i els que parlen català més sovint i en més àmbits. En canvi, igual que a C's, tenen diversitat de posicionament  en l'eix dreta- esquerra i, com a promig, es situen al centre, a l'esquerra de CiU i a la dreta del PSC.


Potser la dada més destacable és el baixíssim nivell de fidelitat de vot que mostren. Tot i haver votat SI, molts d'ells afirmen que si es tornessin a fer ara les eleccions votarien CiU o ERC. En tot cas, i sempre segons el baròmetre, SI quedaria clarament fora del Parlament si es repetissin les eleccions. Això contrasta amb el que li va passar a C's l'any 2007. Després d'haver entrat per sorpresa al Parlament i enduts per l'eufòria inicial, les primeres enquestes postelectorals els auguraven un creixement considerable.

Només el 13% de simpatitzants del PSC de Barcelona donen suport a Hereu

Tot i la victòria de Jordi Hereu a les primàries  de Barcelona, lluitant contra l’aparell del PSC i contra la mediàtica Montserrat Tura, aquest no ho té gens fàcil per revalidar l’alcaldia. Analitzar el resultat d’unes eleccions primàries és complex ja que no hi ha prou casos al nostre país com per poder treure conclusions. De tota manera, hi ha alguns elements que ens poden donar pistes per a la interpretació.

Una dada clau és el nivell de participació. Una participació alta voldrà dir que el partit està mobilitzat i, per contagi, serà més fàcil animar a l’electorat. En termes globals, la participació de militants del PSC de Barcelona ha estat prou alta, un 63,37 % del cens. Cal tenir en compte que es donaven tots els ingredients perquè passés: es  presentaven dues primeres espases , amb ampli ressò mediàtic i, a més, amb un resultat presumiblement igualat.  En total, un 39,1% dels militants amb dret a vot, han donat suport a Hereu. Els altres han votat per Tura o bé s’han abstingut. Per altra banda,  com era de suposar, els simpatitzantsparticipen menys que els militants. La participació dels simpatitzants ha estat només del 23,5%.  La dada en si no podem valorar-la com a baixa però sí que ho és més quan constatem que només un 13,2% dels simpatitzants registrats han  acabat votant Hereu. És aquest un indicador de les dificultats que podrà tenir el candidat a les properes eleccions. Si com diuen les enquestes,  els potencials electors preferien abans Tura que Hereu, en aquest cas els simpatitzants es trobarien en un punt intermig,sí  a favor d’Hereu però sense cap especial emoció.

Per a Hereu, millor haver fet primàries que no haver-ne fet. Ha aconseguit quota de pantalla,  cohesió dels seus seguidors i sensació de sortir-se’n  d’una tendència clarament negativa. Però la baixíssima mobilització dels simpatitzants a favor seu no és pas un bon presagi per al candidat.  Si la desmobilització que han mostrat els simpatitzants del PSC és una mostra de l’estat d’ànim del conjunt de l’electorat socialista, el canvi d’hegemonia a l’Ajuntament deBarcelona aviat serà un fet.

El sistema electoral de la Diputació de Barcelona beneficia al PSC i perjudica Esquerra

Publicat a Tribuna Catalana 16/2/2011. Una de les eleccions més desconegudes que hi ha són les de les Diputacions. Organismes amb un pressupost alt que tenen una característica peculiar. No són responsables de política d’atenció directa als ciutadans, fet que els evita el desgast popular en què estan sotmeses les altres administracions.

Diputats provincials a la Diputació de Barcelona:

	1995	1999	2003	2007
PSC	22	30	24	25
CIU	18	13	13	16
ICV	7	3	7	4
PP	3	4	5	4
ERC	1	1	2	2

Font: Diputació de Barcelona

El fet que la Diputació de Barcelona, feu socialista des de la transició, pugui caure en mans de CiU, ha motivat un cert interès per saber com s’elegeixen els seus diputats. Tal i com marca la Llei Orgànica de Règim Electoral Central, els diputats provincials s’elegiran a través dels partits judicials a partir dels resultats que obtinguin les diferents candidatures a les eleccions municipals. Aquest fet genera algunes paradoxes, com el fet que la majoria de circumscripcions electorals tenen molt pocs diputats, en alguns casos només un. D’aquesta manera estem més a prop d’un sistema electoral de tipus majoritari que no pas d’un de teòricament proporcional. En el cas de Barcelona, els partits judicials de Vic, Igualada, Vilanova i la Geltrú i Berga només elegien el 2007 un diputat provincial. En aquelles eleccions podem veure com el PSC, que a les eleccions al Parlament surt lleugerament perjudicat en el repartiment d’escons, es troba en una situació inversa. Els socialistes obtingueren el 2007 el 37 % dels vots que els donaren 25 diputats, que significa un 49 % del total. En l’altre extrem ERC, el gran perjudicat pel sistema, que obtenint un 10,8% dels vots només li pertocaren 2 diputats, el 3,9% del total.

Diferència % de vots i % de diputats. Eleccions a la Diputació de Barcelona (2007)

	Dip.	% dip.	% vots	Dif.
PSC	25	49,0	37,0	12,0
CIU	16	31,4	24,5	6,9
ICV	4	7,8	12,5	-4,6
PP	4	7,8	11,5	-3,7
ERC	2	3,9	10,8	-6,9

Font: Elaboració pròpia amb dades del Ministeri d’Interior

És una demostració més, contra el que creu molta gent, que els problemes de representació electoral no tenen a veure gaire amb la regla d’Hondt, sinó amb la mida de les circumscripcions i amb el repartiment d’escons dintre d’aquestes. És bo tenir present aquestes dades perquè quan els partits exigeixin lleis electorals que siguin justes, recordin de demanar-les per tot tipus d’eleccions, no només en aquelles on actualment surten perjudicats.

Barcelona es llança al carrer pensant en el 10 d’abril

Publicat a Tribuna Catalana el 9/02/2011. La consulta independentista a Barcelona que se celebrarà el 10 d’abril s’ha posat en marxa fa setmanes a la recerca del vot anticipat. Una consulta d’aquestes característiques en una ciutat tan gran comporta un munt de dificultats, ja que la vinculació dels ciutadans amb el teixit associatiu i amb els mitjans de comunicació locals és sempre més feble. Però Barcelona té a favor que, tot i la seva magnitud, té un percentatge de vot sobiranista superior al de ciutats metropolitanes com Sabadell, Mataró, Mollet, Cornellà o Terrassa on ja s’ha fet la consulta. També té a favor que si la consulta aconsegueix esdevenir notícia d’interès nacional, els ciutadans de Barcelona en sentiran a parlar força.

No hauria de ser gaire difícil superar els nivells de participació de ciutats com Lleida, Tarragona o altres metropolitanes. Però una primera fita seria igualar la participació de la consulta que va fer l’Ajuntament barceloní sobre la Diagonal(12,17,%). Aquest fet tindria un doble valor ja que per una banda, en aquella consulta s’hi van destinar uns recursos públics molt més grans que els que s’utilitzaran. A més, la meitat dels votants van fer-ho per internet. En les consultes independentistes, per garantir una rigorositat que precisament la de la Diagonal no va aconseguir, no es pot votar per internet, fet que dificulta més la participació.

En tot cas, constatada la dificultat d’apropar-se a les participacions de les convocatòries electorals, la consulta de Barcelona Decideix es pot arribar a convertir en la més multitudinària de les iniciatives cíviques fetes mai a la capital de Catalunya. Des de l’organització hi ha hermetisme sobre el nombre de vots anticipats ja recollits però es traspua optimisme per la gran implicació de voluntaris, fedataris i l’enorme suport d’entitats de tot tipus i, des d’avui, també personalitats. Una part de l’èxit dependrà de la capacitat per produir un crescendo continuat de mobilització des d’ara fins al mateix 10 d’abril.

Font: www.decidim.cat i www.bcn.cat/diagonal.
Nota: Tot i que les dades de participació de Diagonal-BCN no responen a un mateix criteri respecte el cens electoral, s’ha cregut interessant posar-les en una mateixa gràfica a nivell comparatiu.

Esquerra necessita remuntar a les municipals

Publicat a Tribuna Catalana, 2/02/2011. Esquerra fins ara sempre ha tret més vots a les eleccions al Parlament que a les Municipals. Si això tornés a passar suposaria un desastre de grans dimensions per als independentistes. És a dir, si Esquerra baixa a les properes municipals en la mateixa proporció que ho ha fet a les del Parlament, els resultats serien pèssims. En principi hi hauria motius per pensar que ERC pot iniciar una remuntada, encara que sigui lleu, i que les passades eleccions van ser les que va tocar fons. Els resultats d’Esquerra s’hauran de comparar amb els resultats de les darreres municipals, però també, i això és el més nou, amb les catalanes del novembre passat. Els cal millorar resultats en percentatge i en vots absoluts per poder encarar el futur amb certes perspectives.

Les eleccions municipals de 2007 van ser contradictòries per Esquerra. Per una banda en moltes comarques interiors aconseguia els seus millors resultats, amb percentatges superiors al 20% i un augment considerable de regidors i alcaldes, gràcies a presentar més llistes. Per altra banda, en altres comarques i sobretot en les grans ciutats, més sensibles als corrents de fons, ja iniciava molt clarament el descens pronunciat dels darrers anys. Fou simptomàtic el cas de Barcelona on perdé gairebé la meitat dels vots, tot i que degut al descens de participació, només un regidor. La recent reedició del segon tripartit a la Generalitat començava a passar factura.

De cara a les properes els resultats d’ERC, dependran en part del comportament dels partits més propers. En un primer nivell de competència els partits que li van prendre més vots directament al novembre: Reagrupament i Solidaritat. Els primers ja han renunciat a plantar cara als republicans i han facilitat pactes de gran pes simbòlic com Puigcerdà o Barcelona. Pel que fa a SI, hi ha un gran interrogant. Tot i que volen presentar fins a 100 llistes són pocs els municipis mitjans i grans on, a part de coixí electoral, tenen un projecte municipal consolidat. En canvi, una llista a Barcelona encapçalada per Laporta sí que podria arribar a restar-los força vots. En un segon nivell de competència trobem per una banda una CiU a l’alça i per altra banda, una CUP que presenta noves llistes i que el 2007 va créixer a costa d’ERC, sobretot en aquells municipis on els republicans (Vic o Berga per exemple) havien patit crisis internes. 

Davant de la incertesa dels resultats de les candidatures que ocupen espais propers, Esquerra s’aferra a la seva implantació regular arreu del territori. El partit s’ha dessagnat electoralment però no s’ha esberlat. Aprofitant la seva presència a les institucions va aconseguir fer-se present el 2007 en molts municipis on fins ara no s’hi presentava. La recuperació d’Esquerra dependrà de la capacitat que tingui per mantenir el gran nombre de llistes en municipis petits i mitjans i, a la vegada, de recuperar la centralitat en l’espai independentista nivell nacional,  que li faria treure bons resultats en els municipis grans.