Un clàssic domèstic en escenari internacional pensaran alguns. La possibilitat d'aquesta final espanta a molts culers. El munt de nervis previs al partit serien massa difícils de pair per una bona part de la culerada. Per a molts la probabilitat d'humiliar l'etern rival queda eclipsada per la por a la derrota.
Però aquest partit, pel que té d'excepcional, tindria un efecte importantíssim per visibilitzar el fet nacional català. Milions d'espectadors d'arreu del món esperarien trobar una aferrissada rivalitat local entre dos ciutats importants d'un mateix país. La capital política contra la capital econòmica. Però no és el cas, en realitat seria la constatació d'un enfrontament nacional. En una banda senyeres i estelades. És sabut que quan l'afició culer viatja per Europa, el símbols de catalanitat creixent ostensiblement. A l'altra banda no trobaríem banderes de la Comunitat de Madrid sinó d'Espanya
No un enfrontament entre regions d'un país, sinó entre la metròpoli i la colònia que vol marxar. Potser aquest enfrontament no és finalment possible i insistim que molts culers el temen, ja que saben que a un sol partit el Madrid és molt perillós. Però tot i el risc esportiu, aquesta final esdevindria molt probablement la visualització internacional més important de la història del conflicte entre Catalunya i Espanya. L'any passat el partit va ser vist en directe per vora 100 milions d'espectadors. El Bayern i el Chelsea tindran la paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada