Publicat a Tribuna Catalana el 29/12/2011
Catalunya viu una interessant paradoxa amb la reivindicació de seleccions esportives oficials. Un estranger que ens observés preguntaria... però els catalans què volen exactament? Que les seleccions esportives no coincideixin sempre amb els estat oficials, o volen ser directament un Estat?
Observant qui forma la Plataforma pro Seleccions Catalanes o el públic assistent als partits de la selecció catalana de futbol, on hi ha més estelades que persones, segurament arribaria a la segona conclusió. Aquests volen les seleccions com a eina per aconseguir la independència! En canvi, observant algunes enquestes i sobretot l'actuació dels governs de la Generalitat de diferents colors polítics, sí que veuria que hi ha més gent a favor de les seleccions esportives catalanes que no pas de la plena sobirania.
Entretant, el nostre estranger també veuria que cada any molts dels que es consideren els més independentistes en arribar a aquestes dates començarien a repetir que això de fer un partit de futbol de costellada no porta enlloc, que si "fórmula esgotada", que si ja no ve Brasil, etc. També en veuria d'altres responent que cal aprofitar qualsevol oportunitat per fer present la reivindicació catalana i que un espectacle d'aquests amb desenes de milers d'assistents i televisat és un gran esdeveniment d'impuls de la consciència nacional i també d'internacionalització del fet català.
El nostre amic estranger, amant del bon futbol i sempre encuriosit per l'espectacle de grades animades i acolorides, finalment, pagant 10 vegades menys del que van pagar uns cosins seus per anar al Camp Nou fa poques setmanes, no dubtarà a pujar divendres al Lluís Companys per veure la millor selecció catalana de la història, entrenada per Johan Cruyff i amb vuit campions del món sobre la gespa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada