Perquè un partit entri al Parlament cal que obtingui o bé el 3% dels vots vàlids a la circumscripció de Barcelona o bé un percentatge superior a les altres demarcacions, al voltant del 5%. Aquesta mateix pregunta ens la fèiem el gener de 2009. Curiosament l'anàlisi que vam fer és calcat al que va passar el 2010, no amb la CUP que no es va presentar, sinó amb Solidaritat. Tot i que en aquestes darreres eleccions municipals la CUP no va presentar-se a gaires municipis, ja comencem a tenir més dades per una previsió. La primera és que comença a tenir un gruix de vots a Barcelona (1,95%) lluny de la marginalitat però que encara hauria de pujar una mica per compensar i poder arribar al 3% a tota la circumscripció. La segona constatació és que a la circumscripció de Girona els resultats van ser molt bons. Així els resultats en cinc de les deu poblacions amb més cens on es va presentar superarien el mínim necessari: Girona (9,28%), Figueres (6,28%), Blanes (4,5%), (6,28%) Salt (10%) i Banyoles (10,4%). La presència de tres regidors a Girona, i sent la ciutat un referent comunicatiu per tota la circumscripció, podria facilitar arribar al percentatge necessari per obtenir un diputat.
Però la clau és saber si l'electorat de la CUP, que valora la política de proximitat a les municipals, en unes eleccions nacionals pot preferir altres forces. Tots els partits convencionals juguen a potenciar la imatge del candidat que és la manera d'identificar-se més fàcilment amb la llista que vols votar. La CUP hauria d'optar o bé per presentar un candidat mínimament conegut que caldria buscar o bé arriscar-se a "revolucionar" la campanya i fer-ho sense cares visibles. Però l'electorat més allunyat del nucli militant poden sentir-se temptats de votar a, si fos el cas, partits encapçalats per López Tena o Junqueras, dos candidats no coneguts pel gruix de la població però molt valorats per les bases independentistes, que els han gaudit en "proximitat" durant anys de xerrades pel territori. En tot cas els resultats dels partits, a part dels propis encerts, també depenen molt de l'estat de gràcia en que arribin els competidors de l'atapeït espai electoral independentista.
4 comentaris:
Rellegit un any després, podriem dir que Junqueras i Tena han guanyat bastant popularitat en aquests mesos.
En tot cas, el que estic convençut és que una part (molta?) del vot municipal a la CUP no el té en propietat i "retornarà" a ERC, ICV... Per tant, caldria veure d'on es podria sumar altres vots per arribar al 3%.
Jo no conec ningú que havent votat la CUP digui que ho deixarà de fer en pro d'ICV o ERC.
I penso que la CUP té possibilitats per Girona (molt segur que entrin), possiblement per Barcelona (a mitjes) i per Tarragona, perquè ha estat fent molt bona feina a llocs com Reus amb el cas Innova, a Valls, etc.
Aquí només analitzes que la CUP la voten els independentistes, però "ara que tothom ho és", ja veurem que acaben fent els sectors més d'esquerres del país que entenen que és clau ser-hi en l'actual conjnutura.
Jo dic: 1 per Girona, 3 per Barcelona, 1 per Tarragona (5 diputats en total).
Hola anònim,
jo si que conec força gent votant habitual d'ERC que a les catalanes van votar SI i a les municipals (a bcn, per exemple) CUP. Ells no són de ningú i no podem presuposar què faran però a la seva vida han votat més ERC que altra cosa i l'Oriol ara agrada força...
Veurem la capacitat d'aglutinar vot anticapitalista si és que hi és, però estem d'acord que l'oferta d'opcions frontereres ICV, SI, ERC és atractiva. Evidentment no em refereixo als simpatitzants directes i actius de l'EI que aquests faran directe cap a la CUP sense dubtes. salutacions,
Finalment ja sabem que la CUP es presenti. Ara per ara no veig possibilitats que tinguin representació. Però alerta a Girona...
Publica un comentari a l'entrada