dimecres, 31 d’agost de 2011

Esquerra al Congrés: de 1 a 8, de 8 a 3 i de 3 a…

Publicat a Tribuna Catalana el 3/8/2011. Quan algú puja molt de cop té el risc que la caiguda sigui més alta. Esquerra tenia habitualment un diputat al Congrés, va passar de cop a 8 (2004)i després de caure a 3 (2008) ara pateix per conservar la representació en aquestes eleccions avançades.

L'onada d'eufòria entre la militància i els simpatitzants més propers per l'arribada d'Oriol Junqueras a la direcció del partit encara no es fa notar a les enquestes. De fet, ERC porta baixant de manera continuada en 6 convocatòries i no és pas fàcil trencar la tendència.  Ara ERC té dos diputats per Barcelona i un a Girona. El pànic a quedar a fora és ben present sobretot després del que va passar a la majoria de les grans ciutat del país.  Els nervis per triar candidat són normals. Queden poques setmanes i s'han de proclamar candidatures. L'avançament no els ha anat bé als republicans, que haguessin volgut tenir més temps per poder presentar el partit renovat al seu electorat.

Però el context no és pas desfavorable  per  a ERC ja que  en qualsevol convocatòria  no només depens de tu sinó que també de l'estat de gràcia dels adversaris propers.  Tot sembla indicar que ni la CUP ni Solidaritat es presentaran a les properes eleccions. De fet, una part important del vot de SI a les eleccions al Parlament i del de la CUP a les municipals provenia directament d'antics votants republicans, que podrien retornar si perceben que la renovació va en la bona línia. Veient aquest panorama, així com el presumible fracàs d'una crida a l'abstenció per part d'aquests grups el flanc independentista més "impacient" quedaria cobert.  També cal destacar que els votants més sobiranistes de CiU no estan pas eufòrics amb el cap de llista per Madrid.  Recordem que els darrers caps de llista de CiU en les altres eleccions, Ramon Tremosa, Artur Mas i Xavier Trias van votar "Sí" a la independència en les consultes, mentre que Duran i Lleida ni va acostar-se a les urnes.

En definitiva, d'estar patint per la supervivència a iniciar la remuntada, tot és encara ben obert i dependrà de la capacitat que tingui la nova direcció de visualitzar i fer creïble la renovació a tota la globalitat del seu electorat.