dijous, 17 de maig del 2007

Les llegendes urbanes del vot en blanc, el vot nul i la llei d'Hondt



16/05/2007 · Roger Buch, politòleg
Existeix una llegenda urbana que assegura que votar en blanc és exactament el mateix que votar la llista que té més vots. És a dir, molta gent pensa que efectivament el votar en blanc significa votar el mateix partit que guanya. Res més lluny de la realitat, un vot en blanc és simplement un vot en blanc i no se suma a cap altra llista. Les candidatures tenen més o menys regidors a partir dels vots que obtinguin, i prou. Votar en blanc es pot interpretar de moltes maneres i és un tipus de vot que actualment gaudeix de cert prestigi: per exemple, i al revés que l’abstenció, les enquestes sempre donen un nivell més alt de vots en blanc del que hi acaba havent en realitat.

Podem veure a la taula com són precisament les eleccions municipals aquelles que, històricament, recullen més vots en blanc. Precisament la sorpresa del passat 1-N va ser que es va arribar a un 2% del vot en blanc, fet inèdit per unes eleccions al Parlament però que ja s'havia donat a Catalunya en les eleccions locals de 1999.
El vot nul no és un vot vàlid
Per la seva banda, els vots nuls són aquells on es vota alguna papereta de candidatures no autoritzades, s'hi fa alguna anotació o s'hi ratllen o subratllen alguns candidats. Els vots nuls no compten com a vots vàlids. Una dada curiosa: en les eleccions municipals, les llistes només poden participar en la distribució de regidors si superen el 5% dels vots vàlids emesos, és a dir, la suma de vots a candidatures més vots en blanc. En aquest sentit, des d'alguns sectors independentistes alternatius que prediquen normalment l'abstenció s'ha arribat a demanar que, per evitar que Ciudadanos entrin a l'Ajuntament de Barcelona, es voti a algun partit minoritari o en blanc, ja que d'aquesta manera augmentaria el nombre de vots necessaris per arribar al 5%, fet que no succeiria si s'optés per l'abstenció o el vot nul.
Precisament del vot nul se'n va parlar força quan ERC va proposar-se imprimir paperetes amb alguna consigna pròpia per al referèndum de l'Estatut. Finalment, tot i que els republicans van optar pel No, més d'un elector es va quedar amb la idea i, segons expliquen els interventors, el 18-J aparegueren força paperetes nul·les (0,9% al conjunt de Catalunya, que fou xifra rècord) moltes d'elles amb proclames independentistes.
La llei d'Hondt, la culpable de tots els mals
Una altra idea força estesa és que tots els mals del sistema electoral són culpa de la Llei d'Hondt. Aquesta Llei s'utilitza en tot tipus d'eleccions a l'Estat Espanyol excepte en les eleccions al Senat, que precisament són les úniques que, d'entrada, ja no pretenen ser proporcionals. Es una llei que s'usa per repartir els escons en un sistema de representació proporcional [simulador electoral] i, comparat amb altres mètodes, garanteix una proporcionalitat prou alta. Els problemes dels nostres sistema electoral són bàsicament uns altres. D'una banda, si el nombre de diputats o regidors a elegir en una circumscripció és petit, la proporcionalitat no és gaire efectiva. Ho podem comprovar en circumscripcions amb menys de 6 diputats o, precisament ara, en les eleccions a ajuntaments molt petits.
Per altra banda, la majoria de disfuncions del sistema electoral tenen a veure amb el fet d'assignar més diputats del que tocaria proporcionalment per població en circumscripcions demogràficament febles. D'aquesta manera, si el comportament electoral de la circumscripció és diferent que el global (casos de Girona, Lleida i Tarragona a les eleccions al Parlament) poden tergiversar la proporcionalitat global. Com és sabut, en dues ocasions a Catalunya (1999, 2003), el partit que havia obtingut més vots no fou el que va obtenir més diputats.
Ni les barreres electorals -com el famós 5% de les Corts Valencianes-, ni les circumscripcions massa petites, ni la sobrerepresentació territorial tenen a veure amb la Llei d'Hondt, que és una eina prou efectiva per aconseguir que la proporció dels vots obtinguts per cada partit s'assembli a la proporció d'escons/regidors que acaben tenint. El cas de la diferència entre proporció de vots i diputats a la Diputació de Barcelona, no tenia pas res a veure amb la Llei d'Hondt, sinó amb el fet que els partits judicials fossin la circumscripció electoral.
En les properes eleccions, els municipis seran directament les circumscripcions. En els municipis mitjans i grans hi haurà una gran proporcionalitat en l'assignació d'escons. Podem observar en les següents taules que com més alt és el nombre de regidors a elegir, més proporcional resulta l'assignació d'escons. La columna de la dreta de la taula ens mostra la diferència entre el percentatge de vots i el percentatge d'escons obtinguts. Com més s'aproximi a 0 en totes les candidatures, més alta serà la proporcionalitat:


Sí que és cert que, en aquests tres municipis, les dues candidatures amb millors resultats sempre estan sobrerepresentades, però les diferències, excepte a Carme, on només es juguen 7 regidors, són gairebé irrellevants.

7 comentaris:

Vida quotidiana ha dit...

Bé, en el cas de Carme, part de la sobrerrepresentació s'explica perquè els percentatges sumen 140% ;) Una mala passada de l'Excel que en cap cas invalida l'excel·lent article que has fet.

Toni Jover ha dit...

Molt bo el bloc, l'hi he fet una ullada arribant des de Vilaweb. Soc un politòleg també i reivindico no només l'alliberament nacional, sinó el reconeixement de la nostra professió, que molt sovint les passa magres per aconseguir ofertes laborals interessants.
Salut, des d'ara tens un nou lector!

Salvador ha dit...

(repeteixo aquí el comentari que he fet al teu primer post quan vas inaugurar el bloc perquè no sé si pots arribar a veure'l. Tu mateix pots esborrar-lo si t'arriben per duplicat)

Hola Roger,
Ahir vaig rebre el mail del teu pare invitant-me a la presentació del teu llibre. Malauradament no podré assistir encara que m'hagués agradat.
Et vull felicitar per la teva incorporació al món dels blocaires...
veig que ets encara més "novato" que jo mateix, que vaig començar a muntar el meu bloc al febrer, però realment allò que em va engrescar a progressar en aquesta aventura va ser a ran de la taula rodona que vau organitzar a Omnium el 22 de març, sobre el fenòmen dels blocs en català. Allò em va estimular i després, gràcies també a l'amable ajut de dos dels blocaires presents, en Toni Ibáñez i en Marc Vidal, que m'han ajudat molt i m'han encoratjat molt, citant-me fins i tot en els seus blocs i fent-me comentaris als meus post's.
Desde avui he posat un enllaç al meu bloc Sorrobloc, del teu nou bloc, així anem teixint una xarxa de gent coneguda i amb objectius comuns. Visca Catalunya...!!!

Papitu ha dit...

Molt interessant però m'agradaria afegir que si bé el votar en blanc és entregar el vot a la candidatura guanyadora, sí que es pot convertir en un càstig indirecte a les candidatures amb menys suport doncs els dificulta el seu accés (sempre és clar que hi hagi un topall de vots vàlids per entrar a la repartició d'escons).

Papitu ha dit...

Disculpa volia dir... votar en blanc NO és entregar el vot a la candidatura guanyadora...

Ramon Mallafre i Gispert ha dit...

Respecte al vot nul del passat referèndum, els qui si ho vam promoure varem ser un grup de gent al voltant de http://www.votaindependencia.org

Salutacions.

Anònim ha dit...

Hey Roger, m'agradaria saber una cosa, si posem per el cas la quantitat de persones que anessin a votar sigués d'un 100% i la quantitat de vots en blanc d'un 55%cap partit politic arribaria a tenir vots suficients com per entrar al parlament no? això fa que el vot en blanc sigui tant poderos que el sistema tremola davant d'ell per això el volen manimpular i canviar-ne el significat no? o sigui a part de que és un vot que promou en participar de les eleccions, el que fa és donar veu directa al poble, fins al punt en que si més del 50% de la gent votés en blanc d'un total d'un 100% el que passaria és que no podrien governar cap dels partits, ni minoritaris ni majoritaris, o sigui que seria un canvi en la mentalitat del poble a un nivell trascendental, és així?