dijous, 10 de maig de 2007

Poble a poble: la batalla de la Catalunya interior


La majoria de catalans viuen en poblacions de més de 15.000 habitants on impera una lògica bastant semblant: els 5 principals partits no tenen problemes per presentar llistes electorals. Si bé tothom estarà pendent de les tendències de les capitals i sobretot de Barcelona, una gran batalla es lliura a la Catalunya interior i la segona àrea metropolitana. Vegem-ne alguns dels seus trets diferencials.
L'augment del nombre de candidatures
La primera batalla és la de poder presentar un nombre més elevat de candidatures. En aquestes eleccions municipals a Catalunya, el PP, ERC, PSC i ICV augmenten les llistes presentades als municipis catalans. El creixement de les candidatures dels tres partits d'esquerres és prou espectacular i provocarà que en molts municipis petits es passi de dues candidatures a tres o quatre. Però potser CiU podria sortir beneficiada d'aquesta fragmentació del vot d'esquerres en municipis mitjans, ja que la presentació de més candidatures podria dividir el vot progressista.

Paral·lelament, en els darrers anys hi hagut un descens continuat del nombre de regidors independents electes. També han anat a la baixa un tipus de candidatures independents d'esquerres que en algunes comarques es presentaven agrupades sota el paraigua d'una denominació genèrica. Ens estem referint a grups com Independents pel Progrés Municipal d'Osona (IPMO), a Progrés del Berguedà, Plataforma progressista de les comarques gironines o l'Agrupació d'Independents Progressistes i Nacionalistes (AIPN) a Ponent.

Tant el PSC com ERC han aconseguit en alguns casos que antics candidats de CiU de petits pobles es passessin a les seves llistes. Tot i les queixes de CiU, aquests candidats no deixen de fer el que estaven fent abans: apropar-se al partit que governa la Generalitat.

Nombre de candidatures presentades a Catalunya

Les marques blanques de l'esquerra
PSC , ERC i ICV des de 2003 patrocinen llistes independents en molts municipis. Els paguen la campanya a canvi que els seus vots comptin per al propi partit a les eleccions a Consells Comarcals i a les Diputacions. Així, tenim Acord Municipal (ERC), l'Entesa pel Progrés Municipal (ICV) i Progrés Municipal (PSC). De fet, algunes de les llistes que es presenten ara per AM, EPM o EM ja existien com a agrupacions d'electors i el que s'ha fet és integrar-les; altres s'han creat de nou. Hi ha doncs molts municipis on no apareix el nom del partit sinó només la sigla de la marca blanca junt amb el nom que prenen els independents en aquella població. Per exemple: Cellera Acció Municipal -AM; Espinelves un Poble-PM o Nou Maçanet-EPM.

CiU ha criticat als tres partits d'esquerres de no donar la cara i amagar quin partit està darrera d'unes sigles tan genèriques. Ha impugnat aquestes llistes perquè considera que no s'haurien de poder comptabilitzar conjuntament si no duen el mateix nom. Tot i que el litigi encara no està tancat, en principi la Junta Electoral no els ha donat la raó. Els d'ICV es defensen dient que en el seu cas es tracta d'un pacte amb un partit diferent d'ICV i registrat que es diu EPM.

municipals07_09maig2

Les llistes fantasma del PP
En alguns municipis petits apareixen les llistes fantasma del PP formades per candidats d'altres poblacions. En molts casos els militants forans acaben d'omplir la llista quan no hi ha prou voluntaris, però fins i tot en alguna ocasió són de fora tots els candidats, com ja s'ha denunciat a Tribuna. Els electors del PP en eleccions autonòmiques o estatals, abans voten a altres llistes que les del seu partit quan perceben que són llistes fantasma. Així podem veure els resultats d'alguns municipis on el PP no passà de l'1%. Què porta al PP a presentar aquestes llistes? Encara que no obtinguin regidors, els pocs vots els serveixen per sumar per al Consell Comarcal i la Diputació, i també compten en el recompte final simbòlic entre PP i PSOE a nivell estatal on es veu quin és el partit que ha "guanyat" les eleccions municipals. Però sobretot els serveix per poder dir que s'han presentat més llistes que en d'altres ocasions i no aparentar debilitat.

Els nous veïns de casa: buscant metres quadrats
Un fenomen dels darrers anys ha estat el creixement demogràfic espectacular de municipis residencials situats entre 30 i 50 quilòmetres de Barcelona. Moltes ciutats de l'àrea metropolitana, no només Barcelona, expulsen als joves que comencen una nova vida en una altra població amb més metres quadrats dels que tindrien si es quedessin a la població d'origen. Això provoca que en municipis del Vallès, del Maresme, de l'Anoia o del Garraf hagi crescut el cens electoral i augmentat el nombre de regidors del consistori. Els nous veïns fins que no tenen fills no acostumen a arrelar-se a la població i per tant a l'hora de votar són més abstencionistes i no coneixen les dinàmiques locals. Si, tal com diu el tòpic, als municipis petits i mitjans "es vota la persona" quan no es coneix "la persona", per desesperació dels candidats, els nouvinguts voten ideològicament sense conèixer la solidesa dels diferents projectes.

Els nous veïns comunitaris: buscant feina
És sabut que a Catalunya ha augmentat el nombre d'estrangers de manera espectacular en els darrers anys. La majoria dels estrangers, a diferència d'algunes poblacions d'Alacant o de Mallorca, són extracomunitaris (senegalesos, marroquins, gambians, bolivians, peruans, equatorians...) i per tant no poden votar en cap cas. Si que poden votar i ser votats els ciutadans de la Unió Europea, precisament només a les eleccions municipals tal com indica la Constitució. Això afecta des del passat 1 de gener a la nombrosa comunitat romanesa que a Catalunya es concentra sobretot a les àrees rurals de l'Ebre i del Camp de Tarragona. Incipientment, alguns milers de romanesos, no pas la majoria, s'han registrat per votar i alguns ja s'han integrat en llistes municipals de partits catalans. Caldrà estar atents al seu comportament electoral.

En definitiva, les eleccions en municipis petits són les que mobilitzen més els ciutadans i és on hi ha més participació, i també més nervis per als milers de candidats. Sovint en municipis petits pot venir d'una dotzena de vots obtenir un regidor més o fins i tot l'alcaldia.


09/05/2007 · Roger Buch, politòleg (www.tribuna.cat)