Publicat a Tribuna Catalana (21/04/2010)
En els darrers anys l’independentisme emocional d’arrel identitària s’ha complementat amb les argumentacions de caràcter pràctic que, sobretot, expliquen els avantatges econòmics de la sobirania. Encara més recentment l’independentisme ha posat l’accent en el “dret a decidir” de tots els catalans, que són aquells que han triat aquest país per viure, independentment de la seva identificació nacional. Més enllà de les teoritzacions d’aquest independentisme inclusiu i del “dret a decidir” que s’han fet tant des de l’àmbit polític com acadèmic, anem trobant símptomes de com també el catalanisme polític de base està apostant amb èxit per aquesta via.Un d’aquests símptomes són els centenars de vídeos que les comissions locals de les consultes estan elaborant aquestes setmanes. Podem veure com en el seu argumentari per animar al vot no hi apareix l’estelada sinó persones de totes edats i condicions que van repetint en català, castellà i altres llengües, que tant si s’opta pel sí com pel no, es tracta de “poder decidir”. No s’apel·la a la identitat catalana, sinó a participar, a ser escoltats, a triar sense limitacions externes. Poca bandera, poc dèficit fiscal i molta democràcia. Caldrà veure com es consoliden aquest diumenge les consultes a les grans ciutats, però el relat que utilitzen les comissions és inapel·lable i, per rebatre’l, els contraris han de fer malabarismes.
Un altre símptoma el veiem en els resultats de les enquestes d’opinió. Ja fa temps que aquestes auguren un creixement de l’independentisme i, sobretot, que a Catalunya existeix una majoria partidària de l’exercici de l’autodeterminació. En una àmplia i recent enquestaelaborada per la UOC es pot comprovar que fins a un destacadíssim 82% dels ciutadans catalans estan d’acord amb l’afirmació inconstitucional que “Catalunya ha de tenir el dret a decidir lliure i democràticament el seu futur polític”. Una altra dada que ofereix aquesta enquesta és que el principal motiu per votar a favor de la independència és “perquè seria una via pacífica i democràtica” per davant d’argumentacions simbòliques o fins i tot d’arrel pràctica. No és així, en canvi, pels contraris a la independència, que apel·len sobretot al “sentiment i a la convicció”.
t a les consultes. Trobades amb cinquanta o cent persones, on es nota l'il·lusió de fer alguna cosa important i on em recorden que els nivells d'assistència superen sempre les expectatives. L'organització de les consultes està sent molt espontània, sense una direcció clara. Això comporta que la gent se senti propera a les comissions locals però a la vegada també genera diferents estils i discursos. Un exemple d'aquesta espontaneïtat és la convocatòria de diferents onades en mesos consecutius. Té sentit haver fet una onada "fluixa" al febrer, després de l'onada forta del desembre i de la de l'abril?. Probablement, si s'hagués planificat des d'un punt de vista general, hagués estat millor una seqüència més progressiva. En tot cas, el 25 d'abril hi haurà consultes a un munt de municipis i els ulls posats en grans ciutats com Girona, Manresa i Lleida. Tot i que alguns mitjans, com els que van silenciar l'
