Dafne abans de l’Alba: Independència, sexe i violència!

M’acabo de llegir pràcticament d’una tirada i amb entusiasme “Dafne abans de l’Alba” de l’Héctor Bofill. Còctel que podríem resumir en la trinitat “Independència, sexe i violència” en què transiten els dos personatges principals del llibre. Dos pols oposats que s’atrauen i que venen a representar dues maneres d’entendre moltes coses. Precisament una de les curiositats del llibre és el descobrir en les tensions dels personatges, les pulsions internes de l’independentisme, del mateix Bofill, i perquè no?, del propi lector.
Els darrers anys per Sant Jordi han triomfat assajos sobiranistes. Enguany tindrem novel•la independentista, molt més política que no pas l’anterior “Neopàtria” de Bofill, que ja començava a apropar-s’hi. Dafne té molts elements per destacar: una història actual, grans dosis d’erotisme i moltes picades d’ullet al militant independentista que es reconeix en l’entorn.
Respecte a les anteriors novel•les, continuem trobant alguns dels mots predilectes de Bofill, com ara immund, definitiu, tèrbol, immolació beatífic, sacrifici, temptació, purificar, revelació, desbocat... tot i que cada vegada més diluïts en benefici d’una lectora cada vegada més àgil i amena. ;-) Bona lectura!