Ja el tenim aquí! 100 motius per ser independentista

Per encarar bé el 27 S 2015, ja és a les llibreries "100 motius per ser independentista" de Cossetània Edicions!

Què té la independència que convenci tant? Com és que hi ha tants catalans que s’han sumat darrerament al projecte per la plena sobirania? I és que no hi ha un sol motiu, n’hi ha molts! Motius racionals, motius emocionals, motius polítics... En aquest llibre hi trobareu fins a 100 motius de pes i ben diferents per defensar la independència.

Aquest és un llibre ideal tant pels convençuts que volen tenir més arguments com pels que encara estan dubtant i els falta aquell motiu que els acabi de fer decantar la balança!

Per saber-ne més: 

Pàgina Facebook
Fitxa del llibre
El llibre a Twitter #100motius
Aquí podeu llegir un un tast del llibre

Si voleu organitzar una presentació del llibre al vostre casal, delegació o assemblea territorial... roger@buch.cat

5 objectius de l’independentisme d’avui fins al 27S

Una victòria clara de l’independentisme el 27S és condició necessària però no suficient per proclamar l’estat propi amb garanties d’èxit.  Sembla que el setembre sigui molt lluny, però cal arribar-hi amb els deures ben fets. Aquests són cinc objectius que caldria tenir assolits abans d’anar a votar al setembre. 

1. Tenir a punt les estructures d’estat 

Sobretot ens referim a la Hisenda nacional i la Seguretat Social, claus per poder funcionar com a Estat. És imprescindible que quan es proclami la independència es tingui la Hisenda organitzada i que pugui recaptar des del primer minut. És clau que el renovat pacte CiU -ERC funcioni a tot gas i que tots els partits que ho vulguin participin del disseny d’aquestes estructures. Us imagineu un partit d’esquerres català que renunciés a dissenyar la futura Seguretat Social de la nova República Catalana? No s’ho perdonaria mai...

2. Guanyar les eleccions municipals 

No només per agafar embranzida de cara al 27S sinó sobretot per assegurar el govern de les quatre diputacions i que l’alcalde de Barcelona sigui independentista. És important també que l’independentisme passi a governar grans ciutats ara governades pels socialistes o pel PP. És molt diferent proclamar la independència tenint els governs municipals de Tarragona, Lleida, Badalona, Sabadell o Terrassa, que proclamar-la sense el seu suport. En definitiva, posar el poder municipal a disposició de la proclamació del nou Estat.  

3. Assegurar suport internacional

És una tasca que pertoca sobretot al govern. És indispensable per poder força la negociació amb l’Estat Espanyol quan aquest es negui a acceptar la voluntat majoritària dels catalans. Al 9N es va començar a guanyar el favor i la comprensió de la premsa internacional estupefacte davant la  prohibició de la consulta per part de les institucions espanyoles. Ara toca convèncer als governs que la determinació catalana va de debò. 

4. Donar caràcter plebiscitari a les eleccions

Només seran eleccions plebiscitàries si la gent creu que ho són. I només la gent s’ho creurà si es detalla un full de ruta convincent posterior a la victòria independentista. Cal fer del 27-S una data novament èpica, extraordinària i això també és tasca de les entitats civils que amb la seva mobilització ho faran creïble igual que ho van fer amb el 9N.

5. Visualitzar com serà l’estat propi

De tot el que s’ha dit això és el més important per guanyar les eleccions del 27S. Cal omplir de contingut la independència. Estat propi per tenir una República, per eliminar aforats i privilegiats, per garantir el dret a l’habitatge, per votar en llistes obertes, per millorar les comunicacions i les infraestructures, per eliminar la pobresa energètica, per reduir l’IVA cultural... No es tracta ara de tornar a escriure en un paper blanc “el país que somio” sinó de fer un pas més i consensuar entre els partits independentistes una dotzena de canvis molt pràctics i a l’hora de forta càrrega simbòlica que s’assoliran amb l’estat propi. Visualitzar la nova República és el que la farà creïble i ajudarà a decantar els pocs centenars de milers de vots que falten per assegurar una victòria clara de l’independentisme. 

Tres constatacions, un projecte i una via per arribar-hi

Conferència que vaig fer a l'Institut d'Estudis Catalans el passat 30 d'octubre en el marc del simposi 'Federalime. Autonomisme. Independentisme: el pensament catalanista des dels orígens fins al segle XXI', organitzat per la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'IEC, i el Centre d'Història Contemporània de Catalunya.

En la primera part de la conferència faig un repàs a l'evolució de l'independentisme català des de 1980 fins l'actualitat a partir d'analitzar els partits polítics, l'opinió pública, la societat civil i la cultura política. I aixó en quatre fases:

- Resistència (1980-1989)
- Normalització (1990-2003)
- Ebullició (2004-2011)
- Procés (2012-2014)

En la segona part em pregunto quin és el pensament polític predominant del moviment polític que resumeixo en tres constatacions, un projecte i una via per arribar-hi.

Història d'un hashtag #apeudemesa

Diumenge a la nit, juntamet amb l'usuari de Twitter Javier del Campo @fonamental , des del Canadà, vam crear el hashtag #apeudemesa amb l'objectiu que els usuaris el fessin servir per anar donant dades de les meses electorals que s'escrutessin.

L'origen el podeu veure aquí.

Com que les televisions no podien donar dades fins les 23.00 el hashtag va esdevenir molt popular. En pocs minuts milers d'usuaris el van fer servir per saber com anava l'escrutini i aviat es va convertir en tendència TT a Barcelona i a Espanya.

Els usuaris feien tweets afegint l'etiqueta #apeudemesa i posaven el resultats dels seus municipis o simplement de les meses on eren. Aviat es veieren algunes tendències que l'escrutini oficial va corroobar, com la irrupció també a Catalunya de Podemos o el gran ascens d'ERC.

Diferents mitjans es van fer ressò d'un fenòmen nascut de manera espontània del que es va arribar a dir que era molt més interessant de seguir que la televisió. En tot cas, un bon exemple de treball col·laboratiu que ens brinden les xarxes socials i que alguns experts n'han fet uns bons comentaris.

Alguns mitjans que es van fer ressò del "fenòmen":

Vilaweb Resultats oficials. Twitter s'havia avançat
Vilaweb El perquè de l'etiqueta que va revolucionar la nit electoral
El Periódico Twitter burla el silenci informatiu imposat per la UE la nit del 25-M
Diari Ara La falta de dades impulsa el recompte a Twitter amb #apeudemesa
324.cat I Twitter va avançar-se a l'escrutini #apeudemesa 
BTV Interventors i membres de meses filtren resultats per Twitter
Hola Mariola Reflexió sobre el fenòmen per part de la periodista Mariola Dinarès
Vicky Miró I Twitter va avançar-se a l'escrutini #apeudemesa Storify
Xavier Serra Reflexions de les eleccions 
Isac Salvatierra #apeudemesa Va ser fiable el recompte col·laboratiu del 25M? 

Àudio de l'entrevista a Catalunya Ràdio on explico la creació del hashtag:

                    









Àudio de l'entrevista amb Trina Milà al Directe 4.0 de Ràdio 4 amb Xantal Llavina (del minut 17 al 39)

Queixer Autòmatic. Xarxa.Cat. Intel·ligència emocional

Entrevistes a "Asfixiant la llengua": els titulars!

Podeu consultar les entrevistes que m'han fet fins ara arran de la publicació del llibre Asfixiant la llengua. Crònica dels atacs del PP contra el català. Podeu accedir a les entrevistes a través dels enllaços.

 

"Balears ha patit l'envestida contra la llengua més intensa; en poc temps han passat moltes coses interessants"
Diari de Balears.  Entrevista de Antoni Agüera (17-3-2014)


"No marxem per la pela, marxem pel maltractament rebut"
 Nació Digital Entrevista per Bernat Ferrer (19-3-2014)


"From the PP, Catalan is seen as an inferior, regional language. They can’t tolerate it at same level as Spanish"
 Catalan Talk Entrevista per Liz Castro a Vilaweb english (25-3-2014)


"Allò que sempre havia volgut fer el PP amb el català, des del 2011 té l'oportunitat de fer-ho per acumulació de poder i ho fa..."
Això no té nom. Catalunya Ràdio. (10'02'') Entrevista de Rita Marzoa (18-4-2014)


"De tots els atacs que explico al llibre, segurament el tancament de Canal 9 és el més bèstia"
El Punt Avui Televisió. L'illa de Robinson. (22'20)  Entrevista per Eduard Berraondo (23-5-2014)


"El PP no té res contra el català: hi reacciona en contra quan vol ésser una llengua normal"
 VilaWeb. entrevistat de Martí Crespo. (24-5-2014)

"És la mateixa ofensiva que fa 300 anys però ara tenim les eines per combatre-les"

L'oracle de Catalunya Ràdio. Entrevista per Xavier Graset (11-6-2014)

Signatures "Asfixiant la llengua" per Sant Jordi

Per Sant Jordi em podràs trobar en aquestes parades al centre de Barcelona per comentar Asfixiant la llengua i saludar-nos!

11-12: Parada d'ERC. Rambla (a l'alçada de la Boqueria)

16-17: Espai central Òmnium (Rambla de Catalunya/Diputació)

17-18: Parada 1 d’Angle Editorial a Rambla de Catalunya, 119 - Rosselló/Provença

18-19: Plataforma per la Llengua - Abacus (Plaça dels Àngels - Raval)

19-20: Grup del llibre - Gent de la Terra  Plaça de la Vila de Madrid, al cantó de l'Ateneu

Ja n'hi ha PProu!

Presentacions 1 abril i 8 d'abril a Barcelona

Primera presentació del llibre amb el suport d'Òmnium i la Plataforma per la Llengua.

Dimarts 1 d'abril

19.00 seu Òmnium
C/ Diputació 276 pral. Barcelona

Amb la presència de:

Rita Marzoa (periodista)
Isidor Marí (president de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans)
Roger Buch (politòleg i autor del llibre)



Segona presentació, convocats per Òmnium-Gràcia

Dimarts 8 d'abril 

19,00 Llibreria Ona
C/ Gran de Gràcia 217 (entre Lesseps i Fontana)

Amb la presència de:

Jordi Foz (president Òmnium Gràcia)
Josep Castells (president de la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Menorca)
Bernat Gasull (escriptor i activista de la Plataforma per la Llengua)  
Roger Buch  (politòleg i autor del llibre)

Asfixiant la llengua. Crònica dels atacs del PP contra el català

Ja tenim aqui "Asifixiant la llengua", un repàs a totes les agressions que el Partit Popular ha estat fent al català aquests darrers anys. Wert, Bauzá, Fabra... tancant televisions, arraconant el català de l'escola, foragitant-lo dels espais públics. Asfixiant la llengua és la crònica d'aquests atacs sistemàtics però també la resistència de mares, pares, mestres i ciutadans que han fet emergir un moviment social dinàmic, agosarat i creatiu, plenament convençuts que cal preservar el català com a eina de cohesió social.

Aquests són els capítols:

• Una asfíxia premeditada
• Catalunya: atac a la immersió
• Sense senyal al País Valencià
• Marea balear contra Bauzà
• A la frana de Ponent parlen LAPAO
• I ara què? 

Un petit tast 

La pàgina facebook

La fitxa 

Que tingueu bona lectura! 

25 anys del BEI, les claus de l'èxit

Col•lecció de Cartells Fons Josep Vinyals (UAB)

Ara que el BEI fa 25 anys, recupero text publicat a Tribuna Catalana el novembre de 2008 arran dels 20 anys de l'associació d'estudiants.

Aquest cap de setmana es celebren els vint anys de la fundació del Bloc d'Estudiants Independentistes. L'aparició i consolidació del BEI va suposar un punt d'inflexió en l'independentisme, que per primera vegada aconseguir ser primera força en un àmbit concret de la societat: l'associacionisme estudiantil.

El BEI va ser fundat a la UAB el 1998 i a la primera meitat dels anys 90 va aconseguir una presència rellevant a gairebé totes les universitats catalanes i de Mallorca, amb especial incidència a les grans facultats de la UB i de la UPC del Campus de la Diagonal de Barcelona. L'independentisme no interessava només a futurs filòlegs i historiadors, sinó també, i sobretot, als que havien de ser enginyers, advocats, economistes i periodistes. Tot i que pel BEI només hi militaren activament diversos centenars d'estudiants, la pedrera independentista que va suposar la generació BEI teixint relacions personals i impulsant projectes cívics i professionals, és ben visible avui a la societat civil.

Una de les claus de l'èxit del BEI va ser l'autonomia respecte als partits polítics i les seves joventuts. Tot i la proximitat de molts estudiants amb una ERC en creixement o amb els casals independentistes i els nombrosos col·lectius locals, el BEI va saber crear un espai propi dins de l'independentisme, gens condicionat per l'acció dels aparells dels partits. L'altra clau rellevant va ser l'equilibri assolit, no sempre fàcil, entre la reivindicació estudiantil i l'agitació independentista per una banda, i la participació constructiva en els òrgans de govern universitaris per l'altra. Sovint es recorda com el BEI va ser decisiu en l'elecció de diversos rectors i sobretot en l'impuls de l'actual Xarxa Vives d'Universitats, que coordina les universitats dels Països Catalans.

L'any 2000 el BEI acaba la seva trajectòria tot participant en la creació de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans, que a la vegada va impulsar el Sindicat d'Estudiants del Països Catalans, referent consolidat de l'independentisme revolucionari. Estudiants en Acció(*), que compta amb la complicitat de les JERC i la refundada FNEC, són les altres dues forces estudiantils sobiranistes presents avui a les universitats catalanes.

(*) ja desaparegut

Sobre la història del BEI podeu trobar diversos articles en el llibre CEPC, 5 ANYS EN MARXA. Construint alternatives des de les aules. Precedents de la CEPC. 25 anys de lluita estudiantil que podeu descarregar aquí.