Seleccció: la pitjor entrada, les millors vibracions

Publicat el 29/12/2010 a Tribuna catalana.El partit Catalunya-Hondures d’ahir al vespre va arribar en un nivell de pessimisme que feia preveure el pitjor. No es trobava rival i el que va venir, no semblava gens atractiu. Finalment, com que les expectatives eren tant baixes, el partit ha acabat sent un èxit absolut. Els jugadors van fer un

partit brillant, TV3 va firmar una alta audiència, la Federació ha fet caixa i el públic s’ho va passar d’allò més bé i moltes ganes de tornar.
Organitzar els partits de la selecció catalana és sempre un drama per a la Federació. Trobar dates, disposar de jugadors de nivell, aconseguir rivals atractius i sobretot fer que el públic vagi a l’estadi. El públic vol innovació, vol al•licients per continuar venint al camp. Però quan fa temps que vas innovant, cada vegada és més difícil continuar-ho fent. Quan has portat 2 vegades a Brasil i 3 l’Argentina, què més pots fer? Imaginació, com convocar un partit d’alta tensió patriòtica amb Euskadi . I després? Per exemple nomenar Cruyff sigui seleccionador nacional. Altres intents d’innovació com organitzar un torneig internacional d’alt nivell han estat escapçats per interessos aliens. Aquesta necessitat d’obligada superació ha portat a un sentiment agredolç. Massa sovint els pessimistes han vingut a dir que no valia la pena fer el partit de costellada, que calia trencar el model i que no tenia sentit fer només un partit l’any. Fórmula esgotada o no esgotada,segur que és millor fer un partit l’any que no pas no fer-lo. Només cal veure el ressò internacional que un partit d’aquest tipus genera arreu del món. A tall d’anècdota podeu veure en aquest enllaç com reaccionen al twitter els milers de fans de Bojan d’arreu del món.
Enguany la Federació ho tenia difícil sense poder tancar cap selecció fins a darrera hora. Però se n’ha sortit. Com ho ha fet? Com que no podia innovar, ha fet ús del pragmatisme. Per una banda retornant el partit a l’Estadi olímpic on 30.000 persones fan molt goig, sobretot si les concentres a tribuna i lateral i deixes els gols buits. Per altra banda, posant entrades a 10 assequibles euros i, finalment, posant el partit en un horari apte per al públic infantil i no només pensat per a la retransmissió televisiva. Cal innovar, cal esprémer l a imaginació, però sobretot no cal caure en el desànim del tot o res.
Cal continuar buscant al•licients per als propers anys i un de molt bo per al proper any podria ser jugar a Cornellà – El Prat, ocasió fantàstica perquè els que no són pericos puguin veure un dels estadis més moderns del món.
Comentar finalment que aquest matí, just l'endemà del partit, han esclatat greus problemes interns a la Federació Catalan de Futbol. No sabem com es resoldran però és necessari que, independentment dels interessos que hi pugui haver, hi hagi un suport decidit a les seleccions catalanes per part de tothom.