Riscos i oportunitats del debat a ·ERC

Publicat a Tribuna Catalana, 02/06/2008

Esquerra ens està oferint un espectacle prou curiós. Una batalla de resultat incert, plena d'incògnites. Per ara només sabem que la diferència de vots entre alguns candidats de la mateixa llista serà força alta. Mai havíem vist a la política catalana una lluita a quatre bandes tant igualada. Esquerra, per bé i per mal, continua sent diferent. Què li pot comportar tot aquest sotrac al partit independentista?

Per una banda, aquesta crisi perjudica la imatge del partit i per tant pot fer-li perdre suports. En un debat d'aquestes característiques es critica públicament a la direcció a vegades de manera contundent. Hi ha els que volen que tot vagi malament; com aquell soci d'un equip de futbol que desitja que el seu equip perdi cada diumenge per carregar-se la directiva. Com els candidats demòcrates americans que, mentre es desqualifiquen entre ells traient-se els draps brut, provoquen el gaudi al Partit Republicà. La imatge de desunió no és bona per al partit. A més els simpatitzants poden no veure's reflectits en els debats. Molts simpatitzants d'ERC se'ls fa un problema haver de triar, per exemple, entre Carod i Puigcercós, als que valoren positivament i, més, quan diuen gairebé el mateix: que cal fer un full de ruta seriós cap a la independència, que cal obrir-se a la societat per sumar, tot sent creïbles davant l'opinió publica. De fet, les dues candidatures "oficialistes" es critiquen exactament pel mateix: per les sortides de to innecessàries que s'atribueixen sempre, evidentment, a l'altre sector.
Però hi ha altres elements d'aquesta situació que poden llegir-se en clau positiva. Una debat amb resultat incert, obliga a clarificar, a presentar les millors cares, a posar-se presentable per aconseguir suports. Es un gran exercici de transparència democràtica que els altres partits no s'atreveixen a fer. A tots els partits hi ha batalles sagnants pel poder, de fet d'això en viu el Polònia de TV3. Però en aquest cas la disputa té un reglament, fet que la fa menys traïdora, més transparent. També juga a favor dels republicans el moment d'obrir el debat, just acabat el cicle electoral i amb prou temps per curar les ferides fins a properes convocatòries. A més, a diferència d'èpoques recents, l'escissió està descartada d'entrada. Tothom sap com ha costat construir un referent polític de l'independentisme i com de curta va ser la vida de l'Esquerra Catalana d'Hortalà i el PI d'Angel Colom.

L'electorat d'ERC és prou madur per saber que la independència no es proclama ni amb 21 ni amb 23 diputats. Crec que un dels temes que preocupa no és pas tant en dissenyar el "full de ruta cap a la independència" sinó en el de la credibilitat governant, és a dir, el que es noti que l'aposta d'ERC per estar al govern ha servit per als objectius previstos. En aquest cas crec que no és tant important el "amb qui", sinó el "per a què", i sobretot el "com". ERC ha estat i és prou eficaç governant?. De fet, tots els sectors, més directament o menys, han tingut responsabilitats al govern en un moment o altre d'aquests darrers quatre anys. I, es clar, no són pas ells sols els que n'han de fer balanç. Un hipotètic "observatori neutral" de l'obra de govern sobiranista, sense judicis previs, ens podria ajudar a destriar el gra de la palla. No perquè diguis que gestiones bé, has de ser un bon gestor. Això ja ho decidiran, entre d'altres, els gestionats. En aquest tema seria bo que l'autocrítica fos sincera i no només basada en encolomar els problemes sempre als "altres sectors".

En època de cansament, de desafecció dels partits polítics i dels seus aparells, el debat a ERC té grans riscos i oportunitats. En bona part en dependrà de la gestió que la llista vencedora, o llistes, facin de la victòria. De la capacitat d'integració de totes les sensibilitats a la propera executiva i també per obrir un procés d'autocrítica lleial i constructiu