Barcelona va viure un debat intens dissabte passat en les jornades de l’Òmnium. Les plataformes sobiranistes treuen pit amb els seus millors dirigents, els partits donen la cara i responen sense evasives a la pregunta de quin és el seu horitzó nacional per Catalunya. No escapoleixen les preguntes ni regalen res a l’auditori format per tres-cents socis d’Omnium que aplaudeixen efusivament els posicionaments més contundents i les argumentacions més brillants.
Al matí, en el debat amb les plataformes, hi ha força unanimitat en l'objectiu i en la diagnosi: Espanya no vol ser un Estat Federal; la independència és necessària i, a més, també possible si es fa pedagogia interna. Fins i tot els qui van posar aigua al brou a tant d'optimisme, alertaven de la dificultat del procés i la manca de majoria social més que negar la legitimitat de la pròpia secessió. El debat es centra en el com, en el ritme, en la dificultat..., en propostes concretes -llei de consultes populars, per exemple-. Les plataformes reivindiquen la societat civil, afirmen coordinar-se i són optimistes i ambicioses. Al mateix temps intenten fer veure la seva complementarietat. El temps dirà si hi ha massa plataformes i quines són les que realment són representatives.
En el debat de la tarda apareixen els partits polítics que, com recorda el moderador Isidor Marí, han de parlar en nom del partit i no a títol personal. ERC es proclama independentista i Anna Simó considera esgotada la via federal després del procés de l'Estatut. CiU aposta per la Confederació tot i que no es posa cap límit per a l'alliberament nacional. Josep Rull, igual que Oriol Pujol diumenge a l'AVUI, s'afirma independentista en un partit que no ho és. ICV apunta al federalisme però tampoc posa límits i Joan Herrera veuria bé la independència si fos àmpliament consensuada i no fracturés la societat. Admet que el federalisme és millor solució per a Catalunya -sobretot per la pròpia cohesió- que per Espanya. El PSC també aposta pel federalisme. Igual que Herrera, Isidre Molas valora molt positivament els elements federalitzants de l'actual Estatut.
Immediatament s'obre el debat amb acadèmics, periodistes i representats d'entitats que formen la fila 0. Es constata desmotivació dels assistents davant de tantes proves de fe federals i confederals. López Tena, ara des de la fila 0, els resumeix la conclusió del matí: el federalisme no és possible perquè Espanya no el vol. Fins i tot el politòleg Ferran Requejo, l'altre protagonista de la jornada, titlla d'antics els discursos dels partits polítics.
Els tres partits federals-confederals recorden que un punt bàsic del catalanisme és que Catalunya és "un sol poble" i que per tant l'Estat català federat a Espanya és el que millor garanteix la cohesió interna de Catalunya, tot i acceptar que l'assoliment del federalisme no és fàcil en la situació actual. El debat gira de nou cap a temes més pràctics i reprenent propostes que havien sorgint al matí, es demana als partits que tinguin una reacció unitària i contundent si el TC tomba l'Estatut. Una intervenció situa aquest tema en un dilema clau: ¿estaríeu disposats a no complir algunes legalitats, tal i com l'Estat Espanyol a vegades incompleix, en cas de conflicte institucional? Què ha de fer la Generalitat si el TC retalla l'Estatut?. Ha de lamentar-ho i prou? Molas deixa clar que amb l'Estat de Dret no s'hi juga mentre que Rull entén que caldria forçar la legalitat amb una nova consulta... Caldrà estar atents aquest tema crucial.
En definitiva, un debat viu, potent i a estones de grans idees força, que no va deixar a ningú indiferent i que, a més, sembla que promet continuïtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada