Els electors de Solidaritat: homes, joves, informats i... molt infidels

Publicat a Tribuna Catalana 2/03/2011.S'està parlant molt aquests dies sobre les tensions entre els dirigents de Solidaritat. Però què en sabem del seus electors?. La publicació del primer baròmetre electoral del 2011 del CEO ens  permet observar quines són les característiques de les persones que a les darreres eleccions al Parlament van votar SI.


En primer lloc observem que els electors de SI tenen, i en algun cas de manera extrema,  característiques comunes de partits mitjans i petits com ICV, ERC i C's. Electorats joves, masculins, amb  alt  nivell d'estudis i amb una  inclinació per informar-se de política força superior a la mitjana. Els electors de Solidaritat són els més joves i de manera molt destacada, els que tenen una proporció més alta de vot masculí. Són també  els que més s'interessen per la política i els que es consideren més ben informats sobre aquesta temàtica. Destaca un altíssima audiència per RAC1 en detriment de Catalunya Ràdio i un alta audiència de mitjans digitals en català per informar-se sobre temes polítics. Aquestes característiques són comuns, en general, a l'electorat jove , masculí i catalanoparlant. També tenen un nivell  d'estudis superior a la mitjana tot i que inferior al de Ciutadans i ICV. En el terreny ideològic són els més favorables a la independència i els que parlen català més sovint i en més àmbits. En canvi, igual que a C's, tenen diversitat de posicionament  en l'eix dreta- esquerra i, com a promig, es situen al centre, a l'esquerra de CiU i a la dreta del PSC.


Potser la dada més destacable és el baixíssim nivell de fidelitat de vot que mostren. Tot i haver votat SI, molts d'ells afirmen que si es tornessin a fer ara les eleccions votarien CiU o ERC. En tot cas, i sempre segons el baròmetre, SI quedaria clarament fora del Parlament si es repetissin les eleccions. Això contrasta amb el que li va passar a C's l'any 2007. Després d'haver entrat per sorpresa al Parlament i enduts per l'eufòria inicial, les primeres enquestes postelectorals els auguraven un creixement considerable.

Els tres escenaris electorals de Solidaritat Catalana

Publicata Tribuna catalana 28/07/2010

Davant la decisió definitiva de la Solidaritat Catalana per la Independència de presentar-se a les eleccions al Parlament, comencen a esvair-se els primers dubtes i es perfilen tres possibles escenaris electorals per aquesta candidatura.

El primer escenari és que no aconsegueixen pactar amb Reagrupament o que ho facin després d’una baralla amb retrets mutus i personals per la confecció de les llistes que debilitessin la candidatura sortint. En cas que dues llistes es disputessin aquest espai, probablement el vot es dividiria i cap d’elles aconseguiria representació parlamentària.

El segon escenari és que Reagrupament s’incorporés a Solidaritat o que les dues forces pactessin, amb Joan Laporta de cap de llista i amb la maquinària de Reagrupament a darrera. És l’escenari que ha anat prenent força durant els darrers mesos i el més probable dels tres. La candidatura podria acabar rebent el vot de bona part dels antics electors d’Esquerra de 2006 i de 2003 que, farts de tripartit, en les enquestes apareixen refugiats en el vot en blanc o l’abstenció. En aquest cas, la llista podria arribar a obtenir un petit grup parlamentari proper als 7 diputats, sumant electors que ja s’havien abstingut en darreres convocatòries o que ho farien en la propera si no es presentés Solidaritat.

Finalment, el tercer escenari es donaria si la confirmació definitiva que Laporta es presenta al Parlament generés un espiral d’adhesions i que altres diputats, alcaldes, dirigents territorials de CiU i Esquerra abandonessin els seus partits s’incorporessin al projecte. En aquest cas, no només disputaria el vot descontent d’Esquerra sinó que s’atacaria la important bossa d’electorat sobiranista de CiU. Però, aquesta possibilitat és força improbable. El nivell d’adhesions de sectors intel·lectuals i polítics en la primera setmana ha estat més que limitada i l’electorat i la militància de CiU, a fregar d’una victòria electoral, sembla tancar files amb Artur Mas. Recordem, a més, que l’electorat independentista de CiU, fins al moment, no respon fàcilment a consignes abrandades. Tots ells, que són molts, votaren de manera unànime pel SÍ en el referèndum de l’Estatut del 2006, quan totes les plataformes sobiranistes del moment animaven a votar NO. En el cas, improbable, que es donés aquest tercer escenari, Solidaritat irrompria en força al Parlament amb més de 10 diputats provocant un terratrèmol en el tant estable sistema de partits català.

Laporta marca terreny

Publicat a Tribuna catalana el 21/07/2010
Des de fa mesos es parla de la possibilitat d’una candidatura al voltant de Laporta i Reagrupament. Aprofitant l’eufòria sobiranista dels darrers mesos han aparegut altres iniciatives, sobretot en forma de manifestos, que pretenen posicionar-se també dins d’aquest espai. Aprofitant l’empenta de l’èxit de la manifestació del 10J, la proposta de la Solidaritat Catalana independentista és un pas endavant que pot permetre a Laporta liderar amb comoditat aquest nou sector polític.

El canvi més rellevant no és tant la proposta de gran coalició, d’èxit molt poc probable en no sorgir dels partits majoritaris, sinó l’aparició d’Alfons López Tena i Uriel Beltran, militants destacats de CiU i ERC. Apel·lar a la unitat juntament amb López Tena i Beltran dóna certa credibilitat i és un canvi respecte a setmanes anteriors. No són pas dirigents de primera línia del partit, ni personatges mediàtics, però si persones molt reconegudes pels sectors sobiranistes militants, per la seva implicació activa en l’organització de les consultes. En tot cas, davant la previsible negativa dels seus dos partits, hauran d’aclarir aviat si van amb Laporta o tornen amb els seus.

La primera impressió és que la Solidaritat no ha arrencat amb prou força per sotragar les bases militants i electorals de CiU i ERC i no generarà en aquests partits corrents interns partidaris del projecte, que poguessin convertir-se en fuites o escissions d’importància. Potser no crea el terrabastall desitjat però sí que alinea favor seu i de manera apassionada als gladiadors (els militants més actius), tal i com es percebia ahir al vespre en els animats fòrums d’internet independentistes. Amb aquesta jugada, Laporta es posiciona de manera contundent dins del batibull de propostes del nou independentisme marcant el ritme, la confecció de llistes i el programa.

L’objectiu de Laporta és colossal i les dificultats moltes. Laporta apareix molt poc a les enquestes, la seva valoració és molt baixa entre els votants de tots els partits, inclòs ERC i CiU. A més, el sistema de partits català, tot i la seva riquesa i petites variacions, gaudeix d’una estabilitat molt gran i disposa de mecanismes per afavorir els partits que ja hi són. A favor seu, la desafecció amb els partits tradicionals i els alts índex d’abstenció previstos que faran que tot i les seves minses expectatives de les enquestes, no hagi de tenir problemes per assolir grup parlamentari.