Aquesta tarda en Roc Casagran ha fet un tweet inofensiu preguntant-se què votaria avui Maria Mercè Marçal. Ja que ens hem dedicat a estudiar l'Herència del PSAN he entomat el repte de fer una mica de política ficció. Evidentment és impossible saber-ho, les trajectòries polítiques de les persones, tal i com es veu al llibre, són ben variades i fan viaranys a vegades insospitats.
Maria Mercè Marçal (1952-1998) va militar al PSAN a la transició i posteriorment a Nacionalistes d'Esquerra (Nd'E). Va participar a les llistes electorals del BEAN (1979 Lleida), del PSAN (municipals 1979 Sant Boi de Llobregat) i de NdE (1980 Lleida). La poetessa va destacar per aportar el punt de vista de l'alliberament de la dona a l'independentisme català. D'ella són els famosos versos que han esdevingut icona, fins i tot en forma de merxandatge, en l'independentisme d'esquerres.
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Marçal ha estat molt reivindicada pels grups de l'Esquerra Independentista que avui donen suport a la CUP. En són la prova Centre de Documentació Maria Mercè Marçal de memòria històrica de l'Esquerra Independentista o els múltiples suports gràfics que podem trobar a internet com aquest mural de Maulets ponent, aquestes jornades de la CAJEI o aquest recull de documents d'Endavant. Si depengués pel grau de reivindicació de la seva figura avui hauria de votar la CUP.
Però si fem una mica d'anàlisi de l'evolució de la seva generació ens sembla que això fora poc probable. De fet, la gent que van crear Nacionalistes d'Esquerra l'any 1980, molts provinents del sector més moderat del PSAN, després van tendir majoritàriament cap a ERC o ICV. Van ser l'excepció els militants de Nd'E que van anar a parar a l'MDT i Terra Lliure, espai d'on beu ideològicament la CUP. Mirant la llista electoral de Nd'E de 1980 trobem noms com Jordi Carbonell, Josep Huguet, Ignasi Perramon, Francesc Codina, Josep Lluís Carod-Rovira (per cert, què votarà el Carod el 25N?), Ernest Benach, que han destacat a l'òrbita d'ERC. I també trobem gent com Joan Armet, Josep Maria López Llaví, Jordi Coca o Jordi Gutiérrez que avui estan a ICV. Tot i quedar-se sense representació, fou aquella una llista plagada d'intel·lectuals com Josep Espinàs, Tísner, Oriol Pi de Cabanyes, Jaume Fuster o fins i tot Lluís Llach, que el #25N dóna suport a ERC. Tot i que NdE es va integrar formalment a ICV quan ja es deia l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, ERC n'ha reivindicat sempre el llegat, per exemple en aquest llibre que us podeu descarregar: Nacionalistes d'Esquerra (1979-1984) publicat per la Fundació Irla.
Per generació el més probable és que fos propera a ICV o ERC, encara que si avui fos més jove potser per trajectòria personal podria encaixar amb la CUP. Podem suposar també que no estaria a Solidaritat, ja que els hereus de la sigla PSAN que ara hi donen suport, és el sector que a l'any 80 no va anar a Nd'E.
Però és clar, tot això no deixa de ser suposar i suposar. Tornem a fer un cop d'ull a la llista electoral de NdE de l'any 1980 i hi veiem en el segon lloc de la llista de Barcelona una altra reconeguda militant feminista. Sorpresa! és Magda Oranich després de passar per ICV va acabar sent regidora per CiU a l'Ajuntament de Barcelona. És un cas d'evolució política poc comú però tant real com qualsevol altre! Continuem mirant, qui deu ser Santiago Vilanova, cap de llista per Girona? el dirigent d'Alternativa Verda, ara a les llistes de Solidaritat per Barcelona el #25N.
Aquest post és una simple reflexió sobre trajectòries polítiques globals. Els que van conèixer la Maria Mercè els anys posteriors a la seva militància política, quan es va centrar més en les reivindicacions feministes i en la vida cultural, segur que podran donar moltes més pistes de què podria votar el dia 25!.
Més sobre Maria Mercè Marçal
L'herència del PSAN a Facebook.
