#11s2012. La centralitat de l'independentisme

Publicat a Tribuna Catalana el 12/9/2012. Fa anys que parlem d'esglaons històrics del moviment independentista. Aquest procés d'acumulació de forces, que s'ha anat accelerant els darrers temps, va viure ahir un salt qualitatiu i va deixar obsolet per sempre més el recurs a la manifestació. No caldrà organitzar-ne cap altra i, si cal tornar a mobilitzar-se, caldrà buscar noves fórmules.

Aquest salt qualitatiu situa l'independentisme ocupant la centralitat política del país. S'hi arriba degut al context polític i la incomprensió i recentralització del govern de l'estat, però també per la pròpia dinàmica del moviment que s'ha adaptat a les circumstàncies.

L'independentisme, ara hegemoni en el catalanisme polític, ha organitzat una manifestació gegantina que té un valor afegit. No ha estat la reacció a un fet puntual sinó que ha estat fruit d'una planificació i d'un full de ruta. Això és històric, tant o més que la brutal assistència.

Fins ara les tres grans manifestacions sobiranistes eren per respondre a agressions espanyoles puntuals (retallada política a Estatut, caos infraestructures i retallada del TC a l'estatut). Tres grans manifestacions que van preparar el terreny mental perquè aquesta s'arribés a convocar.

El sobiranisme ha arribat a un grau important de maduresa. La creació sense pressa, però sense pausa, de l'Assemblea Nacional s'ha fet guanyar el respecte de totes les famílies de l'independentisme i sembla haver tallat de soca-rel les clàssiques escissions de del moviment. I és que la paraula clau és la complicitat. Quan l'important és que funcioni el conjunt, no pas sortir a la foto o ser el protagonista, és quan es produeix la conjunció de tots els astres. Uns organitzen i els altres col·laboren renunciant al protagonisme.

Diversos mitjans estrangers ahir explicaven que el gran èxit havia estat aglutinar la pràctica totalitat dels sectors de l'independentisme, que aquí com arreu, es presenta habitualment dividit. També els partits polítics, de grat o per força, han cedit protagonisme. Tot i la seva destacada presència, els símbols partidistes van passar desaparcebuts a la manifestació tapats per aquesta gran icona popular que és l'estelada. Els ciutadans veuen en l'estelada el símbol de la independència però també una bandera d'orgull civil que sobrepassa qualsevol adscripció partidista

Recorregut manifestació 11 setembre 2012

La convocatòria oficial de la manifestació independentista "Catalunya un nou Estat d'Europa" és a Passeig de Gràcia / Gran Via a les 18.00. Allí hi haurà la pancarta inicial. Els diferents partits i organitzacions estan convocant els seus seguidors en els diferents trams del Passeig de Gràcia cap amunt (a l'alçada de Diputació, Aragó, València, Mallorca...) que és on s'acumularà la gent. L'organització demana que la incorporació a la manifestació es faci pels jardinets de Gràcia i vagi omplint el Passeig. La capçalera girarà per Gran Via i baixarà desseguida per Pau Claris / Urquinaona i farà tota la Via Laietana de baixada. Al final girarà a l'esquerra on acabarà el recorregut davant del Parlament (Avinguda del Marquès de l'Argentera).  

Més informació Viquipèdia: 

Alguns consells pràctics:

1) Disfruteu de l'ambient previ de la manifestació. L'aproximació a la manifestació des dels carrers pròxims una estona abans acostuma a ser un dels moments més intensos. Després caminar, desfilar, serà més complicat ja que serem molts i caldrà armar-se... de paciència. 

2) Entre les 18.30 i les 19.15 serà el moment en què encara ningú haurà marxat a casa i els que fan tard ja hi seran. Per tant, serà l'hora del recompte! cal que en aquella estona tothom estigui proper als carrers del recorregut, fora dels bars, i saludant als helicòpters de la premsa! Només faltaria que no us comptéssin :-)

3) Pot ser útil durant la manifestació seguir (si hi ha cobertura...) els següents usuaris de twitter.

@assemblea @seguretat11s per saber com s'està desenvolupant tot plegat.

4) Com que el crit IN-INDE-INDEPENDÈNCIA està molt saturat, caldrà alternar-lo amb d'altres de nous. Us recomano aquesta proposta que teniu en el vídeo de sota, que està tenint molt d'èxit. Què vol aquesta tropa? UN NOU ESTAT D'EUROPA!! Què vol aquesta gent? CATALUNYA INDEPENDENT!

Podeu consultar en aquest mateix bloc: 

• Post sobre els principals enllaços de la manifestació
• Posts sobre manifestacions

La manifestació a punt! només falten els balcons de Barcelona

Publicat a Tribuna Catalana, el 5/9/2012
Quan l'Assemblea Nacional Catalana va convocar una manifestació per la Diada, més d'un va respondre amb escepticisme. Per què una manifestació? Si ja se n'havia fet una de ben gran el 2010 i, en principi, no es podria superar ja que, sent explícitament independentista, rebria menys suport...

Amb uns mesos d'antelació ja es podia preveure que la manifestació només seria un èxit si lidera tota l'activitat de la Diada, sempre plena d'activitats, i si alhora és notícia als grans mitjans de comunicació ja que, gràcies a aquests, la ciutadania se sentiria convocada.

A pocs dies de la manifestació es pot afirmar que la convocatòria serà tot un èxit. En primer lloc, per l'important suport que ha rebut i perquè ha monopolitzat les activitats de la Diada. Gairebé totes les organitzacions han adaptat les seves convocatòries a la manifestació.

En segon lloc, perquè des de mitjans d'agost la manifestació ha estat notícia constant. Tant, que fins i tot els no independentistes no se la volen perdre i busquen arguments de tot tipus per poder-hi treure el nas. Enguany, la polèmica no és qui encapçalarà la manifestació, sinó de quina manera es justifiquen les absències.

Ara mateix, el suport a la concentració és enorme a les xarxes socials. Tant Twitter com Facebook bullen d'actes de suport a l'Assemblea i a les idees independentistes. Però allò que destaca més és la impressionant mobilització prèvia que hi ha a moltes comarques de fora l'àrea metropolitana. A part de la mobilització de busos i trens, es noten vibracions noves que semblen el preludi d'alguna cosa molt gran.

Aquesta efervescència es visualitza sobretot en la fal·lera de l'estelada que apareix penjada per tot arreu i en multitud de formats. Hi han ajudat les Festes Majors d'agost i també les mobilitzacions prèvies de la Marxa per la Independència. Algunes previsions asseguren que molta gent que no va ser-hi el 10J o que "mai no ha anat a una manifestació" podria venir. Si aquestes expectatives es concretéssin, estaríem davant, no de la major manifestació independentista de Catalunya, com pretenien els organitzadors, sinó d'una de la manifestacions més importants de la història d'Europa.

Entretant, Barcelona, atordida per la calor del darrer agost i encara mig de vacances, fa els tímids passos per engalanar-se per rebre dimarts tot el país. Probablement entre avui i demà passat, els balcons de la capital catalana es posaran a to amb els de la resta del territori per mostrar a tot el món la senyera amb l'estel solitari de la llibertat.

Manifestacions massives a Barcelona (1)

Sense cap pretensió científica, però basant-me en aquella fantàstica tècnica d’investigació anomenada “observació participant", analitzo com van avançar cinc grans manifestacions realitzades a Barcelona la darrera dècada. Les he agrupat en 3 models tenint en compte la semblança del recorregut, el nombre d’assistents i la facilitat que van tenir per avançar.

a) Model CAMP PER CÓRRER. Dret a Decidir (18/02/2006). De la plaça d’Espanya fins la plaça Catalunya per la Gran Via. Gran acumulació de gent a la sortida però la capçalera comença a caminar ràpidament sense cap obstacle. Els manifestants ocupen els carrils centrals de la Gran Via, els laterals i les voreres. Tot i que la cua tarda una mica a sortir, és la única de les cinc manifestacions on tothom pot arribar tranquil•lament a al final.

b) Model EMBUT DE VIA LAIETANA. Contra l’Europa del Capital (16/03 2002) i Dret a decidir infraestructures (1/12/2007). Es convoca a la plaça Catalunya i es baixa per Via Laietana, després una gira a la dreta i l’altra per l’esquerra. En els dos casos la marxa baixa ràpidament per Via Laietana i molta gent s’hi incorpora per plaça Urquinaona, avançant els blocs de partits i organitzacions que queden atrapats al carrer Fontanella. En ser la Via Laietana relativament estreta (comparat amb Pg. de Gràcia, Gran Via o Pg. Sant Joan), la majoria dels blocs amb pancarta hauran d’estar molta estona aturats esperant. En el cas de la marxa antiglobalització no podran desfilar degut a incidents a Pla de Palau. En el cas de la marxa sobiranista, després d’una llarguíssima espera, podrà acabar tothom el recorregut.  

c) Model COL•LAPSE TOTAL. No a la Guerra (15/02/2003) i Som una nació - Nosaltres Decidim (10/07/2010). Convoquen al Pg. de Gràcia fins plaça Tetuán, per Gran Via. Són dues “manis-monstre” amb desenvolupament també molt semblant. La massa col•lapsa el recorregut abans de començar (carrils centrals, voreres i laterals) i la capçalera no pot avançar. Gairebé totes les pancartes que s’han col•locat al Pg. de Gràcia no es poden moure fins que decideixen plegar després d’hores. Tot i la llarga espera força manifestants aconsegueixen completar el recorregut baixant lentament pels laterals del Pg. de Gràcia o per carrers paral•lels fins a la cruïlla amb Gran Via. En canvi els partits i organitzacions, situades al tronc central del Passeig amb pancartes pròpies, queden immobilitzats tota l’estona.

Al proper post, les interpretacions!

11 setembre 2012 els enllaços bàsics

Assemblea Nacional Catalana: http://assemblea.cat
Marxa per la independència: http://marxa.assemblea.cat
Informació autocars manifestació 11s Barcelona: http://marxa.assemblea.cat/?q=autocars-reserves

Òmnium: http://www.omnium.cat  
Festa per la Llibertat: http://11setembre.omnium.cat
Associació de Municipis per la independència: http://www.municipisindependencia.cat
Marxes de torxes: http://www.marxadetorxes.cat

Especial diari Ara: http://www.ara.cat/especials/onzesetembre2012
Punt d'informació permanent de Nació Digital: http://www.naciodigital.cat/noticies/466
Vilaweb: http://www.vilaweb.cat   
Tribuna Catalana http://tribuna.cat
Directe!cat: http://www.directe.cat
El Punt Avui. Canal Catalunya vol viure en llibertat 

Seguiu l'actualitat de totes les piulades de twitter amb el hashtag  #11s2012
Pàgina on apareix fotos d'Instagram i tweets relacionats amb l'acte http://11s2012.cat/
Esdeveniment oficial Facebook: http://www.facebook.com/events/321565527936811

Una manifestació gegantina per la diada nacional

Publicat a Tribuna.cat 21/3/2012

Aquest cap de setmana passat hem viscut una prova que la capacitat mobilitzadora de l'independentisme està present. Una convocatòria feta per les xarxes socials reunió més de 7.000 persones a la plaça Catalunya en forma de flashmob.

L'independentisme busca amb encert noves fórmules de mobilització, el màxim de participatives i originals. El dissabte r de la setmana anterior, un nombre semblant, tot i que probablement la majoria no eren els mateixos, van dedicar tot el matí a votar esmenes al Palau Sant Jordi.

Ara l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), conscient de les ganes de mobilització, ha anunciat que prepararà una gran manifestació per la independència l'11 de setembre d'enguany al Passeig de Gràcia de Barcelona. Aquesta manifestació pretén ser històrica i multitudinària i la culminació de tot un procés territorial de marxes per la independència que es durant a terme  les setmanes abans. Convocar per la Diada té punts forts i punts febles. 

L'èxit de la manifestació dependrà de com puguin compaginar les organitzacions la implicació a la manifestació amb les pròpies activitats

Per una  banda és una data coneguda i que permet una convocatòria a llarg termini. Però per altra banda, la diada s'ha configurat els darrers anys com l'inici de curs polític al país, un dia en que els representants polítics i les seves declaracions tenen un gran protagonisme mediàtic. Potser el handicap més important és que per a moltes organitzacions cíviques i politiques de l'independentisme l'onze de setembre esdevé el dia de lluir les pròpies activitats o la pròpia organització. És a dir, estan més pendents de la seva paradeta de material i els seus mini mítings i dinars populars que d'una manifestació unitària que es vulgui organitzar.

En aquest sentit l'èxit de la manifestació dependrà de com puguin compaginar totes aquestes organitzacions l'assistència i implicació actives a la manifestació amb les pròpies activitats. També dependrà, és clar, de la temperatura ambiental creada per les habituals provocacions estivals de l'espanyolisme polític i judicial.

Respondre les agressions i molt més

Publicat a Tribuna Catalana, el 18 de gener de 2012.

El catalanisme en els darrers anys ha reaccionat de manera contundent quan ha rebut agressions. En les sentències judicials o en els atacs a la llengua el catalanisme ha actuat unit i s'ha vigoritzat.

Podem recordar la manifestació "Som una nació" (2006), la manifestació contra la crisi de les infraestructures (2007) i sobretot la manifestació contra la sentencia de l'estatut (2010). Cada agressió és percebuda com una provocació que engrandeix, cohesiona i fins i tot radicalitza el cos social català. Ara mateix estem veient com a Mallorca hi ha respostes contundents mai vistes abans contra politiques d'agressivitat contra el català. La xiulada que rebé el president Bauzà a Sa Pobla fa pocs dies fou antològica.

El centralisme espanyol no s'arriscarà a provocar Catalunya de manera frontal sabent que cada vegada que ho fa creix l'independentisme. Per entendre'ns, el govern del PP no convocarà cap desfilada de l'exèrcit espanyol a Barcelona com quan va tenir la seva primera majoria absoluta. Fins i tot ja hi ha qui proposa cedir en tema fiscal a canvi de rebaixar la política lingüística. No seria gaire intel·ligent pel catalanisme esperar noves agressions directes i caldrà prendre la iniciativa i ser capaços de marcar l'agenda. Si bé a València i a les Balears l'espanyolisme actuarà de manera directa, contra Catalunya s'actuarà de manera més subtil.

El catalanisme, però, també sap preparar-se per actuar per iniciativa pròpia i ho està començant a fer. L'onada de consultes, tot i l'ajuda inicial de la Falange i fiscalia de l'estat, fou un clar exemple d'iniciativa pròpia. En aquesta línia, aquests dies la societat civil avança de manera ferma per consolidar les posicions que va aconseguir en el darrer cicle de mobilitzacions i ho exemplifiquem amb tres iniciatives d'abast ben diferent: La primera és la caravana per l'Estat propi de diumenge passat al Maresme que assaja amb gran èxit formes de mobilització adaptades al segle XXI: fent participar a l'assistent  de forma original. La segona, la contundent campanya "Amb Independència" que fa pedagogia de la sobirania mitjançant interessants vídeos pedagògics. I, finalment, la decisió dels Lluïsos de Gràcia, una de les entitats més arrelades de Barcelona, de penjar l'estelada al balcó de manera permanent com a símbol de compromís amb els nous temps.

L’hora de la societat civil, próxima estació: independència

Publicat a Tribuna Catalana el 14/12/2011

Després dues dècades d'estancament, la societat civil catalanista va donar fa pocs anys un salt qualitativament important. Naixement de les plataformes sobiranistes, modernització d'Òmnium i, en definitiva, la sobiranització del catalanisme.

Parlem de les tres manifestacions, dues de massives  (2006 i 2007) i una de monstruosa (2010). Entremig l'èxit esclatant del cicle de consultes començant per Arenys de Munt (2009) i acabant a Barcelona (2011). Per primera vegada a la història qualsevol proposta seriosa de mobilització sobiranista, independentment de la plataforma que la convoqués, aconseguia  un ampli seguiment.

Després de tres convocatòries electorals gairebé seguides es presenta un panorama de dos anys i mig sense eleccions on la societat civil pot iniciar un nou cicle de mobilitzacions. Caldrà estar alerta a tres moviments que tindran èxit si són flexibles, si van coordinats i, sobretot, si saben aprofitar les conjuntures propicies a la mobilització per augmentar el suport social a la independència.

El primer és l'Assemblea de Municipis per la Independència constituïda aquest matí a Vic, que pot jugar un paper determinant ja que primera vegada són les administracions públiques les que es mullen per la independència. Superats els 150 adherits és fàcil que la xifra vagi augmentant els propers mesos.

El segon és l'Assemblea Nacional Catalana per l'Estat propi que es constituirà el proper mes de març amb amplis suports. Ja no es tracta de defensar la legitimitat del dret a decidir sinó d'elaborar un full de ruta per assolir la independència.

El tercer és una possible campanya per la insubmissió fiscal.  El simple anunci d'Òmnium que "estudiaria" el tema si no  s'arriba a un acord fiscal entre la Generalitat i  l'Estat espanyol ja aixecat moltes expectatives i  ha despertat iniciatives de base.

Sense eleccions a la vista, de nou la societat civil pot fer pujar un esglaó més en l'escala que porta a la independència. No està clar quants esglaons encara falten per arribar-hi però, el que és evident, és que s'hi està més a prop que mai.

Les fotos de la manifestació (via flickr)

El sobiranisme perd la por a les manifestacions

Publicat a Tribuna Catalana el 30/06/2010.
En el catalanisme les manifestacions han tingut durant molt temps mala premsa. En els anys 80 la Crida patia molt per omplir-les i en les del MDT, l’important no era quanta gent hi anava, sinó amb quants detinguts acabaven. Els anys 90 i bona part dels 2000 els independentistes tenien poques ocasions per manifestar-se, apart de la desfilada rutinària per la ronda de Sant Pere de la Diada. Els principatins més bregats agafaven l’autocar per baixar el 25 d’abril cap a València. El nacionalisme governant no alenà les reivindicacions populars massives. La darrera que impulsà fou la manifestació anti-LOAPA, en un llunyà 1982.

Va ser el 2006 i el 2007 que l’independentisme desperta de cop i amb una inusitada força demostra que les grans avingudes de Barcelona no només les omplen les repulses al terrorisme i a la invasió d’Iraq sinó també la causa catalana.

La primera va ser el febrer de 2006 convocada per la PDD i amb el suport explícit i entusiasta d’Esquerra. Va sorprendre per la seva enorme magnitud i va ser considerada històrica, perquè ni els més optimistes havien somiat omplir la Gran Via amb el lema ‘Som una nació i tenim el dret a decidir’ contra les rebaixes a l’Estatut i els atacs contra Catalunya. La segona, el desembre de 2007, ‘Som un nació i diem PROU!’ va baixar per la Via Laietana i el detonant va ser la crisi d’infraestructures i de rodalies. Fou convocada també per la PDD i comptà amb el suport d’ERC, CDC, ICV i la CUP. Va ser massiva també tot i que l’èxit ja no fou una sorpresa. El més destacat és que per a molts simpatitzants de CiU va ser la seva primera manifestació independentista. Més endavant arribaren manifestacions originals com la de Brussel·les 2009 que demostraven que s’havia perdut la por.

La tercera gran manifestació serà el proper 10 de juliol convocada per Òmnium i seguint l’estela de les anteriors porta per lema ‘Nosaltres decidim. Som una nació’. Té en comú amb les altres dues que són reactives i volen ser una resposta a un malestar concret. No són explícitament independentistes en el programa però sí en la simbologia i el missatge majoritari dels assistents.

Observant l’evolució de les tres manifestacions, el més rellevant és que cada vegada hi ha més sectors del catalanisme que s’hi van afegint. En aquesta ocasió, per primera vegada convoquen els grans sindicats i també el PSC i altres entitats d’àmbits no habituals d’aquestes convocatòries. La manifestació visualitzarà la força del catalanisme i la seva constant i creixent sobiranització. La convocatòria pot trencar alguns límits i també internacionalitzar el cas català. Els observadors estrangers arran de les consultes han començat a veure que l’idíl·lic encaix Catalunya-Espanya no és tal. Aquesta vegada sí que estaran a l’aguait